Quicrecquesere

  Tots els camins ens porten a la tecnològia. Si sumem totes les hores diàries que estem consumint tecnologia per oci, entre el mobil, consola de jocs, l' ordenador o la table i la televisió quantes hores passem al dia davant els aparells tecnològics.  Deixant abanda les hores dedicades a la tecnològia per qüestions laborals.  D' entrada es constanta que usem la tecnològia de forma adictiva, per impuls, com a acte reflex sense pensar per que l' anem a fer servir.  Una bona tècnica per millorar-ne l' ús es pensar abans d' usar-los per que anem a fer-los servir i que anem a fer o veure.  Sovint també ens trobem a la tele com a imposició a moltes llars, ja és oberta com a veu en off, sense preguntar als demés membres de la familia si la volen tenir encesa i en cas de que si que mirar.  Fins i tot avegades usem dos artefactes a la vegada. I no cal dir els jocs l adicció que creen.  Un altre aspecte seria parlar de que mirem i que ens aporta per què els tel...

 Hi ha molta gent que s' enfada molt per coses sense sentit. Tenen com petits o avegades grans atacs d' ira. O enfados per coses que no generen cap problema o perjudici per ells.  És com si es volguessin enfadar contra algú. Treuen una ràbia i una ira continguda al seu interior.  No sé si aquesta ràbia o ira és fruit d' altres frustracions que arrosseguen de la seva vida.  Buscant una excusa i una víctima per acusar-los de qualsevol absurditat i descarregar tota la seva ira contra ells.  Així doncs sembla que busquin enfadar-se i necessiten enfadar-se per treure el malestar o la ira acumulada.  Una situació on es generen moltes situacions d' aquesta  mena és en la conducció on molta gent s' enfada per tonteries o la mínima cosa que un altre conductor fa d' una forma desproporcionada. 

 Parlem d' una societat hedonista que vol gaudir.  I un dels motius per gaudir és del benestar i dels èxits i virtuts dels demés. Recordo quan era jove que jugant a futbol al barri sempre jugava un senyor que animava i felicitava a qualsevol jugador per fer una bona jugada fos del seu equip o fos de l' equip rival. No puc amagar la simpatia i el carinyo que generava aquest senyor en general a tothom. Feia sentir bé a tothom i tothom li tornava carinyo quan l ' oportunitat ho permetia.  En general un veu a la gent molt aïllada d' ella mateixa, i els èxits dels demés és una bona font de gaudi. Si només guadim de quan alguna cosa ens beneficii directament a nosaltres perdem moltes oportunitats de gaudir i d' estimar als demés. En general gaudim poc dels èxits  i les virtuts dels demés, sentim molt sovint competència, enveja, i animadversió els èxits que no ens beneficien directament.  Aquesta forma de sentir, ens limita i ens crea ansietats i frustracions gratuites...

 Un clàssic diria a la vida i experiència de qualsevol persona, és fer-nos propostes mentalment del que farem i deixarem de fer.  En canvi a la pràctica molt sovint no els complim. Per què tornem a fer allò que no volem tornar a fer i no fem allò que voldríem fer. Trepitgem la mateixa pedra moltes vegades, pot ser canviar és molt més difícil del que ens pensem.  Possiblement és díficil canviar per què tenim unes causes enèrgies internes i externes profundes molt poderoses, i per què hi ha moltes més variables del per què fem tal cosa o la deixem de fer.  Volem deixar de fumar i a lo millor fumar ens serveix per distensionar uns altres problemes. Si deixem de fumar no podem desestressar-nos i pot ser caiem en una situació personal pitjor.  Per tant abans de modificar un habit o adicció que considerem perjudicial hem de mirar d' entendre que ens aporta i de que ens serveix personalment aquella adicció. Quina mancança personal volem compensar amb determinada actuac...

 Una cosa és que ens estimin de petits, que ens desitgin de petits i un altre aspecte és que ens transmetin carinyo de petits i que el podem percebre i sentir-nos estimats de petitets.  Rebre carinyo i sentir-se estimat de petitets és una part fonamental per la formació de la persona. Viure situacions i experiències de confort benestar, alegria  i confiança i d' aprenentatge en els entorn quotidians i familiars ajuda molt en la formació de la personalitat de les persones.  Rebem amor i carinyo quan som petitets? Que no vol dir està mimats i consentits. Molts pares intenten suplir la falta d' amor i carinyu que no donen els fills a base de regals o permetre' ls tenir i fer i de tot.  Realment els pares i mares senten de cor i amb llibertat amor pels seus fills o els senten com una càrrega i obligació i pressió social per complir amb el deure de cuidar-los? Hi ha pares que qualsevol excusa és bona per no està amb els fills, altres pares que estàn amb els fills per...

  El llenguatge no es defineix per ser matemàtic, ni exacte i és obert a possibles interpretacions i ademés crea emocions no basades en la realitat i la raó si no en l' emoció. A més a més el llenguatge i el seu significat i la seva entonació fa variar el significat en el moment i en el context.  Com que es generen interpretacions no literals si no obertes que cada pot triar la que vulgui o la que li surti permet manipular de forma deliverada.  Jo uso un terme per definir una realitat d' intensitat 5. La paraula defineix la intensitat de 5 a 10, per tant en general la gent entendrà de mitjana que jo opino 7 i no 5 i d' alguna manera podré demostrar que si la realitat és 5 jo no he mentit per que també estic dient 5. Però en realitat estic dient 7 pensant que és 5 per tant menteixo. 

  Hi ha gent que creu sincerament en una moral molt recte i exigent i ho fa racionalment i ho fa de cor.  En canvi veus altre gent que adopta postures moralistes extremes que rossen el rídicul i el cursilirisme quasi infantil de normes i conductes morals exagerades i plenes d' aparença social i les usen per poder criticar qualsevol conducta aliena. 

 Qui és Paul Preston? És un historiador Anglès de la història d' Espanya que ha públicat nombroses llibres dels protagonistes de la història d' Espanya del xx. Preston fa una història amena amb un llenguatge popular que fàcilment arriva als lectors.  Entra en la vida privada de molts personatges, claus en la història més propera del pais. I també d' una mirada general dels esdeveniments històrics.  Conèixer la història ens permet entendre millor les coses que passen actualment. Sens dubta Preston és molt criticat per la seva versió de la història, però ell aporta moltes dades i un coneixement profund de la realitat de la guerra civil espanyola.  Ara ha tret una nou llibre,  Arquitectos del terror: Franco y los artífices del odio.

  Fa poc es va celebrar al cccb el 10 è aniversari de la sèrie d' humor  Pop Ràpid emesa a TV3. La sèrie es va emetre el 2011 i narra la vida social d' un grup de joves  que voltegen els  30 anys. Les històries es localitzen en un bar d' aires posmoderns anomenats l' Estraperlo on es realitzen concerts i tota mena d' actes culturals que busquen sempre estar a la última.  Pop ràpid és la versió a la catalana de la famosa sitcom anglesa  "els joves" . Excèntricitats, fantàsies de fama, problemes personals, competències, succeixen a la sèrie sempre amb clau d' humor.  Els personatges reflecteixen la maduresa que  mai  no arriva i la realització personal que mai no troben.  Personatges i situacions portades a l' extrem però que no deixen de reflectir una mica la realitat ens passen a tots, les nostres debilitats personals i males jugades que ens fem i ens fan en el que se suposa que són el nostre cercle d' amistats. La sèrie té molts gags, a...

