Passa al contingut principal

Enveja

 L' enveja penso que és un dels sentiments més universals i comuns de tots els humans. Pot ser algún animal pot sentir enveja, un gos pot sentir enveja quan la mestressa té un fill i per part del seu carinyo.

L' enveja es relaciona amb la necessitat de ser estimats. Ja de petits dels inicis de la vida quan els nostres pares no ens fan cas per algún altre element extern, per naturalesa sentim enveja per qui sentim que ens pren allò que volem. És un sentiment natural. 

Per que no s' ens educa de petits a reconeixer aquests sentiments i a trobar maneres de gestionar-los? 

No és important? Actualment alguns pares i escoles ensenyen a gestionar i a reconèixer aquest tipus d' emocions, però diria que en temes emocionals socialment estem molt retrassats. 

Al final apendre a reconèixer aquelles emocions negatives és un exercici pràctic, però pot ser més dificil que apendre anglès, per que darrere del sentiment d' envejar hi ha el dolor i la buidor de no sentir-se suficientment estimat. 

Però l ' enveja al no ser reconeguda genera tota una sèrie de males actituts cap a l' altre que són força desagradables.  I en general l' envejós inventar arguments i acusacions per desacreditar l ' envejat. 

Poden arrivar fins i tot a conflictes personals amb l ' envejat. 

També diria que hi ha enveges entre col.lectius. 

El que passa és que quan envegem en general ho neguem, i busquem excuses i explicacions per justificar la nostre animadversió contra aquell col.lectiu o aquella persona. 

Però jo diria que al final l' envejós al que fa és patir i sofrir més i més i fins i tot pot arrivar a embogir de tan rencor que pot anar acumulant cap a l' envejat. 



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Companys de bar.

És curiós que els amics d' un bar el tracte que es donen, les baralles de bar físiques abans eren abundants avui en dia ja no tant.  Però per què tantes baralles en els entorns socials i en aquest cas lúdics.  Un company en el bar veia com em donava un tracta vexatiu i humiliant. Volia estan a la mateixa taula que anés a demanar per ell quin era el wifi del local. I m' exigia a mi que l' anés a demanar justificant que estava mig metre més a prop del cambrer.  Era realment que li feia mandra demanar-lo a ell? Ja pot ser, era que a més em volia humiliar una mica? També pot ser i crec que la segona és la més provable tenint en compte la seva forma de ser i la forma de relacionar-nos els dos.  No deixa de ser curiós que els humans aprofitem les petites coses per humiliar-nos i matxucar-nos.  L' endemà és a dir avui he estat pensant del fet i el  mal regust de boca que m' ha deixat.  Ell segur que n' hi ha pensat en la situació i el seu comportament. Provab...

Filosofia i democracia

  En una carta al director de lavanguardia un tal Josep Maria Torras Coll fa una petita disertació sobre per que la filosofia és marginada dincs el sistema educatiu.  No puc estar més d' acord amb aquest senyor. La filosofia és la principal eina de la raó que tenim els humans per reflexionar i aprofundir sobre la realitat. No hi ha millor forma per controlar a la societat que deixar els seu jovent sense capacitat de reflexió. 

Tirar merda, donar les culpes.

Donar les culpes a l' altre quan hi ha un problema és una pràctica habitual. Podríem dir que és un excusa egoista per evitar un problema o una crítica personal. No es fa per matxucar l ' altre es fa per no assumir la pròpia responsablitat en l' error. Ara bé si donar les culpes els altres genera un problema a l' altre injust ens és ben igual. Un altre aspecte dins la gama d' actituts negatives és el fet de tirar merda continuament als demés per se, o millor dit per que si. És com treure una rábia i una agressivitat subjacent per se. O podríem dir una certa malicia ens dona plaer fer mal. I si ens dona plaer fer mal hauríem d' averiguar el perque.  Realment ens dediquem a fer mal per se?  A la pràctica ho veiem a la societat i en les persones com una pràctica comuna aprofitar el context de les converses cotidianes per anar tirant merda als col.lectius a qui no ens cauen bé.  Ho veiem a la societat com la gent llença crítiques i acusa de forma injusta continuament...