El terma egoisme és un terme que personalment em genera molta confusió, no sé si també als demés.
Egoista és el que només pensa per ell mateix, i és considerat socialment com una cosa molt dolenta, és gairebé un insult.
El que passa que sembla que sigui dolent pensar per un mateix, i per l' interès d' un mateix.
El terme egoista, a mi em fa confondre.
Així doncs el que es crítica del egoisme es que la gent passi totalment dels demés. És legítim passar totalment dels demés?
És moral només pensar en el propi interès? Som de naturalesa egoista?
Per que hi ha gent molt egoista i gent que no ho és?
Pensar molt en el propi interès és bo o no?
Pensar molt en el propi interès o cedir el de l' altre, quina és la postura correcte?
La vida tenim moltes circumstàncies de convivència amb els altres, quina postura fem només en el que volem i sentim, no pensar en el que volem i sentim?
Si anem a la vida concreta quan usem el terme egoista, per exemple quan compartim amb algú alguna activitat i alhora de repartir coses bones, veiem que la persona se les queda totes que no té en compte l ' altre. O millor dit si el té en compte el té en compte per evitar que tingui res de bo.
Dos nens un té un paquet de galetes i no ni dona ni una a l' altre nen.
És a dir la satisfacció de l' altre li és indiferent, o preferim la pròpia satisfacció.
Imaginem que tenim una galeta i ens ve molt de gust, que fem li diem al nostre amic si la vol? O ens la mengem nosaltres?
Comentaris