Quicrecquesere

Una de les formes de maldat típiques que es produeixen entre les persones és la pràctica de la humillació.  O veiem a tots nivells. Desacreditar diguem-ne que seria un grau mig d' intensitat de maldat i humillar ja seria un grau més intens i elevat.  Lògicament les bases d' aquestes actituts és la voluntat de fer mal i perjudicar a l' altre. Humillar és una tècnica més per fer mal a una altre persona.  Com s' humilla a un altre persona o com s' humilla a un col.lectiu? Doncs hi ha moltes maneres i moltes situacions.  Avegades parlem de ridiculitzar. Tot són paraules que defineixen coses semblants però amb matisos diferents i avegades matisos que poden ser molt diferents.  Per exemple imaginem un pare que diu davant dels amics del fill una cosa que el fa quedar en rídicul, aquest pare pot ser ho fa inocentment, o pot fer-ho amb malícia amb ganes de fer mal al fill.  O a una classe un company pot intentar posar paranys per ridiculitzar a un altre company, i a...

 En el dia quotidià intercanvi de convivència amb la gent personalment tinc la sensació de que vivim en una societat plena de trets narsicístics i plena de gent narcisista.  Evidentment no he fet cap estudi de camp científicament oficial, ni amb documentació. Ni vaig apuntant el percentatge de gent que conec que crec que és narcisista. D' entrada científicament, biològicament no crec que es pugui demostrar, en canvi  jo diria que és un tret caractereòlogic real.  Existeix el narcicisme i els narcicistes? Si jo crec que si.  Tenir un alt concepte sobre si mateix no crec que vulgui dir estimar-se, és més pot ser respon a la falta d' autoestima personal que la gent adoptem actituts narcicistes i haguem de dir-nos que som supers i som els millors per tal de no sentir una buidor interna inmensa.  Els narcicistes tenen la característica que s' ofenen per una gran varietat de coses quan s' insinua que en determinada matèria no són experts, o no són els millors....

 El terma egoisme és un terme que personalment em genera molta confusió, no sé si també als demés. Egoista és el que només pensa per ell mateix, i és considerat socialment com una cosa molt dolenta, és gairebé un insult.  El que passa que sembla que sigui dolent pensar per un mateix, i per l' interès d' un mateix.  El terme egoista, a mi em fa confondre.  Així doncs el que es crítica del egoisme es que la gent passi totalment dels demés. És legítim passar totalment dels demés?  És moral només pensar en el propi interès? Som de naturalesa egoista?  Per que hi ha gent molt egoista i gent que no ho és?  Pensar molt en el propi interès és bo o no?  Pensar molt en el propi interès o cedir el de l' altre, quina és la postura correcte?  La vida tenim moltes circumstàncies de convivència amb els altres, quina postura fem només en el que volem i sentim, no pensar en el que volem i sentim? Si anem a la vida concreta quan usem el terme egoista, per exem...

 Els humans i les persones al llarg de la història hem sigut grans creadors de problemes. Mirem les guerres, i les atrocitats que hem fet al llarg de la història. Armes esclavatges, abusos, robatoris, enganys, maltractes.  Els humans individualment i col.lectivament som molt creadors de problemes. Hi ha gent que sempre està buscant conflictes i dificultats en el dia a dia. Quan no es queixa per una cosa es queixa per una altre.  Col.lectivament aquesta actitut individual es potencia. Hi ha molts col.lectius que continuament creen problemes. Solucionen una cosa i crean cinc problemes.  Molt gent em dirà que se m ' enva l' olla dient això, o que ho demostri. O que no hi ha cap motiu per que la gent actui així.  Jo diria que motius n' hi ha molts pels quals els humans som creadors de problemes, per què dels problemes en podem treure moltes avantatges personals i col.lectives.  Hem sentit a parlar de l' obsolesència programada que fan moltes empreses, 

 És curiós que molta gent diria que al mateix temps que defensa la discriminació la fomenta, per altre costat. Llavors em fa dubtar de si realment els interessa la discriminació o és una posse.  És molt curiós que els defensors de les injustícies, només defensin les injusticies quan ells se senten identificats a aquells col.lectius.  Aqui em sorgeixen vàries preguntes, quan un defensa a les víctimes d' una realitat, per què les defensa? Per cridar l' atenció i agafar protagonisme i adorar-se a un mateix dient mireu que bona persona sóc, o realment sent interès per les víctimes.  O bé remarca les víctimes per que el que en realitat li interessa és atacar als que considera culpables, per que com ell se sent del grup de les víctimes al final el que vol altre vegada és potenciar-se a ell mateix.  No és doncs un egocentrisme dissimulat?  No és una postura molt comuna fer-se el bo i identificar-se amb unes víctimes quan s' assemblen a un mateix i així poder afavo...

