Avegades la franja entre diferents actituts que tots podem tenir o deixar-nos portar, les fronteres són fines.
És evident que una postura molt perfeccionista, deixa de ser natural i per tant no sé si es massa positiva per un mateix.
L' autoestima és l ' art de valorar-se, però és evident que no és una estructura purament intel.lectual. Que vol dir valorar-se, defensar-se, estimar-se. Com es fa? Com has pràctica? O bé és millor oblidar-se d' un mateix i centrar-se en ajudar els demés?
Cada persona habita el seu propi cos, per tant la vida ens presenta com el propi com la nostre pròpia eina per actuar i sentir i viure. El tenim per collons, som carn i biologia.
D' entrada tenim varis motius per estimar-nos a nosaltres mateixos. D' entrada que és el que ens toca conviure i ser. En segòn lloc per que estimant-nos i millorant-nos també estimem i ajudem a aquells que ens estimen. Una bona manera d' estimar als demés és estimar-se un mateix.
Però la vida pràctica continuament tenim el dilema del nostre propi interès amb l' interès dels demés. I em d' anar trobant un equilibri entre ambdós tendències que avegades divergeixen.
Podem caure en el cursilisme de dir que l' autoestima és fer allò que em ve degust a cada moment gairebé de forma capritxosa. O bé pot ser una actitut radical l' autoesitma és fer allò que més em disgusta i si no ho passo malament és que no m' estic estimant.
Que vol dir estimar-se? si la definició d' estimar ja és prou dificil estimar-se a un mateix que vol dir? Maximitzar la felicitat pròpia? El plaer? Fugir al màxim del dolor i el sofriment? Acumular els màxims diners i prestigi?
O és que autoestimar-se és una mala premisa, és egocentrisme? És narcicisme encobert?
Pot ser l' autoestima passa per trobar un equilibri entre el jo i el tu, entre el plaer i l' esforç, entre l' alegria i la frustració.
Comentaris