Passa al contingut principal

Conèixers un mateix.

 És llegendària la cita de conèixers un mateix, al final un té la sensació que les cites amb els temps passen a tòpics que més que aportar a la idea que defensen acaben fent el contrari s' usen d' excusa i per fer veure que es compleixen i que s' hi creu però en canvi ningú se les aplica. 

La cita de conèixers a un mateix és un cas clar, de cita que no es pràctica, molta gent avoga per l' autoconeixment i en canvi apenes el practiquem. 

Hi ha una dificultat estructural en l' autoconeixement i és que nosaltres estem dins de nosaltres mateixos, i això és la més gran avantatge que tenim respecte a tothom per coneixerns a nosaltres. 

Un altre aspecte a favor de poder coneixer' ns, és que nosaltres portem tota la vida dins nostre, vivint les successives etapes nostres, i les diferents experiències personals i socials que cada u hem viscut.

Ara bé com a principals protagonistes de nosaltres mateixos també tenim moltes desaventatges per poder autoconèixerns. 

En primer lloc una cosa que he de confesar que personalment em fa molta ràbia, és el fet de que no podem anar a fer un cafè amb nosaltres mateixos. És més som la única persona al planeta que no podem anar a fer un cafè amb nosaltres mateixos, i qui diu un cafè diu conviure amb nosaltres mateixos. 

No  us agradaria anar a fer un viatge amb un doble teu durant quinze dies, i poder parlar amb el teu doble de moltes coses. Realment podríem apendre molt? Doncs jo diria que seria un dels millors aprenentatges vitals que  podríem fer.  

Un altre aspecte que perjudica el nostre autoconeixement és el fet d' haver tapat tantes i tantes coses doloroses del nostre passat. O que nosaltres les hem viscut de forma dolorosa, no tothom és igual, però si hi ha gent molt sensible, i en general diria que tots som molt afectats, és condició humana dels petits desaires de la vida. Ens afecta molt en general ja de petits, poca atenció, una mala cara. 

A partir de la infancia cada ho ens anem construint les nostres històries de la nostre vida, al biaix amb la realitat, que amb el temps pot anar en augment ens pot fer molt mal com a persones. Per tant penso que exposar i revisar la pròpia història d ' una forma relaxada ens pot ajudar a anar readaptant el nostre puzzle personal, a posar ordre en la nostre història personal, a alliberar les ferides condensadas en la nostre psique, que segueixen expressant-se en el dia d' avui. 

Creure que el passat no està en el nostre present, penso que és un error per que molt sovint hi és tot i que sembla que no hi sigui o fins i tot volem que no hi sigui, però quan més el volem enterrar més força agafa el passat.  Lògicament estem enganxats al passat també amb lo bo, és a dir no només amb lo dolent si no que les coses bones del passat també hi estem per sort enganxats i ens marquen positivament en el present. 



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Companys de bar.

És curiós que els amics d' un bar el tracte que es donen, les baralles de bar físiques abans eren abundants avui en dia ja no tant.  Però per què tantes baralles en els entorns socials i en aquest cas lúdics.  Un company en el bar veia com em donava un tracta vexatiu i humiliant. Volia estan a la mateixa taula que anés a demanar per ell quin era el wifi del local. I m' exigia a mi que l' anés a demanar justificant que estava mig metre més a prop del cambrer.  Era realment que li feia mandra demanar-lo a ell? Ja pot ser, era que a més em volia humiliar una mica? També pot ser i crec que la segona és la més provable tenint en compte la seva forma de ser i la forma de relacionar-nos els dos.  No deixa de ser curiós que els humans aprofitem les petites coses per humiliar-nos i matxucar-nos.  L' endemà és a dir avui he estat pensant del fet i el  mal regust de boca que m' ha deixat.  Ell segur que n' hi ha pensat en la situació i el seu comportament. Provab...

Filosofia i democracia

  En una carta al director de lavanguardia un tal Josep Maria Torras Coll fa una petita disertació sobre per que la filosofia és marginada dincs el sistema educatiu.  No puc estar més d' acord amb aquest senyor. La filosofia és la principal eina de la raó que tenim els humans per reflexionar i aprofundir sobre la realitat. No hi ha millor forma per controlar a la societat que deixar els seu jovent sense capacitat de reflexió. 

Tirar merda, donar les culpes.

Donar les culpes a l' altre quan hi ha un problema és una pràctica habitual. Podríem dir que és un excusa egoista per evitar un problema o una crítica personal. No es fa per matxucar l ' altre es fa per no assumir la pròpia responsablitat en l' error. Ara bé si donar les culpes els altres genera un problema a l' altre injust ens és ben igual. Un altre aspecte dins la gama d' actituts negatives és el fet de tirar merda continuament als demés per se, o millor dit per que si. És com treure una rábia i una agressivitat subjacent per se. O podríem dir una certa malicia ens dona plaer fer mal. I si ens dona plaer fer mal hauríem d' averiguar el perque.  Realment ens dediquem a fer mal per se?  A la pràctica ho veiem a la societat i en les persones com una pràctica comuna aprofitar el context de les converses cotidianes per anar tirant merda als col.lectius a qui no ens cauen bé.  Ho veiem a la societat com la gent llença crítiques i acusa de forma injusta continuament...