Passa al contingut principal

Reconèixer i acceptar els defectes.

 No ens ensenyen una de les coses més fonamentals de la vida que és a reconèixer els nostres defectes personals. 

I a més a més hi ha una postura d' enfado i ira, quan algú posa el dit a la llaga dels nostres defectes. 

Però reconèixer les nostres limitacions ens pot causar dolor, o bé senzillament no  ho podem soportar. No podem soportar que l ' altre és millor que nosaltres en certes habilitats tot i que ho veiem clarament. 

El preu que paga l ' envejat és la desagradable sensació de rebre enveja, i l ' envejós que perd? Perd moltes coses, sobretot s' autocondemna en viure en la necessitat de superar els demés, i viure en un malestar constant. 

Per tant el millor camí per millorar-se i per sentir se millor és reconèixer els propis defectes a un mateix, no vol dir reconèixer als demés pero si a un mateix. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Filosofia i democracia

  En una carta al director de lavanguardia un tal Josep Maria Torras Coll fa una petita disertació sobre per que la filosofia és marginada dincs el sistema educatiu.  No puc estar més d' acord amb aquest senyor. La filosofia és la principal eina de la raó que tenim els humans per reflexionar i aprofundir sobre la realitat. No hi ha millor forma per controlar a la societat que deixar els seu jovent sense capacitat de reflexió. 

Companys de bar.

És curiós que els amics d' un bar el tracte que es donen, les baralles de bar físiques abans eren abundants avui en dia ja no tant.  Però per què tantes baralles en els entorns socials i en aquest cas lúdics.  Un company en el bar veia com em donava un tracta vexatiu i humiliant. Volia estan a la mateixa taula que anés a demanar per ell quin era el wifi del local. I m' exigia a mi que l' anés a demanar justificant que estava mig metre més a prop del cambrer.  Era realment que li feia mandra demanar-lo a ell? Ja pot ser, era que a més em volia humiliar una mica? També pot ser i crec que la segona és la més provable tenint en compte la seva forma de ser i la forma de relacionar-nos els dos.  No deixa de ser curiós que els humans aprofitem les petites coses per humiliar-nos i matxucar-nos.  L' endemà és a dir avui he estat pensant del fet i el  mal regust de boca que m' ha deixat.  Ell segur que n' hi ha pensat en la situació i el seu comportament. Provab...