 La història, seria el nostre passat, individual i col.lectiu.  Veure les coses que han passat, com han actuat els nostres avantpassats, aprofundir en els fets i els perques del fets, ens ajuda a conèixer com ens comportavem les persones i a conèixer que sentiem, que creiem, com érem.  La història pot ser un passatemps, una afició, una curiositat. Les escoles sempre hi ha l' assignatura d' història, tot i que en general diria que no se li dona massa importància. No se li dona massa importància per que a les escoles diria i parlo en general no es dona importància a conèixer com som les persones.  Conèixer la història és una forma crec d' estimar a les persones del passat, a honorar-les, i a part és apendre a mirar la naturalesa humana, i a tenir pistes de com som realment les persones.  Per això un tendirà a la història si té interés per l ' èsser humà, pels demés i per ell mateix. Per que al final també ens ajuda a conèixer-nos a nosaltres mateixos.  Escolt...

 En general tots celebrem el dia del nostre aniversari com un dia força especial. No sé si fora mé lògic cel.lebrar el dia que ens van engendrar, tot i que és dificil de saber amb exactitut. O pot ser hauriem de cel.lebrar el dia que es van conèixer els nostres pares, o el dia que van decidir tenir un nen.  La idea que som fruit d' un mon de circumstàncies no és una idea molt ocurrent, però en canvi si que trobo almenys jo que en soc poc conscient de la quantitat de circumstàncies, que porten a que una persona nèixi.  I la quantit de diferències que físicament no es veuen però que en canvi fant que cada engendrement i cada formació del nadó sigui diferent.  L' embrió rep una part física, escalfor, aliments etc, però a més a més rep també tot un seguit d' emocions que la mare li transmet directament i pot ser el pare també.  Pot ser que el pare a part de transmetre una part fisica i genetica amb l espermatozou també transmeti una emoció en aquell espermatozou....

 Hi ha qui diu que tot bé de la nostre genètica, que estem determinats per la nostre genètica. Hi ha qui diu que la genètica determina gaire bé tot a les nostres vides.  D' alguna manera estem en un percentatge molt gran determinats a patir enfermetats físiques i mentals basades en la nostres genètica.  I la nostre personalitat d' on surt, per què una persona és optimista i treballadora, i una altre antipàtica i mandrosa?  Per que som com som a nivell personal, és evident que estem marcats per la nostre biologia, pero l' entorn, la interacció amb l ' entorn ens ha anat definint.  Hi ha nens molts petits que ja presenten actituts agressives a les guardèries, per què? Com a ciutadà diguem-ne no expert en la matèria educativa em pregunto per que hi ha de ben petits podem tenir actitut agressives, o destructives, una diguem-ne preconicitat de la maldat.  Ho saben el per què els mestres, educadors, psicòlegs per que passa això?  Si passem tants anys a l' es...

 Jo diria que en general l' eficàcia entent eficàcia com un concepte molt i molt ampli abunda per la seva absència. Qualsevol aspecte de la vida i de la societat té el consegüent grup d' experts. Hi ha experts en cada àrea concreta de la ciència i de la vida. I fins i tot així la societat funciona a tranques i barranques.  Clar parlar d' algu tan general és molt complicat,  pot ser és l' ús que en fa molta gent dels experts. En especial la premsa, dóna molta informació en nom dels experts, en nom d`un estudi científic etc.  Els autors pressuposen que d' aquesta manera el que diuen són veritats irrefutables i superiors i ben segures.  Desgraciadament els experts moltes vegades són especialistes en sectors concrets i no tenen una visió amplia de les coses i de la realitat i es pensen que en saben més del que saben. Poden saber molt, pero al final el fet d' estar molt especialitzat una parcela de la realitat no et dona una eficàcia en les propostes que fan si no te...

