Passa al contingut principal

Entrades

Ets un masclista, criticar a les dones.

Les paraules no deixen de tenir una part de claredat i contundència amb una bona dosis de barreja i de dubtes. Avui en dia que et diguin masclista clarament té un significat molt clar, però el mateix temps genera també molts dubtes del sentit exacte que té, que te i del grau de veracitat.  Personalment puc confessar que personalment m' han acusat o titllat de masclista en moltes ocasions.  El curiós o jo trobo curiós, tu pots dir 100 coses positives de les dones, ara bé si un dius només una de negativa ja pots ser titllat de masclista. Fins i tot acusat per homes, que et diuen que certes opinions són masclistes per tant ets masclista.  La realitat si l' aprofundim deixa moltes incognites, perquè a efectes pràctics aquells o aquelles que ajuden als homes o a les dones amb bona voluntat des del sentiment, moltes vegades són dones i moltes vegades són homes.  Jo que he estat acusat moltes vegades de masclista tinc la sensació que he ajudat moltes més a vegades a dones q...
Entrades recents

Feminisme, woke i gent jove.

 Diuen les feministes que allí on s' ha d'incidir en el feminisme és en l' educació dels més joves, per assegurar una igualtat futura i un respecte a la dona. La situació actual és que en moltes aules es fan xerrades i es dona coneixement d'aquestes suposades injusticies i discriminació de la dona al llarg de la història. Però al mateix temps molts joves masculins estan cansats de la reivindicació continua del sector femení i la culpabilització continua dels homes de totes les coses i discriminacions passades, hagin o no hagin existit.  La realitat és que el masclisme o el feminisme ha creat molts conflictes de convivències entre els més joves, per una suposada o real igualtat entre generes.  El primer aspecte és que el cert el feminisme no aconsegueix convèncer a molts adults dels seus paràmetres i criteris, tinc o no tinguin raó. Per tant em sembla un cert ús d' abús de poder que els mestres amb la seva posició de poder vulguin imposar als més joves tota una sèrie...

Pensar per un mateix.

Pensar per un mateix se suposa que és algo inelianable; ningú pot pensar per un altre; cada ho té el seu cervell l' úsa i diu el que pensa.  La realitat sembla que hi ha molta gent que no usa apenes el seu cervell, i es mou en actituts emocions i passionals. Es creen  corrents de pensanment en les quals no hi ha llibertat, i hi ha una amenaça de destrucció personal o de marginació si no s' accepta el dogma grupal.  El problema doncs és l' amenaça, la imposició, la negació d' aquesta cohersió. I així es crea una societat aborregada, que té com a responsablitat cada individu i els col.lectius socials que practiquen aquesta cohersió. O penses com jo et dic o et marginem o liquidem.  Tot plegat envoltat de bonisme, de riures, i de simpatia, però al darrera existeix aquest acos i realitat. 

La darling del Sillycon Valley i l'oda a la tecnològia.

Un article de fa uns dies, parlava d'una famosa empresària de Sillycon Valley que havia promés una nova tecnologia que tot ho podia a nivell de diagnòstic. Quasi algo miraculos, amb una sola punxadeta al dit i l' anàlisis de sang es podia segons ella saber tot tipus d' enfermetats.  Una part de la societat, part de la premsa, bueno estava fascinada pel projecte. Al final es van demostrar que eren bulos, que els miracles tecnològics no existeixen, que tenen el seu ritme d' aprenantatge i limitacions en l' aplicació i que la salud no és un tema purament de dos de més dos, purament mecànic i matemàtic.  En aquesta visió si han sumat tanta gent, que estava fascinada amb el projecte i que el creient viable, algo evidentment que amb una mica de sentit comú es podia intuir que era fals.  Vivim en un moment que tanta gent es traga qualsevol bulo, per què? Per que no pensen per ells mateixos, repeteixen allò que els diuen i el que veuen que és la moda de pensament. 

Els criticons; el plaer de destruir.

  El plaer de destruir, és em sembla un dels plaers humans més poc reconeguts per tothom. No sé si és plaer, un hàbit social, una costum, o una forma de descarregar la ràbia i la ira que portem dins per això és un plaer. És com anar al bany a evacuar.  Si un mira la vida social, és plena de situacions i actituds que en teoria són inoques o constructives, però que amaguen moltes de les ganes destructives i que en alfons són formes de destruir a l' altre.  Hi ha gent que a la mínima sempre esta criticant als altres a tothom. Tot el que diuen són crítiques als demés. 

El aborto de más de 24 semanas.

  Leía en la prensa española que en inglaterra han despenalizado el derecho a abortar a mujeres con más de 24 semanas de gestación, significa que se puede abortar durante las 38 semanas de gestación. Estas medidas están inmersas en los supuestos derecho de la mujer, con su cuerpo pueden hacer lo que les plazca.  No deja de ser curioso que en ningún momento se hable de los derechos del embrión o del bebe por nacer. El aborto es un caso claro de conflictos de intereses, de desprecio por la vida de otro futuro ser. E incluso del desprecio por la propia vida de las mujeres, pues no es acaso lo que llevan en el vientre una vida independiente pero que es su propio hijo o hija.  También se puede hablar de la hipocresia de las que defienden a las mujeres y en cambio permiten y apoyan que se maten a embriones niña o bebe niñas.

Presunció d' inocencia

  Hi ha molta gent, uf quin començament de frase. Però si estava escoltant casos judicials i veus que molta gent per questions polítiques, ideològiques, de genere neguen la presunció d' inocència a moltes persones i volen posar i acusar a persones, posar les a la presó siguin o no siguin culpables.  Per que? per rabies personals, odis maliciosos etc. etc. Però el més curiós és que busquen culpar a persones encara que siguin inocents, els és igual.