Passa al contingut principal

Fer-se el bo.

 És curiós que molta gent diria que al mateix temps que defensa la discriminació la fomenta, per altre costat. Llavors em fa dubtar de si realment els interessa la discriminació o és una posse. 

És molt curiós que els defensors de les injustícies, només defensin les injusticies quan ells se senten identificats a aquells col.lectius. 

Aqui em sorgeixen vàries preguntes, quan un defensa a les víctimes d' una realitat, per què les defensa? Per cridar l' atenció i agafar protagonisme i adorar-se a un mateix dient mireu que bona persona sóc, o realment sent interès per les víctimes. 

O bé remarca les víctimes per que el que en realitat li interessa és atacar als que considera culpables, per que com ell se sent del grup de les víctimes al final el que vol altre vegada és potenciar-se a ell mateix. 

No és doncs un egocentrisme dissimulat? 

No és una postura molt comuna fer-se el bo i identificar-se amb unes víctimes quan s' assemblen a un mateix i així poder afavorir-se un mateix? 

Jo diria que mirem els països quan una víctima és del seu pais fan unes mostres de condol espectaculars, quan són d ' un altre país o d' una altre cultura apenes els interessa. 

Però la malpensada meva és realment els preocupen les víctimes del propi pais com demostren? Jo crec que no. 

Dels sentiments que es demostren quan passa una desgràcia m' en crec el deu per cent, el demés diria que es postureo i autopropoganda per quedar bé i ser acceptat pels demés i no ser discriminat pel col.lectiu, i guanyar prestigi. 

En cada desgràcia que passa surt molta gent en les xarxes socials, defensant les víctimes, és real els sentiments que expressen? Jo crec que la majoria de vegades és fals, evidentment hi ha gent que sent la bondat, però la gent que sent alguna cosa de veritat no ho demostra ni vol fer-se publicitat. 

No és que la gent sigui dolenta, si no que la gent bona en general no fa tant posicionament. 





Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Companys de bar.

És curiós que els amics d' un bar el tracte que es donen, les baralles de bar físiques abans eren abundants avui en dia ja no tant.  Però per què tantes baralles en els entorns socials i en aquest cas lúdics.  Un company en el bar veia com em donava un tracta vexatiu i humiliant. Volia estan a la mateixa taula que anés a demanar per ell quin era el wifi del local. I m' exigia a mi que l' anés a demanar justificant que estava mig metre més a prop del cambrer.  Era realment que li feia mandra demanar-lo a ell? Ja pot ser, era que a més em volia humiliar una mica? També pot ser i crec que la segona és la més provable tenint en compte la seva forma de ser i la forma de relacionar-nos els dos.  No deixa de ser curiós que els humans aprofitem les petites coses per humiliar-nos i matxucar-nos.  L' endemà és a dir avui he estat pensant del fet i el  mal regust de boca que m' ha deixat.  Ell segur que n' hi ha pensat en la situació i el seu comportament. Provab...

Filosofia i democracia

  En una carta al director de lavanguardia un tal Josep Maria Torras Coll fa una petita disertació sobre per que la filosofia és marginada dincs el sistema educatiu.  No puc estar més d' acord amb aquest senyor. La filosofia és la principal eina de la raó que tenim els humans per reflexionar i aprofundir sobre la realitat. No hi ha millor forma per controlar a la societat que deixar els seu jovent sense capacitat de reflexió. 

Tirar merda, donar les culpes.

Donar les culpes a l' altre quan hi ha un problema és una pràctica habitual. Podríem dir que és un excusa egoista per evitar un problema o una crítica personal. No es fa per matxucar l ' altre es fa per no assumir la pròpia responsablitat en l' error. Ara bé si donar les culpes els altres genera un problema a l' altre injust ens és ben igual. Un altre aspecte dins la gama d' actituts negatives és el fet de tirar merda continuament als demés per se, o millor dit per que si. És com treure una rábia i una agressivitat subjacent per se. O podríem dir una certa malicia ens dona plaer fer mal. I si ens dona plaer fer mal hauríem d' averiguar el perque.  Realment ens dediquem a fer mal per se?  A la pràctica ho veiem a la societat i en les persones com una pràctica comuna aprofitar el context de les converses cotidianes per anar tirant merda als col.lectius a qui no ens cauen bé.  Ho veiem a la societat com la gent llença crítiques i acusa de forma injusta continuament...