 Hi ha molta gent que s' autoproclama líder, pensador. Líder d' opinió. Hi ha molta gent que es postula per liderar i col.laborar en projectes des del lideratge.  S' autoanomen portaveus, són tertulians en qualsevol lloc, volen fer sentir la seva veu. Sempre estan demanant la paraula a qualsevol lloc on van.  Ho veiem a qualsevol col.lectiu que hi ha gent que s' autoerigeix líder sense cap autorització dels demés i sense demostrar que ells tenen més dots de líder.  Quan un està amb un col.lectiu i vol expressar les seves idees, estaria bé que penses si el que dirà aporta alguna cosa als demés. Si ell té més capacitat que el que té el costat que pot ser té idees millor en aquell moment.  No estic parlant de l' actitut víctimista de callar per que els demés són més llestos, estic parlant de que cada persona hauria de saber i acceptar una mica el seu lloc en qualsevol situació. I si tinc el costat una persona que d' aquell tema en sap més que jo, doncs saber callar...

L' art de picar-se, i enfadar-se. Picar-se podria ser un petit enfado. Jo el que veig i parlo per mi és que sovint no em dono ni que em pico ni per que em pico.  Quan algú et tracta amb to de superioritat, o sempre t' està demanant que li facis favorets sense donar-te mai les gràcies.  Les possiblitats d' ofendre' s i picar-se són moltes, depenen també del grau d' estrès i sensiblitat de cada ho.  La sensació de disputa, d' agressivitat verbal molt sovint és molt més alta del que sovint aparentment sembla.  Petits comentaris despectius, petits maltractes en les relacions quotidianes, que poden ser de moltes maneres, des de fer esperar a una altre persona, des de no ajudar a l ' altre amb interés etc. etc.  La vida és plena de situacions que generen mals entesos i per dins ens anem cremant i corroent.  Penso que sovint som poc conscients de que ens piquem, de que ens carreguem i com no som conscients ens seguim carregant i aguantant situacions.  És evid...

 Negativisme, seleccionar només la part negativa d' una persona o d' un col.lectiu.  Si mirem la política, uns partits només veuen que defectes dels altres partits i només parlen dels defectes dels altres partits, com si ells fossin fantàstics i no contribuissin a aquells mals de que es queixen.  Un clàssic és com les majories només parlen malament de les minories, i les minories només parlen malament de les majories.  De determinats col.lectius només es parla de forma despreciativa, però el preocupant és que és conscientment despreciativa, tot el que faci determinada persona o determinat col.lectiu està malament només per que estan classificats com a indesitjables.  Si té una lògica que una persona indesitjable el que digui tendeixi a ser indesitjable, ara bé i si en aquell cas no és així?  L' altre aspecte és si la catalogació d' indesitjable és tan certa o contundent com es diu, o si en molts aspectes és el contrari.  La pregunta que em faig és si d...

  Les afirmacions categòriques moltes vegades són criticades i no agraden.  En canvi és una pràctica humana ben habitual.  No sé quin percentatge de gent les pràctica, des de luego jo les pràctico de fet molta gent se m' ha queixat de les meves afirmacions categòriques que diuen que són falses i ofenents.  També és cert que es complicat a l hora d' expressar idees no fer-ho en tot afirmatiu i categòric i generalitzat.  La raó i la reflexió ens porta com a eina a categoritzar, afirmar, per poder entendre les coses i els orígens dels problemes.  I és cert que el llenguatge avegades és molt imprecís o avegades massa precís o avegades es molt confusiu.  La pràctica de la vida quotidiana genera que sovint no ens entenguem. La famosa frase de que parlant la gent s' enten massa sovint no es compleix.  Les afirmacions molt categòriques tanquen els debat , quan són molt contràries.  Però bé suposo que és un tema de personalitats, temperaments de cada ...

Les afirmacions categoriques en general molesten. També és curiós que molesten molt a gent que en fa moltes. Es normal que per debatir i analitzar les coses generalitzem, i usem el llenguatge d ' una forma molt simplista que pot generar controvèrsia. Avegades les paraules són massa precises i contundents i avegades ho són massa poc. Però el fet de fer afirmacions molt taxatives posa en un atzucat l intercanvi d opinions.

