Passa al contingut principal

Esforç, sacrifici, mandra.

 L' esforç per determinades persones és un valor en si mateix. No ho sé si l' esforç és un valor en si mateix o és un medi per aconseguir coses i per ser persona. 

És evident que l' esforç ens ajuda a conseguir objectius externs, però també ens ajuda a aconseguir objectius interns i satisfacció interna. 

Si l' esforç és una cosa positiva penso que ha d' anar acompanyat d' altres aspectes, és a dir que l ' esforç per l ' esforç, quasi gaire bé anem al sadomassoquisme, al sacrifici i jo tinc els meus dubtes que sigui una actitut positiva, o més bé una forma de tapar coses i conflictes personals o de relació amb els altres. 

El sacrifici, el perfeccionisme, per què? que hi ha darrera aquesta actitut? 

Sovint en les aficions, l' esport, la cultura, arrivem a actituts fanatitzades i de sacrifici personal, tenen sentit? Té sentit matxacar-se per l ' art? per l' esport? a part dels professionals que és una forma de guanyar-se la vida, pel resta de persones té sentit? 

Quin és l' objectiu de l' esport i l' oci, i la cultura, formar-nos donar-nos salut, i donar satisfacció personal, diria que va per aqui la cosa, quan ens passem de llarg quan la competitivat, i el sacrifici generen malestar, mala salut, pot ser no estem fent un bon ús d' aquestes activitats. 

 


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Filosofia i democracia

  En una carta al director de lavanguardia un tal Josep Maria Torras Coll fa una petita disertació sobre per que la filosofia és marginada dincs el sistema educatiu.  No puc estar més d' acord amb aquest senyor. La filosofia és la principal eina de la raó que tenim els humans per reflexionar i aprofundir sobre la realitat. No hi ha millor forma per controlar a la societat que deixar els seu jovent sense capacitat de reflexió. 

Companys de bar.

És curiós que els amics d' un bar el tracte que es donen, les baralles de bar físiques abans eren abundants avui en dia ja no tant.  Però per què tantes baralles en els entorns socials i en aquest cas lúdics.  Un company en el bar veia com em donava un tracta vexatiu i humiliant. Volia estan a la mateixa taula que anés a demanar per ell quin era el wifi del local. I m' exigia a mi que l' anés a demanar justificant que estava mig metre més a prop del cambrer.  Era realment que li feia mandra demanar-lo a ell? Ja pot ser, era que a més em volia humiliar una mica? També pot ser i crec que la segona és la més provable tenint en compte la seva forma de ser i la forma de relacionar-nos els dos.  No deixa de ser curiós que els humans aprofitem les petites coses per humiliar-nos i matxucar-nos.  L' endemà és a dir avui he estat pensant del fet i el  mal regust de boca que m' ha deixat.  Ell segur que n' hi ha pensat en la situació i el seu comportament. Provab...