 El llenguatge és una eina humana, construida pels humans. És una eina bàsica útil i fonamental per poder ser persona, però també és útil per fer coses que ens perjudiquen.  Com tota eina humana és pot utilitzar per fer el bé i es pot utilitzar per fer el mal.  L' ús del llenguatge fonamental serveix per entendre' ns a nosaltres mateixos i per entendre els demés.  Així doncs els mal ús del llenguatge seria per autoenganyar-nos i per enganyar als demés. Per tant el llenguatge com a eina busca diferentes funcions, especificitat i agilitat i en aquesta dicotòmia moltes vegades te les seves dificultats per poder funcionar correctament. La multiplicitat de la realitat i de les emocions fa que moltes vegades el llenguatge sens quedi curt per definir moltes realitats de forma àgil i pràctica i de forma específica i concreta.  Així doncs el llenguatge passa a ser també una bona eina per crear confusió i enganyar a l' altre o enganyar-se a un mateix. Les tècniques d' eng...

  Si fem cas a les estadístiques oficials la societat segueix creient en l' existència de Déu en general.  Ara bé a la realitat social diria que predomina un ateísme socialment.  Creure en Déu més haviat queda d' antiquat i de doctrinari.  Hem passat d' una societat majoritàreament catòlica i creient a una societat entre atèu i altres creènces amb una o dues generacions.  Entre la part que si creu que existeix Déu o l' esperit el  queda  molt bé creure en tota mena d' espiritualitats mentre no sigui la Catòlica, és a dir hi ha una espècie d' anticatolicisme espiritual, déu catòlic no, espiritualitat si.  Estic intentant fer una descripció de la realitat socialment que veig més enllà de judicis de quina sigui la meva opinió o creença personal. 

  La sensació general és que la matèria, l' espai, el temps són realitats indiscutibles per què la percepció humana així ens ho transmet.  Percebem la matèria, percebem l' espai, per això no dubtem a dir que són universals i científicament reals.  La ciència és aquell coneixement més real per que es basa en les lleis universals de les realitats comprovables i experimentables.  Ara bé quan analitzem amb profunditat qualsevol realitat científica d' una forma exaustiva ens donem que la majoria de lleis sempre fallen per algún lloc és a dir que allò que entenem per científic és quasi ciència.  La matèria és matèria en canvi quan l' estudiem en profunditat sembla més haviat que la matèria no és realment matèria i que la matèria com a tal no existeixi i sigui més haviat una percepció humana.  I que són les percepcions humanes? La consciència humanes? Sabem que són i es poden demostrar científicament? Doncs tampoc.  Evidentment lo escrit no canvia massa la re...

 Sembla una mica brusc parlar així de Déu.  Per molta gent avui en dia és un debat superat, la visió clàssica del deu del passat ha estat superada. Parlem de déu sense tenir massa clar quina és la definició de Déu, o de quin Déu estem parlant.  Ara es diuen coses semblants a que tots som Déu. A que Déu és una energia.  Deixant una mica el context i panorama social qué molt variat. Jo intentaré aclarar la meva idea del que vol dir Déu. Déu per mi seria si existeix, un poder que supera les lleis de la física, un ens etern i totpoderós. Un ens que ens ha creat. Un ens que ens permet viure. És ben difícil definir Déu. 

 Avui en dia i suposo que ha passat sempre hi ha molts temes i veritats oficials que no es poden qüestionar si les qüestiones pots tenir problemes des de personals, des d' exclusió social, fins a problemes legals, econòmics, etc. etc. O fins i tot et faran acusacions i difamacions de que ets lo pitjor.  Si certs qüestionaments generan un rebuig social o de certes persones tan agressiu, l' agressivitat pot ser verbal, fins i tot amb mirades, o amb actituts dissimulades d' acós i de rebuig.  Per tant creem veritats inqüestionables que moltes vegades generen conseqüències negatives per molta gent, però qui gosi qüestionar-les ja és violentment tractat.  I no posaré exemples, per no entrar en polèmiques, però temes n' hi ha molts.  Moltes vegades la criminalització és sectorial o d' uns determinats col.lectius, però penso que no és una bona manera de relacionar-nos i implica que pot ser aquestes veritats que no es volen qüestionar pot ser amaguen coses dolentes i in...

 La biologia humana cada dia l' estudíem més i en sabem més. Però la men i les emocions que són?  La vida humana és física i química, processos vius i continos. Sense els quals no poden existir els sentiments i la ment.  Però que són la ment i els sentiments? Es troben al cervell? Són realitats físiques?  Intentant respondre a les preguntes  sembla evident que la ment i els sentiments no són una realitat física tot i que tenen una relació directe d' origen en el cos i la biologia humana. I els pensament i els sentiments afecten la biologia humana.  Ara bé que són els sentiments si no són materia. I com pot ser que de la matèria en surtin realitats que no són matèria. Podríem dir que els pensaments i les emocions són energia no material. 

 La sociopatia és un concepte díficil de definir i de delimitar. Al direccionari psicopotia es refereix als comportaments poc sensibles i sense escrúpols cap als demés.  Dins l' àmbit humà hi ha tantes variables de convivència i d' actuació que els comportaments psicopàtics o des d' una altre prisma de maldat són difícils de detectar, definir i posar-nos d' acord en quins són i quan s' atua amb maldat. Quan parlem de psicopatía socialment no queda clar si ens referim a una enfermetat humana de causes sobretot genètiques, o si ens referim a causes basades en comportament inmorals.  Hi ha molta gent que diu que la maldat humana no existeix, que com molt existeixen conductes inmorals, però que la gent mai actua per malícia i maldat, pel plaer de fer mal.  Socialment i quotidianament ningú es presenta com a persona dolenta, o mala persona, tot i que hi ha gent que té més tendència a acceptar i reconèixer que ha fet coses mal fetes al llarg de la vida i d' altres que...

  Si la vida ja ens queda gran, i sovint llarga i feixuga, pensar en la mort i el més enllà sovint se ' ns pot fer pesat i anguniós.  Podríem definir de forma més ajustada si hi ha consciència personal després de la vida. Aquesta qüestió és tan difícil de conèixer que sovint encara que ens interessi molt deixem el tema de banda per irresoluble.  Recordo una vegada que un amic em va dir que no valia la pena pensar-hi per que ningú ho sabia i no es podia saber.  Es pot saber alguna cosa des d' una prespectiva científica del que passa després de la mort?  Científicament es pot afirmar que un cop et mores tot s' acaba?  I la realitat quina és? El món és ple de religions y corrents filosòfiques parlen del tema i donen la seva versió al fet de que hi hagi o no vida després de la mort. 