 Apelar a las leyes y democracia como mantra fanatizado para defender un estatus quo o un régimen en cuestión. Puede parecer muy honesto, legítimo y bondadoso, pero aveces es justo lo contrario, se usa la mayoría democrática y las leyes, para aplastar a las minorías y para afianzar privilegios y abusos. Aplicamos un autolavado de conciencia, como sigo las leyes y pertenezco a la visión mayoritaría y dominante siento que tengo razón y hago lo correcto y eso me permite maltratar y abandonar a las minorías que no se sientan a gusto en ese marco.  La democracia creo que no debería ser un ente para limpiarse la conciencia y poder actuar como a las élites les de la gana, o las mayorías les de la gana, que diría que en general es lo que acaba ocurriendo.  Mientras los humanos miremos con odio a aquellos que piensan diferente, a aquellos que nos critican o nos llevan las contraría solo por que ponen en tela de juicio nuestro estatus, las democracias no servirán para resolver los ...

 Ofendres, fer-se l' ofès és una pràctica molt habitual a les nostres societats. Crec que seria un gran negoci fer cursos de com ofendre's i fer-se l' ofès.  Fer-se l ' ofès de posse com actitut habitual és una forma d' acusar i atacar als altres, de desgastar i matxucar el que considerem adversari.  Els ofesos veuen l' altre com un adversari, i es senten ells molt en perill. Fins a imaginar-se que aquest adversari que acusen és molt perillós i els vol liquidar.  Mirem bé els partits polítics sempre estan ofesos amb el rival i es senten víctimes del partit opositor. És una fòrmula habitual de funcionar dels polítics.  Sense validar la postura personal amb la realitat, al millor un partit està matxucant a l' oposició, però tot i així fa el paper de víctima publicament.  Humanament en general funcionem a una capa superficial de la realitat, pensem i parlem molt però gaire bé sempre superficialment en els mateixos pensaments.  Per tant si un mira els polí...

El món és ple de casualitat, de coses que aparentment es diuen i es fan sense voler. És més moltes vegades els protagonistes diuen que no tenien cap ganes de fer-ho per que els generava mal de caps, pero que les circumstàncies els han portat a fer o dir una cosa que just, casualment pot perjudica i fer mal a una altre persona.  Vivim en la societat de les casualitats. Tot passa per que mira, passa. I darrera les casualitats hi ha moltes i variades explicacions que casualment sempre alliveren de responsablitat els que objectivament han causat d' any.  Ho veiem en els jutjats, complices de crims, casualment mai sabien, ni s' imaginaven que a qui van ajudar o fer un favor estrany arrivés a cometre el crim que després va fer.   En tots els actes que comporten normalment fer mal a algú aquells qui han promogut o fet coses que han portat a l' acte de dolor o terrible, mai tenien ni consciència ni voluntat de que allò podia passar.  Jo recordo de jovenet que quan sorti...

Que l'evolució existeix és un fet si , no estic equivocat , cientificament irrebatible. També dir a favor dels creacionistes que ningú dels presents ha viscut en els origens dels temps. Per tant , si s'em permet posar hi un mini puntet de dubte a com  s'ha format la vida i les espècies. Però bé , de l'evolució no hi ha dubtes que te moltes proves, i a  més no hi ha cap alternativa que tingui una certa lògica. El creacionisme en cert aspecte és bàsicament il.lògic.  Per tant , donant per bona la teoria de l'evolució, la formació de la vida es dona només per evolució o hi ha alguna intervenció més?  És a dir , existeix un deu que ha participat en el procés evolutiu?  És a dir , el fet de l' evolució elimina i porta a pensar que deu no existeix? La pregunta humana i la necessitat humana de Déu penso que segueix quedant oberta acceptant la idea de l ' evolució.  En molta part de la població està de moda l' ateisme, de per se, per moda, per que queda, per que...

