Passa al contingut principal

Gent egoista.

 El terma egoisme és un terme que personalment em genera molta confusió, no sé si també als demés.

Egoista és el que només pensa per ell mateix, i és considerat socialment com una cosa molt dolenta, és gairebé un insult. 

El que passa que sembla que sigui dolent pensar per un mateix, i per l' interès d' un mateix. 

El terme egoista, a mi em fa confondre. 

Així doncs el que es crítica del egoisme es que la gent passi totalment dels demés. És legítim passar totalment dels demés? 

És moral només pensar en el propi interès? Som de naturalesa egoista? 

Per que hi ha gent molt egoista i gent que no ho és? 

Pensar molt en el propi interès és bo o no? 

Pensar molt en el propi interès o cedir el de l' altre, quina és la postura correcte? 

La vida tenim moltes circumstàncies de convivència amb els altres, quina postura fem només en el que volem i sentim, no pensar en el que volem i sentim?

Si anem a la vida concreta quan usem el terme egoista, per exemple quan compartim amb algú alguna activitat i alhora de repartir coses bones, veiem que la persona se les queda totes que no té en compte l ' altre. O millor dit si el té en compte el té en compte per evitar que tingui res de bo. 

Dos nens un té un paquet de galetes i no ni dona ni una a l' altre nen. 

És a dir la satisfacció de l' altre li és indiferent, o preferim la pròpia satisfacció.

Imaginem que tenim una galeta i ens ve molt de gust, que fem li diem al nostre amic si la vol? O ens la mengem nosaltres? 






Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Companys de bar.

És curiós que els amics d' un bar el tracte que es donen, les baralles de bar físiques abans eren abundants avui en dia ja no tant.  Però per què tantes baralles en els entorns socials i en aquest cas lúdics.  Un company en el bar veia com em donava un tracta vexatiu i humiliant. Volia estan a la mateixa taula que anés a demanar per ell quin era el wifi del local. I m' exigia a mi que l' anés a demanar justificant que estava mig metre més a prop del cambrer.  Era realment que li feia mandra demanar-lo a ell? Ja pot ser, era que a més em volia humiliar una mica? També pot ser i crec que la segona és la més provable tenint en compte la seva forma de ser i la forma de relacionar-nos els dos.  No deixa de ser curiós que els humans aprofitem les petites coses per humiliar-nos i matxucar-nos.  L' endemà és a dir avui he estat pensant del fet i el  mal regust de boca que m' ha deixat.  Ell segur que n' hi ha pensat en la situació i el seu comportament. Provab...

Filosofia i democracia

  En una carta al director de lavanguardia un tal Josep Maria Torras Coll fa una petita disertació sobre per que la filosofia és marginada dincs el sistema educatiu.  No puc estar més d' acord amb aquest senyor. La filosofia és la principal eina de la raó que tenim els humans per reflexionar i aprofundir sobre la realitat. No hi ha millor forma per controlar a la societat que deixar els seu jovent sense capacitat de reflexió. 

Tirar merda, donar les culpes.

Donar les culpes a l' altre quan hi ha un problema és una pràctica habitual. Podríem dir que és un excusa egoista per evitar un problema o una crítica personal. No es fa per matxucar l ' altre es fa per no assumir la pròpia responsablitat en l' error. Ara bé si donar les culpes els altres genera un problema a l' altre injust ens és ben igual. Un altre aspecte dins la gama d' actituts negatives és el fet de tirar merda continuament als demés per se, o millor dit per que si. És com treure una rábia i una agressivitat subjacent per se. O podríem dir una certa malicia ens dona plaer fer mal. I si ens dona plaer fer mal hauríem d' averiguar el perque.  Realment ens dediquem a fer mal per se?  A la pràctica ho veiem a la societat i en les persones com una pràctica comuna aprofitar el context de les converses cotidianes per anar tirant merda als col.lectius a qui no ens cauen bé.  Ho veiem a la societat com la gent llença crítiques i acusa de forma injusta continuament...