Passa al contingut principal

La formació de la nostre personalitat.

 Hi ha qui diu que tot bé de la nostre genètica, que estem determinats per la nostre genètica. Hi ha qui diu que la genètica determina gaire bé tot a les nostres vides. 

D' alguna manera estem en un percentatge molt gran determinats a patir enfermetats físiques i mentals basades en la nostres genètica. 

I la nostre personalitat d' on surt, per què una persona és optimista i treballadora, i una altre antipàtica i mandrosa? 

Per que som com som a nivell personal, és evident que estem marcats per la nostre biologia, pero l' entorn, la interacció amb l ' entorn ens ha anat definint. 

Hi ha nens molts petits que ja presenten actituts agressives a les guardèries, per què?

Com a ciutadà diguem-ne no expert en la matèria educativa em pregunto per que hi ha de ben petits podem tenir actitut agressives, o destructives, una diguem-ne preconicitat de la maldat. 

Ho saben el per què els mestres, educadors, psicòlegs per que passa això? 

Si passem tants anys a l' escola, i tants anys a casa amb els pares com pot ser que amb els anys acabem patint adiccions, o cometem actes destructius, o agafem depressions etc... 

Em pregunto que falla en tot aquest procés de la persona, o és que la naturalesa humana ja és molt procliu a caure en la desgràcia? 

Per què no tothom és una persona alegre, optimista, positiva, treballadora, solidària, per que tanta gent de la nostre societat no és així. 

Fallen els pares? Fallen les escoles? Falla l' entorn social? O és tot una mica? 




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Companys de bar.

És curiós que els amics d' un bar el tracte que es donen, les baralles de bar físiques abans eren abundants avui en dia ja no tant.  Però per què tantes baralles en els entorns socials i en aquest cas lúdics.  Un company en el bar veia com em donava un tracta vexatiu i humiliant. Volia estan a la mateixa taula que anés a demanar per ell quin era el wifi del local. I m' exigia a mi que l' anés a demanar justificant que estava mig metre més a prop del cambrer.  Era realment que li feia mandra demanar-lo a ell? Ja pot ser, era que a més em volia humiliar una mica? També pot ser i crec que la segona és la més provable tenint en compte la seva forma de ser i la forma de relacionar-nos els dos.  No deixa de ser curiós que els humans aprofitem les petites coses per humiliar-nos i matxucar-nos.  L' endemà és a dir avui he estat pensant del fet i el  mal regust de boca que m' ha deixat.  Ell segur que n' hi ha pensat en la situació i el seu comportament. Provab...

Filosofia i democracia

  En una carta al director de lavanguardia un tal Josep Maria Torras Coll fa una petita disertació sobre per que la filosofia és marginada dincs el sistema educatiu.  No puc estar més d' acord amb aquest senyor. La filosofia és la principal eina de la raó que tenim els humans per reflexionar i aprofundir sobre la realitat. No hi ha millor forma per controlar a la societat que deixar els seu jovent sense capacitat de reflexió. 

Tirar merda, donar les culpes.

Donar les culpes a l' altre quan hi ha un problema és una pràctica habitual. Podríem dir que és un excusa egoista per evitar un problema o una crítica personal. No es fa per matxucar l ' altre es fa per no assumir la pròpia responsablitat en l' error. Ara bé si donar les culpes els altres genera un problema a l' altre injust ens és ben igual. Un altre aspecte dins la gama d' actituts negatives és el fet de tirar merda continuament als demés per se, o millor dit per que si. És com treure una rábia i una agressivitat subjacent per se. O podríem dir una certa malicia ens dona plaer fer mal. I si ens dona plaer fer mal hauríem d' averiguar el perque.  Realment ens dediquem a fer mal per se?  A la pràctica ho veiem a la societat i en les persones com una pràctica comuna aprofitar el context de les converses cotidianes per anar tirant merda als col.lectius a qui no ens cauen bé.  Ho veiem a la societat com la gent llença crítiques i acusa de forma injusta continuament...