 La interrelació amb els demés és més intensa i complexe del que pot ser a primer vista sembla.  Tota la nostre de ser i actuar és volguem o no marcada i definida per la nostre relació amb els demés, per molts motius variats, molts dels quals ni ens adonem que ens passen.  Quan anem pel carrer i ens creuem amb gent afectem i som afectats per les mirades dels altres, del que pensaran, o sentiran. Encara que sigui molt petit el que cada persona ens afecta i el que afectem a cada persona, però tot ens afecta.  Un no surt al carrer amb roba interior, a un no li agrada donar una mala imatge al carrer de fracassat, o de frustrat, o de deprimit, per tant ens importa el que pensaran els demés. Ho pensem o no ho pensem en general ens afecta l' entorn, vulguem o no volguem. Ja pel por al que diran, com també per aportar bon ambient a l' entorn social.  Els motius i les variables són moltes i variades. Hi ha gent que va pel carrer buscant que el mirin o que el trobin atrac...

 L' enveja penso que és un dels sentiments més universals i comuns de tots els humans. Pot ser algún animal pot sentir enveja, un gos pot sentir enveja quan la mestressa té un fill i per part del seu carinyo. L' enveja es relaciona amb la necessitat de ser estimats. Ja de petits dels inicis de la vida quan els nostres pares no ens fan cas per algún altre element extern, per naturalesa sentim enveja per qui sentim que ens pren allò que volem. És un sentiment natural.  Per que no s' ens educa de petits a reconeixer aquests sentiments i a trobar maneres de gestionar-los?  No és important? Actualment alguns pares i escoles ensenyen a gestionar i a reconèixer aquest tipus d' emocions, però diria que en temes emocionals socialment estem molt retrassats.  Al final apendre a reconèixer aquelles emocions negatives és un exercici pràctic, però pot ser més dificil que apendre anglès, per que darrere del sentiment d' envejar hi ha el dolor i la buidor de no sentir-se suficientm...

Els xascosos serian els contraris als tendrosos, o els que diuen les coses amb tendresa.  És cert que avegades la mala llet i posar el dit a la nafra pot ser positiu per la persona a qui va dirigida aquesta mala llet i aquesta afinor en la crítica.  I és cert que una tendresa o suavetat quan algú esta fent una cosa que molt feta pot ser perjudicial fins i tot per la persona que rep la bronca. Una bronca quan realment ens la mereixem ens fan un bon favor.  Ara bé el tema és tota aquella espècie de comentaris i tons de veus despectius que s' usen en el dia aprofiten qualsevol petit error de l' altre per posar el dit just en el lloc que fa més mal.  Avegades gent que sempre t' està recordant o treu a colació un fracàs teu. O just parla de temes que es relacionin amb alguna cosa que sabem que a l ' altre l' afecte i el fa patir.  Hi ha persones que sembre estàn potenciant el malestar de l' altre. Amb comentaris recargolats, tons de veu, creant situacions conflictive...

 Sovint, estem enfadats, que vol dir està enfadat. Quan em faig la pregunta directament, em costa respondreme-la. Ésta enfadat és una queixa, quan està enfadat en teoria defensa una ferida, o un sofriment o un perjudici sofert.  Sabem ben bé quina és l' expressió d' enfado.  Però que significa està enfadat. Disgust en relació al comportament d ' una persona. Fins i tot un pot està enfadat amb un mateix.  Quan actua d' una forma que el decepciona a si mateix, es pot enfadar amb si mateix.  En general però veiem més l ' enfado cap als altres.  Avegades passen petites desavinènces, o petits inconvenients, i aparèixen grans enfados, desproporcionats  amb el que acaba de passar.  Per tan quan un s' enfada amb un altre, està dient que existeix una moral i que l' altre ha fallat en el compliment d' aquesta moral. Ens enfadem per que tenim un sistema moral construit alrededor nostre.  Si un amic no ens truca, ens podem enfadar. Establim sense adonar-...

 Una de les pràctiques més populars avui dia de la gent, és fer-se el bo. El bona persona. Avegades s' utilitza la paraula postureo.  Però bueno, molta gent és ven i dona per suposat en les relacions quotidianes, de que ells són superbons.  Aquesta actitut de mostrar-se continuament i demostrar que som bons als demés té moltes formes diferents seguint una mica l' actualitat i les modes socials.  Un clàssic la gent que va d' ideologies d' esquerres, jo soc d' esquerres et diuen, per tant es com si et diguessin que ells son bons solidaris i fantastics, per que son d ' esquerres. Aquesta es la forma que fan servir, no hi ha dubtes ni possiblitat de que no sigui aixi, ells son molt bones persones.  La realitat del conviure amb aquestes persones que diuen ser d' esquerres es que jo no veig que siguin tan bones persones.  El curiós és que les ideologies de dretes fan el mateix o algo molt semblant ells son bons precisament per dir que son de dretes i per que vole...