  La ciència ortodoxa si és que la única ciència que hi ha no ha trobat maneres científiques de computar el paper de les emocions  i les vivències relacionals per explicar com es crea l' estructura de la personalitat de cada ho.  No hi ha cap màquina mesuri la quantitat d' estimació que cada ho hem rebut des de petitets. Ni el grau de les coses dolentes i injustícies i maltractes soferts. Ni el grau d' intensitat amb que ho viviem.  L' estructura de l' ànim i la personalitat estarà molt lligat en un percentatge molt gran a la relació d' experiència familiar, i allò que ens transmeten i ensenyen els pares i allò que ens fan experimentar.  El tòpic social és que en general tots els pares estimen molt els fills i fan tot el que poden i més per ells.  La realitat pràctica és que molts nens i nenes no viuen o es senten estimats i recolzats de petitets. Però al mateix temps també hi ha molts abusos i maltractes i problemes intrafamiliars.  Lo que creen poten...

 La construcció de la pròpia personalitat és pot ser el tema que més ens determina personalment i per tant és el tema que com a persones ens hauria d' importar més. I tot els fonament personal més profund i més bàsic està construit a base d' experiències personals i a base de molta acumulació d' experiències en el nostre inconscient. Les sensacions viscudes de petit ens marquen i ens forgen en lo bo i en lo dolent. Sentir-nos estimats és una experiència profunda de petits. I al anar creixent anem experimentant moltes sensacions d' alegria i estimació familiar i personal.  Les sensacions viscudes a casa, amb la familia ens marquen profundament els nostres sentiments interiors.   L`àmbient familiar, l ' ambient de l' escola, i l' ambient social ens va calant continuament des de petits mentre anem creixent des de l' inocencia i l' inconscient. Allò que hem mamat com vulgarment ens diu ens determina en canvi la nostre societat no s' enfoca mai o quas...

  Vivim en una societat on hi ha un alt grau de susceptiblitat individual i col.lectiva. La pregunta és doncs d' on ve aquesta facilitat per sentir-nos ofesos o ferits. La resposta o les respostes suposo que són  moltes i variables en funció de cada persona i en funció de cada col.lectiu. De tota manera és provable que hi hagi aspectes comuns en el procés interior que vivim quan ens ofenem i per què ens ofenem. Quan algú ens minosvalora o parla d' algun tema que ens fereix o ens ofen ens sentim ofesos i ferits.  Per què ens fereixen certes opinions sobre nosaltres o sobre col.lectius que ens sentim identificats. També hi ha gent pot ser poca que li importa poc que l' insultin o es fiquin amb ells, en general tots ens ofenem per una cosa o altre.  En general ens ofèn que ens diguin que hem fet algo malament o mal fet. Ens fereix. I reaccionem de maneres vàries a l' ofensa.  És l' ofensa en si o la sensació de que algú ens vol fer mal. Per què una burla d ' un com...

 No sé quin percentatge de gent social serà. però el món és ple de gent miserable. Miserable no sé exactament que vol dir, però lliga molt bé per molts comportaments humans.  Gent que està humillant i tractant com a delinqüents els demés sense cap mena de motiu, gent que busca treure benefici de qualsevol situació i suposat fals error de l' altre mentre ells fan tot el possible per provocar errors i boicotejar les situacions.  Gent miserable jo en veig per tot arreu o gent amb punts miserables. Gent que està pendent per matxucar i desprestigiar l' altre a la mínima possible basant-se en falsedats i en coses que ells són mil vegades pitjor.  Gent que vol tot per ell i que sofreixen per que els demés no tinguin res més que ells.  Gent miserable, sovint és gent intel.ligent i culte, i faran els possibles i el més curiós és que fan li impossible per que els demés tinguin 0 de satisfacció.  Un exemple concret, m ' explicava un amic que hi ha familiars de gent gr...

 La personalitat d' algú és un tema ben complex, i com es forma la personalitat de cada ho també és ben complex.  La personalitat podríem dir que és un tema viu cada dia l' anem modificant una mica, però molt sovint hi ha una part essèncial que sembla molt estable i continua en les persones. La gent es fa gran i la personalitat de cada ho segueix sent reconeixible.  La personalitat és algo que està relacionat amb allò que volem ser però també hi ha una part de la nostre personalitat que nosaltres no podem escollir, simplement hi és.  Fen el símil amb un ordenador, quan s' engega s' activen de seguida uns software i memòries primaris, un cop aquests estan activats, es van activant software i llenguatge successivament uns sobre els altres.  Pot ser la personalitat funciona igual, ens despertem i poc a poc es van activant tota una sèrie de records i software consecutivament, uns sobre els altres i quan estem desperts la nostre personalitat ja està activada. 

 El pes de la infància i la genètica personal ens determinen molt al llarg de la vida. De la genètica que tenim poc i podem fer i de reviure la infància tampoc hi podem fer molt ja han passat.  Parlem del pes de la infància del nostre passat quin pes en realitat a les nostres vides?  Veiem que hi ha gent que es passa la vida cometen atrocitats és per causa de la infància o de la genètica. Veiem que hi ha gent amb problemes d' adiccions, mentals, de depressions, de falta de voluntat, de falta d' ànim per millorar en la seva pròpia vida, és per causa de la infantesa, de la genètica, o simplement és pel present i la seva forma de ser.  Quin paper té el passat en les persones? El present és causa del passat o és una excusa per justificar les nostres deficiències?  El que sembla evident és que la vida pròpia de l ' infint és molt misteriosa per que viu en paràmetres i sent amb paràmetres molt poc racional, sense llenguatge lingüístic.  La infantesa en general la...

  Si ens posem una mica filosòfics quin és el valor i el sentit de la vida humana? És una de les grans preguntes que els humans s' han fet al llarg de la història el sentit de tot plegat.  Hem de conviure amb una no resposta general. La visió Darwiniana de la vida sería la de subsistir biològicament i reproduir-nos com animals que som.  El sentit de la vida, no és ben bé si valem algo els éssers humans durant la nostre vida.  Per un costa els humans convivim amb el dolor físic i emocional. Som buidor i malestar en moltes experiències ja des de que naixem. Per altre costat som una voluntat de ser i existir enormes. Avegades una felicitat de ser i existir.  Que som? Física, química, i biologia, amb uns quants instints i sentiments i res més? O això ja es molt?  Som amor entre nosaltres de pares a fills, és això el que som? L' amor que rebem i el que donem?  Som experiència interior d' amor , de rebre' l i donar-lo a l' exterior? Som intrinsecament alguna...

  Les societats tecnològiques poden caure en el parany de creure que el coneixement tecnològic resoldrà tots els problemes de les persones.  És cert que resoldrà els problemes de les persones? És cert que resoldrà tots els problemes socials?  És evident que la tecnologia ens aporta moltes coses positives a les persones. Ara bé d' aqui a pensar que els avenços tecnològics són l' alliberació de l ' home i la felicitat de l' home i la resolució de tots els problemes de salut penso que és una exageració i una falsedat.  La tecnològia resolt molts problemes al mateix temps també crea molts problemes, mal utilitzada és una font inesgotable de creació de problemes.  Per tant penso que si la tecnològia no va acompanyada d' un coneixement humanista ens pot portar a una societat molt buida a nivell social i personal. 

