Passa al contingut principal

Pensions.

 Les pensions és una renda que l ' estat dona a les persones en determinades circumstàncies socials. 

En general les entenem con la jubilació una renda que l' estat dona a les persones grans o a les persones amb dificultats socials. 

Les pensions és una mica un tema tabú social, en determinats ambiats depen de que diguis es genera una agressivitat brutal a qualsevol reflexió que es faci sobre les pensions. 

Lo qual dificulta un debat assessogat sobre la questió. 

Però igual que les pensions representen un benestar social per les persones grans o per les persones amb dificultats, una mala gestió d' aquest dret o servei pot generar unes contrapartides socials nefastes. La qual cosa crec que és el que està passant ara. 

Les pensions o bé es paguen amb l ' estalvi generat pels pensionistes durant anys, o bé es paguen amb els beneficis que genera la gent que treballa en el pais, quan el desequilibri es molt gran, es a dir les pensions son una despesa tan quantiosa que els treballadors han de cobrar salaris miserrims i l' activitat economica privada no pot suportar el pes d' haver de pagar unes pensions tan quantioses. 

Per altre costat tenen l' efecte contrari si les pensions són elevades poden generar un poder de despesa per part del sector pensionista que pot activar precisament l' activitat econòmica. 

En aquesta doble efecte de les pensions, els governs i les societats han de generar els seus sistemes de pensions. 

Hi ha una part de tabú social i és que quan més altes siguin les pensions millor, si anem a aquest extrem veure' m que és fals, per que seria com dir que els treballadors només han de treballar per cuidar la gent adulta o la gent amb dificultats. 

L' extrem contrari seria el de que no hi hagi pensions seria socialment perniciós per que voldria dir que un munt de gent quedaria exclosa socialment, i a  més a més seria econmicament perniciós en el sentit de que no hi hauria tan consum i es disminuiria l' activitat economica. 



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Companys de bar.

És curiós que els amics d' un bar el tracte que es donen, les baralles de bar físiques abans eren abundants avui en dia ja no tant.  Però per què tantes baralles en els entorns socials i en aquest cas lúdics.  Un company en el bar veia com em donava un tracta vexatiu i humiliant. Volia estan a la mateixa taula que anés a demanar per ell quin era el wifi del local. I m' exigia a mi que l' anés a demanar justificant que estava mig metre més a prop del cambrer.  Era realment que li feia mandra demanar-lo a ell? Ja pot ser, era que a més em volia humiliar una mica? També pot ser i crec que la segona és la més provable tenint en compte la seva forma de ser i la forma de relacionar-nos els dos.  No deixa de ser curiós que els humans aprofitem les petites coses per humiliar-nos i matxucar-nos.  L' endemà és a dir avui he estat pensant del fet i el  mal regust de boca que m' ha deixat.  Ell segur que n' hi ha pensat en la situació i el seu comportament. Provab...

Filosofia i democracia

  En una carta al director de lavanguardia un tal Josep Maria Torras Coll fa una petita disertació sobre per que la filosofia és marginada dincs el sistema educatiu.  No puc estar més d' acord amb aquest senyor. La filosofia és la principal eina de la raó que tenim els humans per reflexionar i aprofundir sobre la realitat. No hi ha millor forma per controlar a la societat que deixar els seu jovent sense capacitat de reflexió. 

Tirar merda, donar les culpes.

Donar les culpes a l' altre quan hi ha un problema és una pràctica habitual. Podríem dir que és un excusa egoista per evitar un problema o una crítica personal. No es fa per matxucar l ' altre es fa per no assumir la pròpia responsablitat en l' error. Ara bé si donar les culpes els altres genera un problema a l' altre injust ens és ben igual. Un altre aspecte dins la gama d' actituts negatives és el fet de tirar merda continuament als demés per se, o millor dit per que si. És com treure una rábia i una agressivitat subjacent per se. O podríem dir una certa malicia ens dona plaer fer mal. I si ens dona plaer fer mal hauríem d' averiguar el perque.  Realment ens dediquem a fer mal per se?  A la pràctica ho veiem a la societat i en les persones com una pràctica comuna aprofitar el context de les converses cotidianes per anar tirant merda als col.lectius a qui no ens cauen bé.  Ho veiem a la societat com la gent llença crítiques i acusa de forma injusta continuament...