Fa anys tenia el debat amb un amiga, sobre que era primer si el pensament o el sentiment.  El debat que teniem era si el que penses genera el que sentiras o bé si el que sents generà el que penseras. Possiblement la realitat del que pensem i sentim és molt simultanea. I que ambdós aspectes, més els imputs exteriors ens van fent crear el que pensem i sentim i experimentem.  Per exemple tenim un problema, cada vegada que el pensem busquem solucions al problema, pero al mateix temps reforcem el sentiment de frustració i de problema i per tant ens estem creant un problema, al mateix temps pot ser estem trobant una solució.  Els demés l' exterior ens pot crear problemes o bé solucions, i nosaltres mateixos ens podem crear a nosaltres mateixos problemes o solucions.  Moltes vegades és més problema el bucle mental que fem nosaltres del problema que el propi problema en si.  Tu sents un problema o una cosa que et neguiteja i tu mateix no pares de repetir-te i experiment...

 Vivim en l' època dels problemes psicològics, tensions, ansietats, addiccions, depresions, trastons de la personalitat, etc. etc.  Pot ser passa ara per què les necessitats més bàsiques, com són la integritat física i sanitaria, l' alimentació estan més o menys cobertes.  La situació actual de benestar de les necessitats bàsiques vitals no ha anat a permés que aflorin els problemes existencials i personal que s' arrastren de generacions. Actualment hi ha espai per expressar-se.  Al mateix temps existeixin tota una sèrie de condicionants actuals que generen i fomenten el malestar personal, una societat individualista i egoista i superficial que ens provoca en ves de més satisfacció personal a l' inrevés, més insatisfacció personal.  Les persones en la realitat ideològicament tothom és molt bo i fantàstic, tothom o molta gent està a favor de la cultura de la pau, però en la realitat les persones no tenim tant  amor com dient, ni generem tant bon rotlle entre...

 Si però, el famós està bé però això tal i qual. A veure si t ' ho apliques, a veure si reflexiones.  Un altre clàssic, deixa de crear problemes.  Els bucles discursius o discutint són tants i tants, de fet en certa manera podem veure que la societat porta segles en bucles discursius. Entre països, entre ideologies, portem segles i segles en disputa repetint els mateixos arguments cada bàndol.  La ideologia de dretes contra les d' esquerres, els països unionistes contra les regions separatistes.  I a petita escala passa el mateix, les parelles es separen i passen els anys i les dècades i segueixen culpant-se mutuament.  Per que hi ha tanta mala convivència humana? Per que entre families, pares fills, germans, hi ha tantes vegades males relacions? Entre amics entre companys de feina, etc. etc.  Per que acumulem rancúnies, envejes, no reconegudes ni canalitzades. Cada ho te les seves raons, per tenir animadversacions per mantenir postures dures i agressi...

 És llegendària la cita de conèixers un mateix, al final un té la sensació que les cites amb els temps passen a tòpics que més que aportar a la idea que defensen acaben fent el contrari s' usen d' excusa i per fer veure que es compleixen i que s' hi creu però en canvi ningú se les aplica.  La cita de conèixers a un mateix és un cas clar, de cita que no es pràctica, molta gent avoga per l' autoconeixment i en canvi apenes el practiquem.  Hi ha una dificultat estructural en l' autoconeixement i és que nosaltres estem dins de nosaltres mateixos, i això és la més gran avantatge que tenim respecte a tothom per coneixerns a nosaltres.  Un altre aspecte a favor de poder coneixer' ns, és que nosaltres portem tota la vida dins nostre, vivint les successives etapes nostres, i les diferents experiències personals i socials que cada u hem viscut. Ara bé com a principals protagonistes de nosaltres mateixos també tenim moltes desaventatges per poder autoconèixerns.  En primer...