 Una pràctica habitual humana, o que passa sovint és acusar a una persona o a un col.lectiu sense fonament de veritat, és a dir falsament, o sense tenir un alt grau de certesa.  Acusem de maldat i de criminalitat a un altre i sabem que no és cert.  D' aquesta realitat si és existen en sorgeixen moltes reflexions. Per què criminalitzem falsament a gent inocent? És un tipus de violència cap a l' altre?  És una forma de defensar els interessos particulars i col.lectius quan tenim un conflicte amb l' altre?  Per qué acusem falsament algú sent-ne conscient de la falsedat.  Normalment utilitzem el mecanisme de la falsa acusació per defensar interessos propis i per sentiments de ràbia i odi cap aquelles persones.  Fàcilment veiem traïcions i conspiracions alienes en contra nosaltres, la pregunta és quan són certes i quan són falses.  Moltes són certes i moltes són falses, i la millor manera de justificar i dissimular les pròpies traicions és acusant a l'...

 Si les persones funcionem  des de la necessitat de ser importants com valorarem el propi coneixement?  Un dels problemes personals i socials, suposo que deu haver passat tota la vida, no se si ara passa més.  El problema que molta gent valora els seus propis coneixements com excelsos i ademés en totes les temàtiques o matèries.  Socialment molta gent té la necessitat de saber i ser més llest que els altres. Pot ser és una actitut natural de voler ser intel.ligent i savi.  Per un costat a molta gent li agrada que li facin cas, i li agrada donar lliçons als demés.  És una barreja de narcicisme, autrobar-se guapo i interessant util.litzant l' altre per autoafirmar-se que en se molt d' una temàtica.  Quin és el problema? Que molta gent va fent afirmacions del que és i no és sense coneixement de causa, sense formació i moltes vegades per fer mal i fastiguejar als demés, o per defensar uns interessos particulars que perjudiquen als altres.  Creure...

 L` enveja, és una experiència humana dificil de definir. En general és un sentiment contra un altre, és a dir de ràbia, de tirria, contra l ' altre per un motiu que l ' altre li passa i nosaltres voldrìem per nosaltres.  Diria que a més a mñes al fet de tenir molt mala prensa social, costa molt reconèixer que en tenim i sentim.  De petitets diria que ja sentim l' enveja i provablement l' enveja neix en una barreja de sensació de carència i de desig.  L' altre dia anava pel carrer i just em vaig creuar amb una mare que renyava la seva filla per que s' havia posat entre mig de la mare i el carrito de bebe que portava. La mare la va renyar de forma diguem-ne no massa comprensiva, com si la nena hagués fet una cosa molt estúpida. La mare no va entendre que el que volia la nena petita és que li fessin més cas, i provablement en la nena petita al veure que no li feien cas en comptes de criticar a la seva mare estimada i adorada deuria sentir de forma molt inconscient...

 Una de les frases que més sento pels mitjans de comunicació o en moltes tertulies és: ho diuen els experts.  He de confessar que a mi quan sento això ja se' m genera urticària. Una altre forma un estudi seriós diu.  El que fa l' informant és assegurar que allò que dira segur que és cert. Si ho diu un estudi el que digui a continuació t ho has de creure si o si.  Per que els estudis es veu que són molt rigurosos i acerten molt, i estàn fets per gent que en sap molt i gent molt honesta que no té tendències ni interessos ideològics i econòmics.  Se ' es expert per tenir una carrera, o per tenir una càtedra. I si ets experts segur que no dius disbarats.  La premsa actual comença la meita de les notícies dient com diuen els experts, fins a fer-nos creure els mateixos periodistes que ells són experts en la matèria i que el seu posicionament és el bo.  Un diu per que no he de creure en els experts o en el que diu la majoria si estàn més formats que jo en la ...

 La mentida està en teoria socialment molt mal vista. Dir -li a algú mentider pot ser una de les majors ofenses que se li pot dir a una persona i generar una fort enfado, fins i tot portar a la violència.  Si ofen molt acusar a algú de mentider per que és? Per que realment considerem que la mentida és una cosa molt dolenta? O per que socialment es considera una cosa molt dolenta? O per que tenim por de que si som considerats mentiders podem ser exclosos socialment, perdre molt del prestigi personal i professional. Podem arrivar a perdre molts diners?  De fet acusar als poderosos de que menteixen al llarg de la història ha sigut una bona causa per castigar-los. I acusar de mentider ha sigut una bona font per comdemnar a algu.  Però mentir diria que entenem el terme en general on darrera hi ha una voluntat de no dir la veritat i així perjudicar a l' altre i treure' n algún benefici propi.  La realitat humana i l' experiència humanes són de tal quantitat i variabil...

 Pot ser l' eix més fonemental de les relacions humanes. Han teoria s' han de regir les més intenses per l ' amor, i les més distants pel respecte.  Que és l' amor i el respecte? De fet no són coses físiques per tant no es poden demostrar científicament. Són instints humans?  El respecte seria una forma menys intensa d' amor?  Que són els instints? Es parla de l' instint de supervivència, de reproducció etc. el diccionari els defineix com impulsos innats.  Però hi ha una forta complexitat a l ' hora de definir que són els intints, els sentiments i les emocions. I on queda l' amor i el respecte en tot això.  S' expressen en la nostre conducte, si jo tinc respecte per algó procuraré tractar-lo bé i no fer-li coses injustes que el puguin perjudicar.  I doncs que és el respecte, és algo físic segur no, és un sentiment, un valor, una emoció, uns instint. És fruit d' un procés de reflexió actuar amb respecte, és un aprenentatge importat dels pares o de...

 L' amor diguem-ne amb el sentit més pur, és en teoria la base de la vida, naixem en teoria en funció i en desig de l ' amor dels nostres pares.  Que és l ' amor? Famosa pregunta. L' amor cap un mateix també és amor o és egoïsme?  Les paraules amor, odi, egoïsme personalment em generen molta confusió. En teoria l ' amor és una cosa bona, l' odi molt dolenta i l' egoïsme una cosa dolenta.  I alguns parlen també del sentiment d' indiferència, semblant o relacionat amb l' egoïsme.  Tenim sentiments i emocions, raciocini i en base en les situacions que ens anem trobant a la vida reaccionem. Reaccionem des del conscient i també des del nostre inconscient.  Amb la nostre raó i els nostres sentiments i emocions i la realitat exterior creem un corpus moral del que està ben fet i no està ben fet.  I el paper del nostre inconscient i té un pes molt important a l ' hora de crear el corpus moral.  La realitat dels nostres actes, no són inoquos afecten a nosa...

