Quicrecquesere

  Es parla molt d'ansietat, de depressió, de melancolia etc. etc., però no sé si és el mateix que parlar del sentit de la vida, de la buidor interior.  La buidor interior ens porta a parlar en el sentit de la vida actual, i en el sentit de transcendència d'un més enllà.

  Ens agrada tenir la raó. És normal, és natural, per que ens augmenta l'autoestima, ens fa sentir importants etc.etc. Pot ser també ens agrada tenir la raó per desprestigiar a un altre i així sentir-nos superior a ell. O volem tenir la raó per tenir avantatges econòmiques o socials, o emocionals.  En canvi reconèixer que no la tenim, ens costa molt, si ens donem compte o creiem que no la tenim ens costa molt acceptar-ho, també per la por que els demés s'en vulguin aprofitar injustament.  Ara bé aquestes actituds individuals i col·lectives de voler ser mes, de voler tenir més i per tant crear relats a favor nostre; generen contínuament conflictes. I avegades molt greus i dolorosos. 

  La famosa, manipulació, crear realitats etc.etc. Afirmar i demostrar i persuadir en allò que ens interessa.  No escoltar, acusar, argumentar només en allò que ens dona la raó forma part del clàssic forma de funcionar dels éssers humans.  Es manipula de forma individual i col·lectiva. Per grups, per interessos de classe, de religió, grups i associacions de tota mena. La manipulació de les realitats per part dels humans és a tot arreu, en tots els àmbits de la vida i les relacions humanes.  Tergiversar, vol dir crear una realitat, i defensar una realitat que nosaltres volem creure i que volem que els altres creguin.  Evidentment es fa em diferents graus de consciència i de mala fe, i fins i tot avegades sense voler massa.  El problema de la manipulació és que ens porta a la injusticia i a la violència permanent de mil formes diferents, no tan sols la violència física, si no moltes altres formes de violència. 

És curiós que els funcionaris i mestres de l'escola pública, sempre o quasi sempre estan en peu de guerra.  Es queixen i reivindiquen, de moltes coses; tantes coses que gaire bé es fan difícil de resumir.  Les principals, podríem resumir, millors salaris, més personal, i menys burocràcia. I es queixen de la dificultat de l'escola actual amb l'arribada de tants nens estrangers, amb pocs coneixements de l'idioma.  Les queixes semblen les lideren els sindicats d'educació.  Respecte a aquesta qüestió de l'educació pública, és un tema delicat, podríem dir.  Delicat per qué és evident que l'educació és un dels temes fonamentals per que un pais funcioni i tingui futur. Si els nens no surten ben educats, el resultat del futur serà dolent.  Aquesta realitat social, aquesta conjuntura, és un dels motius per que el sector educatiu és tant important com a servei públic i social, però al mateix temps ens pot portar a un cert xantatge exercit pels professionals i els sin...

  Bé en general la idea de Déu és una idea molt complicada i personal. I realment diria que en general almenys jo, no l'aprofundim massa.  Parlem com a Déu creador, em penso que era Spinoza qui va parlar d'un Déu creador.  Però clar no és el mateix, un deu creador, que crea el món i ja està; a un deu que segueix viu i existent de forma activa.  La pregunta és, es deu a tot arreu?, ho sap tot? Sap sobre cada àtom de la nostra experiència?   Per que si està en la nostra vida constantment, perque sofrim tant? per què som tan miserables? i entre cometes, fem tan el mal.  Per que no ens ajuda a sentir-nos millor, i ens ajuda a no fer caure en tantes actituds dolentes. 

  Se me puede acusar de hater, pero el nivel humano de los líderes de izquierda y de buena parte de sus seguidores, es a mi modo de ver bajo, muy bajo. Que significa bajo, que quiero decir con bajo, pues un nivel de hipocresia muy alto, falsedad personal, narcicismo personal, poca inteligencia, creencia de superioridad moral, pijismo, despilfarradores de dinero público, generadores de conflictos y malestar social econónomico, fomentan las bajas laborales, fomentan el absentismo, etc. etc. etc. Repiten mantras simplistas y falsos, que quedan muy bien. Un nivel de cursilirismo en el discursos y medidas. Un nivel de egoismo altísimo, solo les interesa su sueldo y trabajar lo mínimo posible, sobrexponerse en los medios.  Recientemente hemos visto a Iolanda Diaz, irse a los premios de los Oscar en Usa, a ministros de viaje en Usa, el pais que cuando les interesa es tan odiado, pero cuando les interesa les encantan esos paises, y los gustos pijos y caros.