Quicrecquesere

 Sempre hi ha excuses per justificar qualsevol cosa, i en general la gent volem negar la nostre part dolenta.  Un dels motius és que negant la nostre part dolenta podem seguir fent el mal.  En general per rivalitat volem el mal de l' altre.  Mirem algo tan poc trascendent com el futbol, quanta rivalitat hi ha entre els equips i entre els afeccionats, que tenen equips que estimen i equips que odien, no és una parodia de la vida? Un reflexe de la condició humana el futbol, per aixo te tan exit.  Estimem a un club, a un col.lectiu, ens sentim identificats a un col.lectiu, i tenim un enemic podem odiar a l equip rival.  Per tant el futbol dona amor, pertenencia, i odi, els tres ingredients més humans que hi ha. Podriem dir, estimar, ser estimat i odiar, l essencia humana.  Per aixo te exit el futbol. I la politica passa a ser algo semblant, estimem uns col.lectiu uns sentiments, ens sentim estimats i odiem al rival. 

 Em pregunto si la maldat humana existeix, fem coses per fer mal? Tenim rencor? Ràbia?  Son sentiments dolents, els hem d' eliminar, hem de negarlos quan els sentim.  Tenim mala llet els humans? Anem a fer mal de vegades? O alguns sovint. Diem coses per fer mal? Fem coses per fer mal?  Molt sovint passa que quan dues persones es discuteixen alguna de les dues diu coses molt dures amb la intenció de fer mal a l' altre persona.  Jo diria que passa molt sovint entre familiars, amics, clàssic entre una parella quan està en crisis.  Avegades en determinades situacions els humans volem fer mal. Fem les coses per anar a fer mal a l ' altre persona, fem coses per fastiguejar ferir.  Lògicament quan diem o preguntem algú si ha dit una cosa o ha fet una cosa expressament per fer mal, en general quasi tothom ho nega.  Pot ser l' educació hauria d' anar d' aquestes coses. 

 Suposadament en aquest món tothom fa el bé. Tothom fa el que fa en nom del bé. O diu que fa el bé. Una anecdota personal en una discussió de carrer jo anava amb la bici i tenia un motorista al darrera pressionant-me rapid, aixo passava en un dia festiu. Li he preguntat al motorista si tenia tanta pressa, i ell m' ha respòs que anava a veure l' àvia.  Lògicament jo no sé a on anava, però em jugaria molts diners que el que ha dit era mentida, i ell però ha fet el clàssic mecanisme per defensar-se de dir que es era molt bo.  Per tant en general tots anem de bons per la vida, el problema és que en moltes situacions no som bons, ens deixem portar pel nostre propi interès perjudicant als demés, i per tal de no reconeixer el nostre comportament ens enfadem, treiem i ira i busquem escuses, per no reconeixer la realitat que s' ens enfoten els demés.  Sovint veig gent a la carretera a tota pastilla, d' entrada molts d' ells posen en perill la seva pròpia vida i sovint la de ...

 Quin és el bon comportament? La bona relació humana? Podem fer el que ens doni la gana.  Sovint em pregunto que vol dir educar. D ' educació s' en parla poc o molt depen de com es miri, o més haviat es fa servir com a tabú bonista de dir que el que falta és educació. Pero quina educació?  Que és l' educació? Un conviu a la societat i modestament veu les persones plenes de defectes. I em refereixo a defectes d' humanitat. Llavors em pregunto de que ha servit l' educació i quina d' educació tenim. Val la pena ensenyar les assignatures lectores si la gent no ens sabem comportar?  Vas pel carrer i la gent condueix a tota pastilla, com si els demés no existissin. La gent o part de la gent no respecte res, llavors quina educació tenim de que serveix l' educació actual, per fer enginyers i savis?  Pero gent que humanament no respecte res? Gent plena d' agressivitat i egoisme, només són ells, i gent plena d' agressivitat i odi, si els dius o rectifiques una...

 La ciència en ensenya i ens parla de coses molt importants, però tot i així les coses encara més importants no es poden mesurar cientificament.  Hi ha molta gent que considera que no existeix allò que  no es pot demostrar cientificament.  Llavor els sentiments no existeixen? Els bons sentiments no existeixen? Els mals sentiments no existeixen?  Que no es pugui demostrar cientificament, no vol dir que no es pugui demostrar experiencialment, i evidentment que fisicament i materialment no existeixin no vol dir que no existeixin.  L' amor i l' odi existeixen i són fonamentals en la vida humana, en canvi diria que cientificament no es poden demostrar. Ojo doncs en excluir tot el que no sigui cientific.  Afirmar que lo no cientific no existeix es simplement fer mala ciencia. 