 Ser bona persona podríem dir que és la síntesis més fonamental i bàsica per definir una persona. És bon tio. Hi ha una certa gradació és molt bon tio, és superbona persona.  Per molta gent considerar-se ella bona persona és un autèntic tabú, de fet si els poses en dubta a la cara que pot ser no són tan bona persona et podrien fer un mal tanto verbal, t' agradirien verbalment.  A la vida també apareix el personatge que es considera cabrón o cabronet o mala persona i ho reconeix sense ets i uts.  També no falten els passotes que tan els hi fa considerar-se o no bones persones, el tema no va amb ells.  Però tornem al tabú aquest de considerar-se bona persona com a criteri autopersonal monolític d' un mateix. Jo soc amics dels meus amics diuen alguns.  Néixem bons o dolents, o néixem amb l' opció d' amdues coses? Que fa que una persona es decanti cap a un cantó o altre? Són temes que no interessen massa en general, en canvi l' efecte per tots pot ser molt impo...

L' altre dia un pare de familia va dir en referint-se als seus fills i els fills en general que no neixien amb un llibre d' instruccions sota el braç. Tampoc les persones tenim un llibre d' instruccions per fer la nostre vida  i en moltes ocasions ens trobem ben perduts i no sabem que hem de fer.  Si en les famílies no ens eduquen a relacionar-nos amb nosaltres mateixos d' una forma saludable, tampoc les escoles i el nostre entorn ens ensenya a relacionar-nos amb nosaltres mateixos.  Tenim pensaments, tenim emocions, i una consciència de nosaltres mateixos i de la pròpia existència, que està molt vinculada al nostre cos però que exactament tampoc sabem ben bé on és.  Els pensaments, els sentiments on són? Dins el nostre cap? Dins el nostre cos?  Els indicadors socials que tenim, adiccions, depressions, ansietats, indicadors de malestar anímic són molt alts en la nostre societat, i això fa pensar a un elevat porcentatge de la població que té una relació amb ell m...

 Hi ha moltes maneres de mirar la soledat. Diuen que la pitjor soledat és aquella que es viu envoltada de gent.  Altres parlen de que hi ha soledats diferents la volguda i la imposada per la vida.  La soledat la podem tenir a prop en funció de la nostre situació personal i familiar, i de relacions socials.  Avegades les relacions socials, les amistats personals, la parella, ens porten pel camí de l' amargura.  Els lligams en agovien podem sofrir relacions d' abús, relacions de recolsament o bé podem utilitzar els lligams per abusar i descarregar les nostres frustracions.  O bé els lligams i les relacions aguantem el pes de la falta de sentit i els problemes emocionals i frustracions dels altres.  Per tant la relació amb l ' altre, la soledat són opcions que la vida ens va donant, i on el nostre inconscient i té un paper molt important ja que  no sabem en general exactament el perquè de com funcionen les nostres relacions en nosaltres i tampoc sabe...

 El resultat de l ' educació actual es veurà amb els anys, és molt difícil de valorar.  Ara no per que sigui difícil hem de renunciar a parlar del tema d' educació, sense donar una valoració personal de culpavilitat i responsabilitat directa a algú en concret i els mestres o pares en general.  L ' altre dia en una tertulia de bar, un del membres de la tertúlia va dir que a ell l' educació convencional no li havia ensenyat res important de la vida. Que les coses importants de la vida les havia hagut d' apendre ell mateix el llarg de la vida.  Penso que aquest testimoni si reflecteix una mica a molta gent ens hauria de fer reflexionar del model educatiu que tenim.  Si mirem la salut mental de la població i en especial de la població juvenil veurem com els índex i les dades no són pas molt positives.  És a dir la salut mental de la gent jove no és massa bona, un reflex de la societat en general.  Per què l' educació no treballa un aspecte tan fonamental d...

 Cada persona és un món, però buscar aspectes comuns i majoritaris no deixe de ser una reflexió per orientar-nos en quin món vivim tan en lo bo com en lo dolent.  L ' home fa coses bones, molt bones, increïblement bones, i alrevés fa coses dolentes, i molt dolentes.  Ara fer un reduccionisme de la condició humana, tant de la part bona, com de la part dolenta, pot ser és còmode i necessari per anar vivint tranquil.lament però penso que ens allunya de la solució dels problemes per que sempre els enfocarem d' una forma superficial.  Per tant crec que es bo reivindicar la complexitat humana, la riquesa de la complexitat humana, en el bé i en el mal. Mirar-ho i ser conscients de les atrocitats comeses en tota la història pels nostres avantpassats, i els actes de màxima bondat i amor combinats diria que formen la nostre realitat.  Tenim una tendència a no ser massa conscients de tot el bé que hi ha en el nostre món i de tot el mal que hi ha en el nostre món.  Al ...

 La presència de la pròpia vida continuament, ens trobem amb la pròpia presència personal de la nostre vida. La nostra biologia i el pas del temps ens donen la presència de la vida, volguem o no.  I aquí cada ho té les seves obligacions i responsablitats, les seves oportunitats i les seves desicions.  La societat i les persones creem un munt d' activitats per satisfer les necessitats humanes, i per donar plenitut i sentit a la vida.  Però hem de reconèixer que la satisfacció material de bens bàsics i serveis no arriva a tothom. La satisfacció personal i espiritual tampoc arriva a tothom.  En la societat i en les persones tots tenim una certa sensació de limitació i d' esperança. Aquesta convinació és en la que diria que en general vivim una mica tots.   

 Vivim en un món on hi ha agut grans discursos, grans ideals, grans morals, però a la pràctica l ' home sempre ha fet com ha fet amb lo bo i amb lo dolent.  En la vida quotidiana ens enganyem, fem la viuviu, tergiversem la realitat al nostre interés i en contra el de l' altre, on queden doncs els idealismes i les grans morals?  Quan creiem que sortim perdent en alguna cosa ho tergiversem. Si en les coses més absurdes ja manipulem, com no hem de manipular en els temes importants i més col.lectius.  Hi ha una moral global de la pau, de la justicia humana, social, etc. etc. pero en canvi en comportament humà quotidia moltes vegades no s' encamina cap allí.  Volem fer mèrits sense escrupols siguin basats en realitats o no, volem que ens estimin i ser el centre d' atenció. Volem fama, i mèrits i socials. Volem diners rossant l' avaricia encara que perjudici l' ecològia o perjudiqui els demés.  Les empreses fan veure que estimen els seus clients, l' estat i el fu...

 Hi ha una forma de fer, que és la d' aprofitar-se tan com puguis dels altres.  Tècniques per fer ho n' hi ha moltes. Amb el temps un va aprenent a veure-les i aprenen noves formes de fer-ne.  Una tàctica clàssica és aquella d' aquella gent que sempre s' equivoca amb errors que casualment el beneficien a ell i perjudiquen a l' altre.  Una altre tècnica és fer petites distorsions i exageracions de la realitat per anar creant unes idees propicies als propis interessos, exagerar mèrits, i exagerar o inventar acusacions.  La varietat de tècniques per aprofitar-se dels demés són moltes, fer xantatges emocionals, temptejar l ' altre per veure que sent i opina per poder manipular al nostre gust.  L' altre és d' entrada acusar, o esbroncar o criticar l ' altre amb el que hauria de fer o haver fet.  Una altre tècnica és repetir constantment certs missatges, per que vagin calant a la gent.  Una altre tècnica de les més normals és callar una part de la reali...

