Passa al contingut principal

Esforç, sacrifici, mandra.

 L' esforç per determinades persones és un valor en si mateix. No ho sé si l' esforç és un valor en si mateix o és un medi per aconseguir coses i per ser persona. 

És evident que l' esforç ens ajuda a conseguir objectius externs, però també ens ajuda a aconseguir objectius interns i satisfacció interna. 

Si l' esforç és una cosa positiva penso que ha d' anar acompanyat d' altres aspectes, és a dir que l ' esforç per l ' esforç, quasi gaire bé anem al sadomassoquisme, al sacrifici i jo tinc els meus dubtes que sigui una actitut positiva, o més bé una forma de tapar coses i conflictes personals o de relació amb els altres. 

El sacrifici, el perfeccionisme, per què? que hi ha darrera aquesta actitut? 

Sovint en les aficions, l' esport, la cultura, arrivem a actituts fanatitzades i de sacrifici personal, tenen sentit? Té sentit matxacar-se per l ' art? per l' esport? a part dels professionals que és una forma de guanyar-se la vida, pel resta de persones té sentit? 

Quin és l' objectiu de l' esport i l' oci, i la cultura, formar-nos donar-nos salut, i donar satisfacció personal, diria que va per aqui la cosa, quan ens passem de llarg quan la competitivat, i el sacrifici generen malestar, mala salut, pot ser no estem fent un bon ús d' aquestes activitats. 

 


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Companys de bar.

És curiós que els amics d' un bar el tracte que es donen, les baralles de bar físiques abans eren abundants avui en dia ja no tant.  Però per què tantes baralles en els entorns socials i en aquest cas lúdics.  Un company en el bar veia com em donava un tracta vexatiu i humiliant. Volia estan a la mateixa taula que anés a demanar per ell quin era el wifi del local. I m' exigia a mi que l' anés a demanar justificant que estava mig metre més a prop del cambrer.  Era realment que li feia mandra demanar-lo a ell? Ja pot ser, era que a més em volia humiliar una mica? També pot ser i crec que la segona és la més provable tenint en compte la seva forma de ser i la forma de relacionar-nos els dos.  No deixa de ser curiós que els humans aprofitem les petites coses per humiliar-nos i matxucar-nos.  L' endemà és a dir avui he estat pensant del fet i el  mal regust de boca que m' ha deixat.  Ell segur que n' hi ha pensat en la situació i el seu comportament. Provab...

Filosofia i democracia

  En una carta al director de lavanguardia un tal Josep Maria Torras Coll fa una petita disertació sobre per que la filosofia és marginada dincs el sistema educatiu.  No puc estar més d' acord amb aquest senyor. La filosofia és la principal eina de la raó que tenim els humans per reflexionar i aprofundir sobre la realitat. No hi ha millor forma per controlar a la societat que deixar els seu jovent sense capacitat de reflexió. 

Tirar merda, donar les culpes.

Donar les culpes a l' altre quan hi ha un problema és una pràctica habitual. Podríem dir que és un excusa egoista per evitar un problema o una crítica personal. No es fa per matxucar l ' altre es fa per no assumir la pròpia responsablitat en l' error. Ara bé si donar les culpes els altres genera un problema a l' altre injust ens és ben igual. Un altre aspecte dins la gama d' actituts negatives és el fet de tirar merda continuament als demés per se, o millor dit per que si. És com treure una rábia i una agressivitat subjacent per se. O podríem dir una certa malicia ens dona plaer fer mal. I si ens dona plaer fer mal hauríem d' averiguar el perque.  Realment ens dediquem a fer mal per se?  A la pràctica ho veiem a la societat i en les persones com una pràctica comuna aprofitar el context de les converses cotidianes per anar tirant merda als col.lectius a qui no ens cauen bé.  Ho veiem a la societat com la gent llença crítiques i acusa de forma injusta continuament...