Passa al contingut principal

El bonisme, fer-se el bo.

 Una de les pràctiques més populars avui dia de la gent, és fer-se el bo. El bona persona. Avegades s' utilitza la paraula postureo. 

Però bueno, molta gent és ven i dona per suposat en les relacions quotidianes, de que ells són superbons. 

Aquesta actitut de mostrar-se continuament i demostrar que som bons als demés té moltes formes diferents seguint una mica l' actualitat i les modes socials. 

Un clàssic la gent que va d' ideologies d' esquerres, jo soc d' esquerres et diuen, per tant es com si et diguessin que ells son bons solidaris i fantastics, per que son d ' esquerres. Aquesta es la forma que fan servir, no hi ha dubtes ni possiblitat de que no sigui aixi, ells son molt bones persones. 

La realitat del conviure amb aquestes persones que diuen ser d' esquerres es que jo no veig que siguin tan bones persones. 

El curiós és que les ideologies de dretes fan el mateix o algo molt semblant ells son bons precisament per dir que son de dretes i per que volen una societat d' ordre. La practica tambe et demostra que tan bones persones no son. 

La pregunta que em faig, és realment la gent és tan bona com en general diu que és o dona entendre que és. 

Caldria definir el que és ser bo, pero sense definir ho jo ja diria que la gent no es tan bona com diu. 

Tothom tenim actitut bones, pero tambe dolentes, tenim i practiquem la bondat pero tambe tot el contrari, provoquem, odiem, fastiguejem, i som molt egoistes ben sovint. 

En general molta gent es molt egoista, només pensa en el seu interes i els demés que els bonbin, ara aixo si a fer veure que som el contrari. 

Jo no veig que a la societat en les petites coses la gent vagi a animar-se, a ajudar-se. etc. etc. 

No veig aquesta actitut constructiva i solidaria en les petites coses del dia a dia. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Companys de bar.

És curiós que els amics d' un bar el tracte que es donen, les baralles de bar físiques abans eren abundants avui en dia ja no tant.  Però per què tantes baralles en els entorns socials i en aquest cas lúdics.  Un company en el bar veia com em donava un tracta vexatiu i humiliant. Volia estan a la mateixa taula que anés a demanar per ell quin era el wifi del local. I m' exigia a mi que l' anés a demanar justificant que estava mig metre més a prop del cambrer.  Era realment que li feia mandra demanar-lo a ell? Ja pot ser, era que a més em volia humiliar una mica? També pot ser i crec que la segona és la més provable tenint en compte la seva forma de ser i la forma de relacionar-nos els dos.  No deixa de ser curiós que els humans aprofitem les petites coses per humiliar-nos i matxucar-nos.  L' endemà és a dir avui he estat pensant del fet i el  mal regust de boca que m' ha deixat.  Ell segur que n' hi ha pensat en la situació i el seu comportament. Provab...

Filosofia i democracia

  En una carta al director de lavanguardia un tal Josep Maria Torras Coll fa una petita disertació sobre per que la filosofia és marginada dincs el sistema educatiu.  No puc estar més d' acord amb aquest senyor. La filosofia és la principal eina de la raó que tenim els humans per reflexionar i aprofundir sobre la realitat. No hi ha millor forma per controlar a la societat que deixar els seu jovent sense capacitat de reflexió. 

Tirar merda, donar les culpes.

Donar les culpes a l' altre quan hi ha un problema és una pràctica habitual. Podríem dir que és un excusa egoista per evitar un problema o una crítica personal. No es fa per matxucar l ' altre es fa per no assumir la pròpia responsablitat en l' error. Ara bé si donar les culpes els altres genera un problema a l' altre injust ens és ben igual. Un altre aspecte dins la gama d' actituts negatives és el fet de tirar merda continuament als demés per se, o millor dit per que si. És com treure una rábia i una agressivitat subjacent per se. O podríem dir una certa malicia ens dona plaer fer mal. I si ens dona plaer fer mal hauríem d' averiguar el perque.  Realment ens dediquem a fer mal per se?  A la pràctica ho veiem a la societat i en les persones com una pràctica comuna aprofitar el context de les converses cotidianes per anar tirant merda als col.lectius a qui no ens cauen bé.  Ho veiem a la societat com la gent llença crítiques i acusa de forma injusta continuament...