 No escollim ser algú, ni nèixer, no escollim ser i existir en el nostre orígen. Més endavant amb els anys ja anem decidint que volem existir d' alguna manera.  Som fruit de les relacions dels nostres pares, de la relació personals que tenien entre ells, dels sentiments que sentien vers el futur nadó.  La complexitat és gran i tot afecta al futur nadó i la formació de la seva personalitat.  De petits tenim una dinàmica personal en la qual decidim ben poca cosa i en canvi és l' època que s' esta forman les bases de la nostre personalitat. És evident que hi ha una base biològica i genètica, i l' entorn defineix quins gents i quina part de la nostre possiblitats com a ésser es potencien.  Que escollim de la nostra manera de ser fins els 5 anys i fins els 10 anys? Fins a quin punt som responsables de nosaltres mateixos i del que serem i farem?  De petites som pura necessitat física i afectiva, necessitem atencions, però es provable que també siguem i aportem mo...

 Som persones, tenim uns components físics i biològics que ens identifiquen com a espècie.  A part de la biològia que som, som alguna cosa més? El pensament i el sentiments formen part de les persones, estan demostrats cientificament la seva existència? Jo diria que no.  Algú dubte que existeixin els pensaments i els sentiments? Jo diria que ningú dubte, fins i tot podriem dir que són el valor fonamental d' un esser humà, que pot sentir i pensar.  I sobretot entre sentir i pensar diria que el fonamental és el sentir, que és el que ens apropa més al ser.  El fet de sentir ens dona valor com éssers, i ens fa ser el que som, però el que som sembla que va més enllà del que sentim.  Per tant l' ésser humà com a valor va molt més enllà del ser biològic, la realitat humana va més enllà de la física i química, i en canvi una part de la ciència ens ensenya que la part física i biològica és tot.  I en canvi la realitat ens demostra que som alguna cosa més que la...

Una forma de parlar comuna és la d' afirmar, sense deixar espai al dubte. Provablement aquesta actitut depen de moltes variables.  Però jo diria que en general limita els debats i la comunicació entre les persones.  Si ademés hi afegim vehemència encara la situació de comunicació entre les persones.  Podem fer afirmacions categòriques tinguen força raó, però també les podem fer sense tenir raó.  Ara bé des de l' afirmació categòrica o molt afirmativa és molt difícil crear espais de debat o de comunicació.  De fet en molts temes els posicionaments tenen més un fons emocional que racional, per tant el més provable és que quan ens comuniquem amb els demés no ens entenguem i arrivin els piques o els malsentesos.  En el moment que afirmem no deixem espai a l' altre per opinar.  En el periodisme parlem d' articles d' opinió, quan en realitat semblen articles d' afirmació, el que diuen ells és lo que és.  És evident que usar formules com jo opino que, o ...

 En general a molta gent ens agrada afirmar, i dir com són les coses. Jo diria que en general ho fem per demostrar lo importants que som.  Hi ha una buidor personal, un sense sentit enorme a les vides de les persones.  La buidor personal el sense sentit de la vida, diria que el patim tots d' alguna manera o quasi tots.  Aquesta sensació d' insignifacància personal que sentim, que la vida d' alguna manera ens diu quan mirem l' univers i l' existència humana. Aquesta fragilitat i circumstancialitat de cada persona.  Som fruit de tantes circumstància que sembla que siguem una butlleta de la loteria. Som fruit d' un ovul i un espermatozou que just va coincidir amb nosaltres, amb el dia que els nostres pares s' en van anar al llit i ves a saber en quines condicions personals i de parella i amb quines motivacions.  Tota aquesta sensació de buidor que forma de la condició humana si no ha estat omplerta i viscuda amb una infancia plena d' amor que ens ajudi i re...

 Preguntar- te pel sentit de la vida diria que pot tenir un punt depriment per que ens recorda totes les misèries humanes que hem viscut i les que intuïm que ens queden per viure.  Pot ser a cada uns ens ressona diferent en funció de la nostre situació personal de felicitat o de dificultats.  Si tenim moltes dificultats pensar en el sentit de la vida ens pot quedar algo molt gros i difícil de mirar.  La pregunta és feixuga pot ser per que sembla una pregunta que inclou a tots els humans, parla de totes les vides.  La pregunta dóna la sensació o indueix a pensar que la vida ha de tenir un gran propòsit.  Podem plantejar-ho com molt petits sentits i farien un gran sentit?  En general la  vida l' anem construïnt amb fases o projectes, casar-nos, tenir fills, la vida professional.  Tenim uns objectius segons les fases de la vida i així anem funcionant. Quan som joves, pensem en quina professió voldrem fer, en les amistats, viatges, etc. etc....

 Que és la maldat ja ho hem parlat i analitzat, i d' entrada diria que la maldat està clar i no està clar que és. Clar perque sabem que la voluntat de fer mal a l' altre, o fer mal a l' altre des de la indiferència existeix.  Per tan diria que hi ha dos eixos d' entendre la maldat bàsics.  Un que és sense un aparent guany lògic, i es busquen excuses per justificar el mal.  Un exemple seria que avegades veus algú i ja et cau malament, i li fas la vida impossible per fer-lo fora del teu entorn.  Passa per exemple en les empreses quan entra algú nou i un altre company ja li té l ' ull ficat a sobre i la fa la vida impossible.  Els motius? Diria que no els sap ni el propi infractor.  Però averiguar i esbrinar per que actuem així els humans, reconèixer si es el cas que actuem així, penso que milloraria totes les parts.  Però el curiós és que diria que la gent que actua amb maldat, si és que actua així o no n' és conscient o no ho vol reconèixer.  ...

  Primer de tot dir que és difícil parlar d' aquest tema des d' una visió idíl.lica i narcicista de la pròpia persona i del col.lectiu humà. Segon punt, seria mirar el comportament humà al llarg de la història i veurem que almenys exteriorment és ple de comportaments col.lectius i individuals de maldat i abús.   La maldat, malícia, mala llet, és un tema diria que tabú.  D ' entrada és un tema que no agrada parlar, és una part de la vida i de les nostres personalitats o les dels nostres congèneres.  El llenguatge ens ajuda a definir la maldat o maldats, però tot i així personalment el trobo un terme molt confòs.  Jo diria que en realitat col.lectivament en general no ens hi parem massa a pensar-hi, hi passem sempre una mica a corracuita a pensar en el que est ben fet i el que no.  Però clar que fem una cosa que no estigui ben feta no vol pas dir que sigui maldat, maldat seria un pas més. La maldat entraria més en l' apartat del plaer de fer mal a l' alt...

