Passa al contingut principal

Els petits actes de maldat abunden.

 Un esport nacional, en la quotidianitat del dia i diria que està tan generalitzat en molta gent. És trobar pegues als demés. Veure defectes als altres. 

Avegades sovint passa que la gent que fa coses que intenta construir coses és la que més continuament rep crítiques destructives, fetes pel plaer de críticar i desànimar o desvirtuar els projectes dels altres. 

Hi ha gent que és un disc ratllat de continues crítiques destructives, no paren. Quan intenta queixar-se o fer entendre la seva actitut, en comptes de reconèixer la seva actitut destructiva encara volen destruir més al que consideren adversari. 

Pot ser això a gran escala és el que ens ha portat a les guerres, en comptes de reconèixer que som envejosos i que ens encanta fastiguejar, quan ens ho recrimin encara augmentem més la nostre actitut maliciosa. 

La pregunta que em faig és per que hi ha tanta malicia tantes vegades en la conducta humana. Algú podrà dir que això no és cert que són imaginacions meves. Lògicament no he fet cap estudi de camp cientificament, però només cal veure el món en que vivim les coses que passen i si un les analitza una mica pot sospitar que darrera de moltes conductes humanes hi ha molt d' odi i sadisme. 

De fet la història demostra al llarg dels segles que si alguna cosa té en comú l ' èsser humà a tots els llocs del planeta és el mal i el bé. 

Es poden fer proves, de fet un diu a i ja hi ha molta gent que diu b. Un sap que li molesta z i molta gent es dedica a fer z. Si mirem ja des de petits entre germans, entre companys de classe fer-se la guitza fer se jugarretes ja és algo força estés. 

Entre les parelles, ja no parlo de la violencia física, si no quans actes de maltractament psicològic i de despreci ens fem entre les parelles. 

Personalment en la convivència del dia a dia oloro molts actes de voler fastiguejar de fer petites coses pel sol fet de fastiguejar, que no hi ha una lògica que no sigui altre que la d' anar a fotre. 

Per això en moltes convivències humanes es generen moltes animadversions entre persones per coses que apenes tenen sentit real i lògica real. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Companys de bar.

És curiós que els amics d' un bar el tracte que es donen, les baralles de bar físiques abans eren abundants avui en dia ja no tant.  Però per què tantes baralles en els entorns socials i en aquest cas lúdics.  Un company en el bar veia com em donava un tracta vexatiu i humiliant. Volia estan a la mateixa taula que anés a demanar per ell quin era el wifi del local. I m' exigia a mi que l' anés a demanar justificant que estava mig metre més a prop del cambrer.  Era realment que li feia mandra demanar-lo a ell? Ja pot ser, era que a més em volia humiliar una mica? També pot ser i crec que la segona és la més provable tenint en compte la seva forma de ser i la forma de relacionar-nos els dos.  No deixa de ser curiós que els humans aprofitem les petites coses per humiliar-nos i matxucar-nos.  L' endemà és a dir avui he estat pensant del fet i el  mal regust de boca que m' ha deixat.  Ell segur que n' hi ha pensat en la situació i el seu comportament. Provab...

Filosofia i democracia

  En una carta al director de lavanguardia un tal Josep Maria Torras Coll fa una petita disertació sobre per que la filosofia és marginada dincs el sistema educatiu.  No puc estar més d' acord amb aquest senyor. La filosofia és la principal eina de la raó que tenim els humans per reflexionar i aprofundir sobre la realitat. No hi ha millor forma per controlar a la societat que deixar els seu jovent sense capacitat de reflexió. 

Tirar merda, donar les culpes.

Donar les culpes a l' altre quan hi ha un problema és una pràctica habitual. Podríem dir que és un excusa egoista per evitar un problema o una crítica personal. No es fa per matxucar l ' altre es fa per no assumir la pròpia responsablitat en l' error. Ara bé si donar les culpes els altres genera un problema a l' altre injust ens és ben igual. Un altre aspecte dins la gama d' actituts negatives és el fet de tirar merda continuament als demés per se, o millor dit per que si. És com treure una rábia i una agressivitat subjacent per se. O podríem dir una certa malicia ens dona plaer fer mal. I si ens dona plaer fer mal hauríem d' averiguar el perque.  Realment ens dediquem a fer mal per se?  A la pràctica ho veiem a la societat i en les persones com una pràctica comuna aprofitar el context de les converses cotidianes per anar tirant merda als col.lectius a qui no ens cauen bé.  Ho veiem a la societat com la gent llença crítiques i acusa de forma injusta continuament...