 Hi ha molta gent que sent absoluta indiferència pels demés. En diem egoïsme, però no se si es la paraula correcte perque crea confusió. La paraula egoïsme pot ser crea confusió per que té un sentit pejoratiu. Per que pensar pel propia benestar no és una cosa crec que es pugui considerar dolenta, ara bé penso que l' equilibri entre l' interès propi i l' interès dels altres, és la base per construir una societat millor i una pròpia personalitat millor.  Si jo guanyo molt, és provable que un altre guanyi poc, si jo guanyo molt poc és provable que un altre guanyi molt.  Per tant l' equilibri entre tots els col.lectius i totes les persones és fonamental per que hi hagi justicia social, i per que com a persones funcionem. La gran paradoxa humana és que des d' una postura egoista plenament només interessada en el propi interès el que fem és construir-nos una presó de marfil.  I aquest egoisme, aquest només jo, individual o col.lectiu ens porta a viure en un mon continuame...

Si comparem a les persones com un edifici, és a dir fem una metafora. Els fonaments, és a dir l' infantesa, les primeres experiències de la vida de molts infants i nadons no són bones, no són positives.  És evident que perfecte no hi ha res, de la no perfecció a la realitat no bona de tantes infanteses hi ha un bon troç. Per tant molta gent som edificis mal fets, mal construits des de la base. Arrivar als fonaments personals i humans es complicat i delicat quan ja hi ha fet tot un edidici a sobre. Com modifiques els fonaments d ' un edifici quan ja està molt construit a sobre?  És molt i molt dificil, des del propi edifici autoreparar-se? És molt díficil veure que tens malament, i veure com ho fas.  Des de fora amb una grua? Per vigilar que no caigui l ' edifici mentre fem modificacions. 

 Ningú va per la vida dient literalment que es considera un savi, o que es un savi. Però en canvi molta gent es considera a ella mateixa i a les seves opinions experta en tot, d' una sabiduria quasi gaire bé sublim.  Qualsevol tema d' actualitat en són experts.  Tenen tendència a veure molts errors en els arguments dels altres.  Hi ha com una necessitat molt gran a sentir-nos importants continuament, a sentir-nos lo más continuament, per això és molt provable que tinguem tanta necessitat en ser els més savis.  Això passa individualment però també col.lectivament a nivell de grups i a nivell de sector laborals.  Un mateix s' autoendiossa constament, hi ha gent que tota l' estona s' esta tiran florestes a ell. Jo soc tan bo, penso tan en els altres.  Et parlen com si et fessin un favor, el que diuen ells és mel sublima. Si la gent no para de fer afirmacions de que això és així o aixa, acerten? La pregunta que em faig és quin percentatge d' acerts hi ha e...

 Les pensions és una renda que l ' estat dona a les persones en determinades circumstàncies socials.  En general les entenem con la jubilació una renda que l' estat dona a les persones grans o a les persones amb dificultats socials.  Les pensions és una mica un tema tabú social, en determinats ambiats depen de que diguis es genera una agressivitat brutal a qualsevol reflexió que es faci sobre les pensions.  Lo qual dificulta un debat assessogat sobre la questió.  Però igual que les pensions representen un benestar social per les persones grans o per les persones amb dificultats, una mala gestió d' aquest dret o servei pot generar unes contrapartides socials nefastes. La qual cosa crec que és el que està passant ara.  Les pensions o bé es paguen amb l ' estalvi generat pels pensionistes durant anys, o bé es paguen amb els beneficis que genera la gent que treballa en el pais, quan el desequilibri es molt gran, es a dir les pensions son una despesa tan quantio...

 No ens ensenyen una de les coses més fonamentals de la vida que és a reconèixer els nostres defectes personals.  I a més a més hi ha una postura d' enfado i ira, quan algú posa el dit a la llaga dels nostres defectes.  Però reconèixer les nostres limitacions ens pot causar dolor, o bé senzillament no  ho podem soportar. No podem soportar que l ' altre és millor que nosaltres en certes habilitats tot i que ho veiem clarament.  El preu que paga l ' envejat és la desagradable sensació de rebre enveja, i l ' envejós que perd? Perd moltes coses, sobretot s' autocondemna en viure en la necessitat de superar els demés, i viure en un malestar constant.  Per tant el millor camí per millorar-se i per sentir se millor és reconèixer els propis defectes a un mateix, no vol dir reconèixer als demés pero si a un mateix. 

 Una tendència humana de molta gent, es autoconsiderar-se super  super. Exagerar les nostres virtuts.  De tant en tant molta gent deixa anar frases curtes, com jo soc tal o qual.  Només fa falta anar a les xarxes socials de buscar parella i veure a la gent el que escriu de si mateix. La frase de les més típiques ja una mica en desús i gastada és dir soc amic dels meus amics. Fidel, bon amic. Etc. etc.  És a dir diem i fem veure als demés que som bones persones. Jo sóc tal, jo sempre ajudo, sempre tinc bons sentiments etc. etc.  Hi ha molta gent amb un alt concepte de la seva bona bonhomia, jo no soc gelós jo m' alegro de l' èxit dels amics. 

 Quin és el sentit de la vida, sembla pot ser una pregunta tòpica, retòrica, fins i tot sembla una pregunta sense sentit, o bé és una pregunta redundant, que fins i tot molesta o sobre com a pregunta. A part és una pregunta que d' alguna forma responem tots cada dia amb els nostres actes i el que fem cada dia.