 Una actitut molt habitual en molta gent és veure constantment els defectes dels demés.  Hi ha una frase biblica ben famosa, de veure la palla en els altres i no veure la biga pròpia.  Aquesta frase podria ser un bon resum de tots els problemes humans de relació entre humans.  Veiem defectes en l ' altre tot el que fa malament. Sembla que gaudim avegades veien els defectes dels altres, els repetim, els diem en veu alta, els hi diem a la persona en qüestió. Tu ets així de defectuós i fas això malament.  Avegades fem confondre els defectes de la persona amb el valor personal de la persona. Tu fas això fatal, indirectament t' estic dient que et desprecio i que com a persona no vals res.  Moltes pares, mestres, entrenadors esportius desgraciadament fan això amb els seus fills o alumnes.  Però moltes vegades també companys de feina o de classe, amics, fan això.  En l´etapa escolar es parla de bullying, però en general passa en molts aspectes de la vida...

 Una de les característiques de la vida és que no podem viure fora de nosaltres mateixos i conviure amb nosaltres mateixos des de fora. És una constatació molt obvia, no crec que ningú la discuteixi, però realment és una limitació personal que tots tenim enorme.  Per sort o per desgràcia ara amb la tecnologia que hi ha ens podem veure a nosaltres mateixos des de fora, en fotografies i videos.  Però no podem fer un cafe ni anar de viatge, ni conviure al dia amb nosaltres mateixos des de fora, sempre ho hem de fer des de dins nostre i mirant cap enfora.  Els nostres organs sensorials ens enfoquen a fora, la vista, l olfacte, les orelles, i la consciencia i el cervell ens fa rebre tot el món sensorial exterior. La percepció de nosaltres mateixos es basa en fonts molt diferents a la dels altres.  Personalment m ' encantaria, fer un cafe amb el meu doble, i conviure mesos amb el meu doble per poder veure'm des de fora amb una mirada diferent a la qual no puc aspirar....

 Hi ha persones i corrents ideòlogics, polítics i filosòfics, o agrupacions o institucions. Els col.lectius humans i també individualmente creem teories de pensament de com és la realitat i de quines són les solucions per que aquesta realitat funcioni.  En aquest procés de fer teories al meu entendre es generen moltes pràctiques tergiversadores tan individualment com col.lectivament, per que tots ens movem per condicionants personals i col.lectius.  Per pors personals al que diran, per la  necessitat de ser acceptat al grup, per ràbies i antipaties personals i col.lectives, per envejes, etc. etc. etc.  Moltes vegades les teories estan fetes des de visions molt primaries i poc globals, o alreves molt globals i molt poc basades en la quotidianitat.  Per tant al meu entendre moltes de les teories i visions i solucions a l hora d' entre la realitat i donar solucions distant molt de ser realistes i eficaces i és més diria que moltes vegades generen encara més pr...

 Quin sentit té la vida? Te un sentit?  Hi ha un llibre de Viktor Fankl molt famós que parla del sentit de la vida i deia una cosa que realment m ' ha agradat per que es d' aquelles veritats que diria que en general no som massa conscients. El que deia Frankl es que el sentit de la vida era un tema tabú, com havia sigut el sexe fa temps.  I si parlar del sentit de la vida és un tema que no queda bé, no està de moda. 

 Si mirem la història humana arreu, des del segle que sigui fins al lloc remot on siguem podem conèixer el que passava en la vida de les persones i en les societats de forma exterior. Com vivien, com es relacionaven, quines coses passaven.  A partir del món exterior i de les relacions exterior podem una mica analitzar i entendre com eren les persona en els temps passats, per poder entendre com som avui dia.  I si un mira la història humana, veu que les guerres i abusos han sigut una part constant molt important de la realitat.  Totes les societats creaven sistemes militars defensius, això explica que l agressió física ha sigut una constant dincs la història humana. El cost humà de les guerres de sofriment creat pels humans ha sigut i és enorme, per que els humans no estudiem de forma prioritaria les causes de les guerrres? 

 La societat moderna actual, que no educa i ensenya des de petits, si no més haviat deseduca.  Als col.legis i a les famílies sembla que ens eduquin a ser engreits i prepotents.  Confondre l' autoestima en crear-se una autosensació de ser ser perfecte, fantàstic i meravellòs, i tot és façana per enganyar als demés i autoenganyar-se.  A certes ideologies del new age, o de superesquerres o femenistes et diuen que t' has d ' empoderar, que tu ets un deu, que vals molt. No serà que l' únic que fan és alimentar a l' ego que tots portem a dins.  Quan un sent i es creu que val molt i és un deu des d 'una forma egocentrica i egolatre pot ser això és just al contrari d' autoestimar-se i de fer-se valer.  Hem creat una societat que crear i fomenta el falsos jo. Parles amb gent i tota l ' estona o cada cop que poden és que jo soc tal. Jo tal qual. Jo soc molt bo. Jo estimo molt als meus. A mi m' aprecien molt. Els amics es frisen per veurem.  Som homomarketings...

 De petitons en general no ens ensenyen d' una forma saludable a reconèixer els errors per nosaltres mateixos.  Avegades ens esbronquen exageradament per no res. Ni ens ensenyen a detectar allò que no fem bé, i ens humillen o ens fan sentir exageradement malament per coses que no hem fet pas malament.  Amb aquest embolic a la memòria primària de tanta gent és normal que sovint tinguem una aversió profunda a reconèixer els errors d' allò que fem.  Ho vivim com una humillació, com una desolació personal, per que associem l' error a no ens estimaran.  Per que sovint hem rebut maltractes psicològics del nostre entorn, pares, mestres, familia, amistats.  De petits ens castiguen però en general no d' una forma constructiva, si no d una forma autoritària i despòtica.  El càstig es converteix sovint en agressió, ferida, humillació, despreci, sensació de culpa, i sensació de que som dolents. I ens crea una sensació de dependència amb l ' autoritat.  A més ...

 Externament en relació amb els demés tenim un munt de possiblitats. Internament en relació amb nosaltres mateixos també som un munt de possiblitats.  Externament podem fer coses bones i coses dolentes als altres. Podem matar, podem donar vida, ajudar als demés a viure, o podem matxacar-los. I a més també podem rebre dels altres coses bones o coses dolentes. Ens poden salvar la vida o ens la poden treure.  Internament hi ha gent feliç i plena i d' altres amargats, en funció de les circumstàncies i de les nostres capacitats internes per ser feliços i sentir-nos plens.  Però està satisfet i feliç per molta gent no es fàcil sobretot per que l' estructura del passat i les vivències han tingut moltes coses díficils i poques de bones.  La nostre reacció des de la infantesa cada nen és diferent, pero de que depen de la voluntat o de que?  Un nen apenes té coneixement de la vida, però en canvi si te una forta capacitat de sentir intensament moltes coses bones i neg...

