Passa al contingut principal

Afirmacions categòriques 2 ona part

 Les afirmacions categòriques moltes vegades són criticades i no agraden. 

En canvi és una pràctica humana ben habitual. 

No sé quin percentatge de gent les pràctica, des de luego jo les pràctico de fet molta gent se m' ha queixat de les meves afirmacions categòriques que diuen que són falses i ofenents. 

També és cert que es complicat a l hora d' expressar idees no fer-ho en tot afirmatiu i categòric i generalitzat. 

La raó i la reflexió ens porta com a eina a categoritzar, afirmar, per poder entendre les coses i els orígens dels problemes. 

I és cert que el llenguatge avegades és molt imprecís o avegades massa precís o avegades es molt confusiu. 

La pràctica de la vida quotidiana genera que sovint no ens entenguem. La famosa frase de que parlant la gent s' enten massa sovint no es compleix. 

Les afirmacions molt categòriques tanquen els debat , quan són molt contràries. 

Però bé suposo que és un tema de personalitats, temperaments de cada ho. 

Però si caldria analitzar i posar sobre la taula les afirmacions categòriques per veure el seu grau de certitud. 


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Filosofia i democracia

  En una carta al director de lavanguardia un tal Josep Maria Torras Coll fa una petita disertació sobre per que la filosofia és marginada dincs el sistema educatiu.  No puc estar més d' acord amb aquest senyor. La filosofia és la principal eina de la raó que tenim els humans per reflexionar i aprofundir sobre la realitat. No hi ha millor forma per controlar a la societat que deixar els seu jovent sense capacitat de reflexió. 

Companys de bar.

És curiós que els amics d' un bar el tracte que es donen, les baralles de bar físiques abans eren abundants avui en dia ja no tant.  Però per què tantes baralles en els entorns socials i en aquest cas lúdics.  Un company en el bar veia com em donava un tracta vexatiu i humiliant. Volia estan a la mateixa taula que anés a demanar per ell quin era el wifi del local. I m' exigia a mi que l' anés a demanar justificant que estava mig metre més a prop del cambrer.  Era realment que li feia mandra demanar-lo a ell? Ja pot ser, era que a més em volia humiliar una mica? També pot ser i crec que la segona és la més provable tenint en compte la seva forma de ser i la forma de relacionar-nos els dos.  No deixa de ser curiós que els humans aprofitem les petites coses per humiliar-nos i matxucar-nos.  L' endemà és a dir avui he estat pensant del fet i el  mal regust de boca que m' ha deixat.  Ell segur que n' hi ha pensat en la situació i el seu comportament. Provab...