 Estem en democràcia, si, podem votar cada 4 anys, a cada vegada que convocen unes eleccions, és la única desició que tenim els ciutadants.  Tu esculls un partit, i a partir d' aqui ells tenen el dret de fer el que els dona la gana durant 4 anys.  No es poden fer ni referendums, ni consultes dels diferents temes, ni decidir tantes i tantes coses que passen a decidir els nostres representants.  Clar és un sistema democràtic que avegades sembla una mica una dictadura, un cop has votat tens uns petits dictadors que duren quatre anys.  Els partits tradicionals copen, ocupen i tenen grans xifres de diners i de publicitat que els permet que sigui molt dificil substituir-los.  Es diu és una democràcia tothom pot participar, però al final sense una gran estructura de partit és practicament impossible arrivar al resta de la població i competir amb els partits establerts.  Els partits establerts a més a més funcionen com a organitzacions opaques, sense criteris ...

 Un esport nacional, en la quotidianitat del dia i diria que està tan generalitzat en molta gent. És trobar pegues als demés. Veure defectes als altres.  Avegades sovint passa que la gent que fa coses que intenta construir coses és la que més continuament rep crítiques destructives, fetes pel plaer de críticar i desànimar o desvirtuar els projectes dels altres.  Hi ha gent que és un disc ratllat de continues crítiques destructives, no paren. Quan intenta queixar-se o fer entendre la seva actitut, en comptes de reconèixer la seva actitut destructiva encara volen destruir més al que consideren adversari.  Pot ser això a gran escala és el que ens ha portat a les guerres, en comptes de reconèixer que som envejosos i que ens encanta fastiguejar, quan ens ho recrimin encara augmentem més la nostre actitut maliciosa.  La pregunta que em faig és per que hi ha tanta malicia tantes vegades en la conducta humana. Algú podrà dir que això no és cert que són imaginacions meve...

 Hem parlat que una de les opcions que ens dona la vida és fer el mal, no sabem ben bé el que é el mal. Però si provocar la discordia als altres sense una veracitat sòlida, tornem al tema de la intenció de crear mal rotllo.  Diria que sovint conscient o inconscientment una de les actituts humanes més generalitzades és crear mal rotllo.  Creem mal rotlle de moltes diferents, la imaginació i les fòrmules de crear mal rotlle són molt nombroses.  El despreci, la violència verbal, fins i tot l' autodestrucció col.lectiva emocional.  O allò de recordar i dir just coses a l' altre que li poden fer mal.  Casualitats de la vida hi ha gent que treu sempre el tema just que a l' altre el pot ferir.  Evidentment per sort molta gent fa el contrari i va amb cuidado de no dir coses que puguin ferir al vei quan coneixem la situació de l ' altre.  Però si que per mi és evident que a la nostre societat hi ha molta agressivitat acumulada al  nostre interior i ai...

 Avegades la franja entre diferents actituts que tots podem tenir o deixar-nos portar, les fronteres són fines.  És evident que una postura molt perfeccionista, deixa de ser natural i per tant no sé si es massa positiva per un mateix.  L' autoestima és l ' art de valorar-se, però és evident que no és una estructura purament intel.lectual. Que vol dir valorar-se, defensar-se, estimar-se. Com es fa? Com has pràctica? O bé és millor oblidar-se d' un mateix i centrar-se en ajudar els demés?  Cada persona habita el seu propi cos, per tant la vida ens presenta com el propi com la nostre pròpia eina per actuar i sentir i viure. El tenim per collons, som carn i biologia.  D' entrada tenim varis motius per estimar-nos a nosaltres mateixos. D' entrada que és el que ens toca conviure i ser. En segòn lloc per que estimant-nos i millorant-nos també estimem i ajudem a aquells que ens estimen. Una bona manera d' estimar als demés és estimar-se un mateix.  Però la vida prà...

 Cada persona ho veu de forma diferent, però en general, tots donem al sentit de la vida a l' experiència amorosa amb la gent que estimem i ens estima.  Però l ' experiència de l' amor i de ser estimats és una experiència que uns ho logrem pel que sembla i uns altre no tant. Possiblement no és un tot o res, tothom logra uns percentatges d' amor i d' estimar i uns percentatges de ser estimat.  Pot ser parlar del tot o res és complicat.  Allò més sagrat en general dels humans, és l' experiència de ser pare o mare, podríem dir que és allò que ens fa treure la màxima estimació i sentit de vida i satisfacció de cada persona. L' amor no el podem definir en paraules però sabem que mai és ben bé allò que definim és a dir té una part indefinible.  Pot ser barregem amor i sentit la vida, i amor propi, és el mateix?  És el sentit de la vida algo individual o és col.lectiu.  L' amor és algo que anem aprenent? Que anem experimentant? Desitjar el bé de l' altre, v...