Suposem que tenim una ànima independent lligada al nostre cos.  Suposem que quan naixem el nostre cos física i si uneix de no sabem on una ànima.   Ja tenim l' eix de la persona posat.  El cos físic i biològic té necessitats i lleis, si no té aixopluc i aliments, i sol ens morim. I l' ànima es pot morir?  Com funciona l' ànima humana? Hi ha lleis que la defineixen o lleis que ha de cumplir?  Som éssers lliures? El color els ulls, tenir un nas, un cul, no ho escollim.  I l' ànima l ' escollim? Si és que existeix, i som ànimes enganxades al cos, escollim l' ànima que som i serem?  D' entrada cada persona és una projecció de possibles persones. Podem sortir llestos, poc llestos, esportistes, adictius, de que depen que acabem amb una personalitat concreta?  I l ' estat d' ànim, la propia estima, la confiança, el sentit de la vida, que siguem ecologistes, feministes, o de dretes, o racistes, o ateus, o creients, de que depen que l' ànima sigui d' ...

Som algo físic i químic, però si un intenta compendre una mica profundament que som físicament i químicament. Que es la física?  Molta gent pensa que no tenim ànima, que som només física i biologia i cervell.  També podria haver qui pensi que tenim ànima però vinculada al cervell.  Penso de totes maneres que el que som, l' experiència i la consciència de viure, i tot el que som i no som conscients va més enllà de la física i la biologia, la fisica i la biologia no expliquen en la totalitat  el fet d' experimentar i el fet de viure, el fet de tenir voluntat i sentir.  És més jo diria que la física i la química expliquen només un petit percentatge del fet viure.  La física i la química ho veiem com una pedra, algo inanimat, aquesta és diria que la nostre concepció de la física i la química, algo que existeix i que no té anima, o sentiment. Podríem definir com a materia inerte.   De la matèria inerte passem a les reaccions químiques. Després passem a...

 A cada país a cada societat existeix un model d' organització social i política que evoluciona amb el temps.  La gent en general ens queixem dels polítics, del poc interès en el bé comú que tenen els polítics.  Hi ha altre gent que diu que el problema és el model capitalista en que vivim.  Altres diuen la culpa és de l ' esquerre i dels comunistes o l' extrema esquerra i del sector públic. Totes les visions posen la culpa i la causa dels problemes fora d' ells mateixos o del grup en que senten que pertanyen. És evident que totes tenen part de raó o fins i tot molta raó, el problema que jo hi veig és que s' aplica als altres i no a un mateix també.  El mètode és que tots en general ens excloem de crear problemes, incluim als altres como creadors de problemes i nosaltres ens hi excluim quan moltes vegades també som nosaltres els que tenim actituts molt egoistes i destructives però això no ho volem mirar, ni parlar, ni reconèixer, ni canviar.  En teoria els c...

 Hi ha gent a la nostre societat que es dedica a fer lios y a crear problemes. Penso que en general tots estem d' acord de que existeixen.  Hi ha autors que parlen de gent tóxica, o gent narcicista.  El liante, quan tu dius A ell et diu no A, i a més diuen B. Quan tu dius B, ell diu no B, llavors és A.  Fins i tot pot dir A i no A al mateix temps. A més et diuen que tu sempre dius la contraria. Que tu no fas las coses bé i ells si. Ells en saben molt.  Com sempre et porten la contraria al final si que tenen raó dels que portem la contraria. I acaben tinguen raó de que el final el liat acaba fent les coses malfetes tal com diu el liante, però la causa fonamental és que el liante no ha parat de liar-la. I moltes vegades el liat acaba actuant intentant complaure el liante, per admiració, per por, o pot ser per necessitat de sentir-se apreciat.  Si el liante existeix, per què actua així és conscient de que actúa així? I per que hi ha gent que es deixa portar pe...

 Diuen que la supervia és un dels pecats capitals.  Ara hi ha gent que va per la vida autoconsiderant-se fabulosa, bona, moderna. D' idees genuines.  Si una persona es considera super super, de personalitat, d' idees, d' autoconfiança i etc...  Primer em puc preguntar si jo soc així? Si em crec super, o creure que tinc molta raó. Però estaria bé que l' autovaloració personal s' ajustés a la realitat.  Hi ha molta gent que demostra exteriorment tenir una autovaloració personal molt elevada, son super cools, es consideren super guais, amb unes idees i estils de vida superguais.  En canvi jo diria que realment no són res del que diuen de guais, però com a lo millor tenen algún atribut extern, com diners, prestigi social o molt poder social, o molt poder familiar, es creuen que són la repera i en canvi moltes de les coses que fan i diuen no ajuden i sovint poden perjudicar a la gent.  I a part venen que son molt sensibles i bones persones quan en realitat ...

 Diria que en general a occident i no sé si el resta de cultures del món estem no educats la majoria de ciutadants estem no educats.  Ens ensenyen a escriure, llegir, matemàtiques, ciències. Però en general tot d`una forma memòristica, sense entrar en l' experiència filosòfica i moral de les coses. I sense conectar amb l' experiència humana del sentir i experimentar.  Per tant penso que es pot dir i concloure que en general estem no educats i moltes vegades mal educats en el sentit que ens han fet una educació plena repressió, i de mal entendre les coses, una educació superficial que fomenta la crueltat humana i que a més viu i recrea la mentira personal.  De les relacions familiars s' en parla? Dels maltractes i bontractes familiars.  Del sentit de la vida, del sentit de trascendència, tampoc s' en parla apenes. Jo diria que l ' educació actual tot i que va millorant segueix sent encara molt superficial, i molt manipuladora de la realitat. Per un costat no es p...

  Els traumes infantils. Estan una mica de moda el tema dels traumes infantils.  També hi ha qui pensa que s’exagera i que la infantesa tot i ser molt important és una fase més de la vida i no és supervital ni la base total de la personalitat. Per tant diria que en general tothom dona cert pes a la infantesa, però hi ha una part de la gent i d' experts en psicològia que creuen que és algo fonamental i bàsic en la formació de la personalitat.  En tot cas tots estarem d' acord que la infantesa marca i és important en la formació de la personalitat.  I aquest principi que està molt bé que per mi és interessant apenes es qüestiona per la inmensa part de la població. No es va més enllà del com ens afecta, en quins graus, i quines solucions podem trobar per revertir aquesta situació. En general la nostre societat no li agrada ni l' interessa massa mirar el passat col.lectiu i menys el passat personal.  Així doncs molta gent et diu que no li agrada mirar el seu passat ...

 En la vida quotidiana jo he vist moltes vegades gent que actúa com amb un odi i sense pietat d' una forma que aparentment no té cap sentit en petites coses quotidianes que apenes li afecten a un, i en canvi afecten força a la part contraria, però el primer no vol cedir de cap manera.  En aquestes casos hi ha gent que manté postures duríssimes en fer o no fer coses que no el beneficien en res però si perjudiquen a l' altre.  Ja des de la infantesa avegades entre els germans fem coses que sabem que molesten molt a l' altre només per fastiguejar al nostre germà. Un altre exemple quan algú no et vol donar el contacte d' un possible interès només per no acontentar a l' atre.  Lògicament si li dius a la persona que està actuant així no ho reconeixerà i segurament es posarà agresiva i t' acusarà d' alguna cosa.  Col.lectivament també passa moltes vegades coses semblants postures col.lectives intrassigents només per evitar que l ' altre aconsegueixi el seu prop...