Passa al contingut principal

Enfadats.

 Sovint, estem enfadats, que vol dir està enfadat. Quan em faig la pregunta directament, em costa respondreme-la. Ésta enfadat és una queixa, quan està enfadat en teoria defensa una ferida, o un sofriment o un perjudici sofert. 

Sabem ben bé quina és l' expressió d' enfado.  Però que significa està enfadat. Disgust en relació al comportament d ' una persona. Fins i tot un pot està enfadat amb un mateix. 

Quan actua d' una forma que el decepciona a si mateix, es pot enfadar amb si mateix. 

En general però veiem més l ' enfado cap als altres. 

Avegades passen petites desavinènces, o petits inconvenients, i aparèixen grans enfados, desproporcionats  amb el que acaba de passar. 

Per tan quan un s' enfada amb un altre, està dient que existeix una moral i que l' altre ha fallat en el compliment d' aquesta moral. Ens enfadem per que tenim un sistema moral construit alrededor nostre. 

Si un amic no ens truca, ens podem enfadar. Establim sense adonar-nos una espècie de drets i obligacions morals dels altres vers nosaltres i si no es compleixen ens enfadem. 

De fet jo diria que en general ni nosaltres mateixos som conscient d' aquest món moral que hem creat a l' entorn nostre.  I en general tots ho fem ja de ben petits i l ' anem moficant amb els anys i fent evolocionant. 

I dins aquest mon moral diria que hi ha molts errors i sovint un fort desequilibri entre el que nosaltres i la nostre moral té dret a fer i el que els altres tenen dret a fer. Lògicament aquest doble moral l' edulcorem amb un llenguatge i amb unes estratègies per dissimular-ho. 

Un exemple si estem malalts i un amic no ens truca a preguntar-nos com estem, avegades ens enfadem, i considerem que era el seu deure com amic trucar-nos. Lo qual és ben discutible afirmar que l' amic té l' obligació moral de trucar-nos. El curiós és que en la situació inversa nosaltres no sentim que tinguem aquesta obligació moral de trucar al nostre amic. 

Per tant sovint ens enfadem, i el món és ple de gent enfada per que considera que algú no ha complert amb un deure que tenia vers ell. 



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Companys de bar.

És curiós que els amics d' un bar el tracte que es donen, les baralles de bar físiques abans eren abundants avui en dia ja no tant.  Però per què tantes baralles en els entorns socials i en aquest cas lúdics.  Un company en el bar veia com em donava un tracta vexatiu i humiliant. Volia estan a la mateixa taula que anés a demanar per ell quin era el wifi del local. I m' exigia a mi que l' anés a demanar justificant que estava mig metre més a prop del cambrer.  Era realment que li feia mandra demanar-lo a ell? Ja pot ser, era que a més em volia humiliar una mica? També pot ser i crec que la segona és la més provable tenint en compte la seva forma de ser i la forma de relacionar-nos els dos.  No deixa de ser curiós que els humans aprofitem les petites coses per humiliar-nos i matxucar-nos.  L' endemà és a dir avui he estat pensant del fet i el  mal regust de boca que m' ha deixat.  Ell segur que n' hi ha pensat en la situació i el seu comportament. Provab...

Filosofia i democracia

  En una carta al director de lavanguardia un tal Josep Maria Torras Coll fa una petita disertació sobre per que la filosofia és marginada dincs el sistema educatiu.  No puc estar més d' acord amb aquest senyor. La filosofia és la principal eina de la raó que tenim els humans per reflexionar i aprofundir sobre la realitat. No hi ha millor forma per controlar a la societat que deixar els seu jovent sense capacitat de reflexió. 

Tirar merda, donar les culpes.

Donar les culpes a l' altre quan hi ha un problema és una pràctica habitual. Podríem dir que és un excusa egoista per evitar un problema o una crítica personal. No es fa per matxucar l ' altre es fa per no assumir la pròpia responsablitat en l' error. Ara bé si donar les culpes els altres genera un problema a l' altre injust ens és ben igual. Un altre aspecte dins la gama d' actituts negatives és el fet de tirar merda continuament als demés per se, o millor dit per que si. És com treure una rábia i una agressivitat subjacent per se. O podríem dir una certa malicia ens dona plaer fer mal. I si ens dona plaer fer mal hauríem d' averiguar el perque.  Realment ens dediquem a fer mal per se?  A la pràctica ho veiem a la societat i en les persones com una pràctica comuna aprofitar el context de les converses cotidianes per anar tirant merda als col.lectius a qui no ens cauen bé.  Ho veiem a la societat com la gent llença crítiques i acusa de forma injusta continuament...