L' enveja penso que és un dels sentiments més universals i comuns de tots els humans. Pot ser algún animal pot sentir enveja, un gos pot sentir enveja quan la mestressa té un fill i per part del seu carinyo.
L' enveja es relaciona amb la necessitat de ser estimats. Ja de petits dels inicis de la vida quan els nostres pares no ens fan cas per algún altre element extern, per naturalesa sentim enveja per qui sentim que ens pren allò que volem. És un sentiment natural.
Per que no s' ens educa de petits a reconeixer aquests sentiments i a trobar maneres de gestionar-los?
No és important? Actualment alguns pares i escoles ensenyen a gestionar i a reconèixer aquest tipus d' emocions, però diria que en temes emocionals socialment estem molt retrassats.
Al final apendre a reconèixer aquelles emocions negatives és un exercici pràctic, però pot ser més dificil que apendre anglès, per que darrere del sentiment d' envejar hi ha el dolor i la buidor de no sentir-se suficientment estimat.
Però l ' enveja al no ser reconeguda genera tota una sèrie de males actituts cap a l' altre que són força desagradables. I en general l' envejós inventar arguments i acusacions per desacreditar l ' envejat.
Poden arrivar fins i tot a conflictes personals amb l ' envejat.
També diria que hi ha enveges entre col.lectius.
El que passa és que quan envegem en general ho neguem, i busquem excuses i explicacions per justificar la nostre animadversió contra aquell col.lectiu o aquella persona.
Però jo diria que al final l' envejós al que fa és patir i sofrir més i més i fins i tot pot arrivar a embogir de tan rencor que pot anar acumulant cap a l' envejat.
Comentaris