Passa al contingut principal

La formació de la nostre personalitat.

 Hi ha qui diu que tot bé de la nostre genètica, que estem determinats per la nostre genètica. Hi ha qui diu que la genètica determina gaire bé tot a les nostres vides. 

D' alguna manera estem en un percentatge molt gran determinats a patir enfermetats físiques i mentals basades en la nostres genètica. 

I la nostre personalitat d' on surt, per què una persona és optimista i treballadora, i una altre antipàtica i mandrosa? 

Per que som com som a nivell personal, és evident que estem marcats per la nostre biologia, pero l' entorn, la interacció amb l ' entorn ens ha anat definint. 

Hi ha nens molts petits que ja presenten actituts agressives a les guardèries, per què?

Com a ciutadà diguem-ne no expert en la matèria educativa em pregunto per que hi ha de ben petits podem tenir actitut agressives, o destructives, una diguem-ne preconicitat de la maldat. 

Ho saben el per què els mestres, educadors, psicòlegs per que passa això? 

Si passem tants anys a l' escola, i tants anys a casa amb els pares com pot ser que amb els anys acabem patint adiccions, o cometem actes destructius, o agafem depressions etc... 

Em pregunto que falla en tot aquest procés de la persona, o és que la naturalesa humana ja és molt procliu a caure en la desgràcia? 

Per què no tothom és una persona alegre, optimista, positiva, treballadora, solidària, per que tanta gent de la nostre societat no és així. 

Fallen els pares? Fallen les escoles? Falla l' entorn social? O és tot una mica? 




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Filosofia i democracia

  En una carta al director de lavanguardia un tal Josep Maria Torras Coll fa una petita disertació sobre per que la filosofia és marginada dincs el sistema educatiu.  No puc estar més d' acord amb aquest senyor. La filosofia és la principal eina de la raó que tenim els humans per reflexionar i aprofundir sobre la realitat. No hi ha millor forma per controlar a la societat que deixar els seu jovent sense capacitat de reflexió. 

Companys de bar.

És curiós que els amics d' un bar el tracte que es donen, les baralles de bar físiques abans eren abundants avui en dia ja no tant.  Però per què tantes baralles en els entorns socials i en aquest cas lúdics.  Un company en el bar veia com em donava un tracta vexatiu i humiliant. Volia estan a la mateixa taula que anés a demanar per ell quin era el wifi del local. I m' exigia a mi que l' anés a demanar justificant que estava mig metre més a prop del cambrer.  Era realment que li feia mandra demanar-lo a ell? Ja pot ser, era que a més em volia humiliar una mica? També pot ser i crec que la segona és la més provable tenint en compte la seva forma de ser i la forma de relacionar-nos els dos.  No deixa de ser curiós que els humans aprofitem les petites coses per humiliar-nos i matxucar-nos.  L' endemà és a dir avui he estat pensant del fet i el  mal regust de boca que m' ha deixat.  Ell segur que n' hi ha pensat en la situació i el seu comportament. Provab...