 Hi ha una moda actual, dincs la societat o alguns col.lectius social o d' algunes persones, que és la d' imposar la idea de que tot depen d' un mateix.  Si no et va bé la vida, és per causa pròpia el responsable ets tú i únicament tú. La idea té una part interessant i constructiva per fomentar que les persones ens activem i ens responsablitzem de la pròpia i dels propis actes.  Però aquesta filosofia que fomenta l ¡ esforç personal en una part, penso que no es bona per que culpavilitza i responsabilitza a les persones amb coses que no té responsablitat. Per que establir la responsablitat quan moltes vegades és dificil de discernir.  Tampoc estic d' acord en fomentar aquesta idea i aquesta filosofia per que pressuposa que els humans hem de ser perfectes individualment que venim d un passat fantastic i que no arrastrem problemes del nostre passat tan familiar com col.lectiu i social. A més a més pressuposa al meu entendre i penso que en aquest punt molta gent pensarà ...

 Despreciar, diguem que seria una forma suau de fer el mal, altre cosa seria maltractar que ja és d' una intensitat més intensa. Tornem a la intenció que hi ha al darrera de certs comentaris.  Quina intenció hi ha? Fer al bé, recolzar a l' altre persona, animar-la? O desanimar-la?  També pot se que algú t ' animi en alguna cosa, per que et fotis la castanya, seria aqui un altre vegada intenció de fer mal. O pot ser alrevés que algú et desanimi en alguna cosa per evitar que et fotis la gran castanya, i aqui la intenció seria fer el bé.  Tornem al tema central, quan xerres amb gent avegades tens la sensació que volen despreciar-te, o despreciar les teves idees. Posem per exemple, una proposta d' alguna o un comentari d' algo i de seguida ja ho tiren per terra, o fan dissimuladament. O bé el si però això i allò. El tema és evitar donar satisfacció a l' altre que l ' altre se senti bé i estigui content.  En canvi hi ha molta gent que quan xerres amb ells, contin...

 Un dels temes més tabús socialment, és l' acte i la voluntat de fer mal els altres. Quan un fa alguna cosa, no sabem la intenció que hi ha al darrera de per que a fet allò. Se suposa que ho fa per un interés propi, o per fer un bé col.lectiu.  No hi ha estadístiques ni massa estudis fets del per què i amb quina intenció fem les coses.  Però una part dels comportaments tenen com a intenció fer mal als demés amb diferent graus. Quins percentatges els humans actuem així? Jo no ho sé però diria que són molt més alts del que en general la gent vol creure.  Dir que fem les coses per fotre és un tabú, i de seguida genera reaccions airades quan s' acusa algú d' actuar amb malícia. És evident que ningú és dins dels demés per tant mai podem saber del cert el que una persona sent i que la fa actuar així.  Un exemple clar es veu a la prensa, com usa la informació certa o no, per fer anar fer mal, jo parlo de la intenció de la noticia. Pero la sensació és que molt sovint s'...

  L' esforç per determinades persones és un valor en si mateix. No ho sé si l' esforç és un valor en si mateix o és un medi per aconseguir coses i per ser persona.  És evident que l' esforç ens ajuda a conseguir objectius externs, però també ens ajuda a aconseguir objectius interns i satisfacció interna.  Si l' esforç és una cosa positiva penso que ha d' anar acompanyat d' altres aspectes, és a dir que l ' esforç per l ' esforç, quasi gaire bé anem al sadomassoquisme, al sacrifici i jo tinc els meus dubtes que sigui una actitut positiva, o més bé una forma de tapar coses i conflictes personals o de relació amb els altres.  El sacrifici, el perfeccionisme, per què? que hi ha darrera aquesta actitut?  Sovint en les aficions, l' esport, la cultura, arrivem a actituts fanatitzades i de sacrifici personal, tenen sentit? Té sentit matxacar-se per l ' art? per l' esport? a part dels professionals que és una forma de guanyar-se la vida, pel resta de ...