Passa al contingut principal

Negació de les casualitats.

El món és ple de casualitat, de coses que aparentment es diuen i es fan sense voler. És més moltes vegades els protagonistes diuen que no tenien cap ganes de fer-ho per que els generava mal de caps, pero que les circumstàncies els han portat a fer o dir una cosa que just, casualment pot perjudica i fer mal a una altre persona. 

Vivim en la societat de les casualitats. Tot passa per que mira, passa. I darrera les casualitats hi ha moltes i variades explicacions que casualment sempre alliveren de responsablitat els que objectivament han causat d' any. 

Ho veiem en els jutjats, complices de crims, casualment mai sabien, ni s' imaginaven que a qui van ajudar o fer un favor estrany arrivés a cometre el crim que després va fer.  

En tots els actes que comporten normalment fer mal a algú aquells qui han promogut o fet coses que han portat a l' acte de dolor o terrible, mai tenien ni consciència ni voluntat de que allò podia passar. 

Jo recordo de jovenet que quan sorties de festa, en determinats grups d' amics hi havia una pressió social per que veguessis alcohol o et droguessis, si no erets considerat de segon nivell, o et relegaven del grup. 

Els humans diria que funcionem així, creem casualitats i aprofitem les casualitats per produir i fomentar el mal en els altres, i lògicament després quan passa el mal, neguem que en el alfons nosaltres el desitjavem. 

Rarament un humà reconeix que tenia mala intencions, al contrari aprofita la situació per fer-se la víctima i tornar a atacar al maltractat. 


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Companys de bar.

És curiós que els amics d' un bar el tracte que es donen, les baralles de bar físiques abans eren abundants avui en dia ja no tant.  Però per què tantes baralles en els entorns socials i en aquest cas lúdics.  Un company en el bar veia com em donava un tracta vexatiu i humiliant. Volia estan a la mateixa taula que anés a demanar per ell quin era el wifi del local. I m' exigia a mi que l' anés a demanar justificant que estava mig metre més a prop del cambrer.  Era realment que li feia mandra demanar-lo a ell? Ja pot ser, era que a més em volia humiliar una mica? També pot ser i crec que la segona és la més provable tenint en compte la seva forma de ser i la forma de relacionar-nos els dos.  No deixa de ser curiós que els humans aprofitem les petites coses per humiliar-nos i matxucar-nos.  L' endemà és a dir avui he estat pensant del fet i el  mal regust de boca que m' ha deixat.  Ell segur que n' hi ha pensat en la situació i el seu comportament. Provab...

Filosofia i democracia

  En una carta al director de lavanguardia un tal Josep Maria Torras Coll fa una petita disertació sobre per que la filosofia és marginada dincs el sistema educatiu.  No puc estar més d' acord amb aquest senyor. La filosofia és la principal eina de la raó que tenim els humans per reflexionar i aprofundir sobre la realitat. No hi ha millor forma per controlar a la societat que deixar els seu jovent sense capacitat de reflexió. 

Tirar merda, donar les culpes.

Donar les culpes a l' altre quan hi ha un problema és una pràctica habitual. Podríem dir que és un excusa egoista per evitar un problema o una crítica personal. No es fa per matxucar l ' altre es fa per no assumir la pròpia responsablitat en l' error. Ara bé si donar les culpes els altres genera un problema a l' altre injust ens és ben igual. Un altre aspecte dins la gama d' actituts negatives és el fet de tirar merda continuament als demés per se, o millor dit per que si. És com treure una rábia i una agressivitat subjacent per se. O podríem dir una certa malicia ens dona plaer fer mal. I si ens dona plaer fer mal hauríem d' averiguar el perque.  Realment ens dediquem a fer mal per se?  A la pràctica ho veiem a la societat i en les persones com una pràctica comuna aprofitar el context de les converses cotidianes per anar tirant merda als col.lectius a qui no ens cauen bé.  Ho veiem a la societat com la gent llença crítiques i acusa de forma injusta continuament...