Passa al contingut principal

Negativisme, les coses bones no es veuen.

 Negativisme, seleccionar només la part negativa d' una persona o d' un col.lectiu. 

Si mirem la política, uns partits només veuen que defectes dels altres partits i només parlen dels defectes dels altres partits, com si ells fossin fantàstics i no contribuissin a aquells mals de que es queixen. 

Un clàssic és com les majories només parlen malament de les minories, i les minories només parlen malament de les majories. 

De determinats col.lectius només es parla de forma despreciativa, però el preocupant és que és conscientment despreciativa, tot el que faci determinada persona o determinat col.lectiu està malament només per que estan classificats com a indesitjables. 

Si té una lògica que una persona indesitjable el que digui tendeixi a ser indesitjable, ara bé i si en aquell cas no és així? 

L' altre aspecte és si la catalogació d' indesitjable és tan certa o contundent com es diu, o si en molts aspectes és el contrari. 

La pregunta que em faig és si darrera aquest només i parlar i posar sobre la taula les coses dolentes d' una persona i un col.lectiu, sense posar-les en context, això és pràcticar l' empatia, la solidaritat? El ser bona persona? 

ESés curiós és que la gent que jo crec que practica el negativisme sel.lectiu es considera super bona persona, es passa el diu matxaquen a gent que no s' ho mereix perè en canvi es consideren sants i bons. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Filosofia i democracia

  En una carta al director de lavanguardia un tal Josep Maria Torras Coll fa una petita disertació sobre per que la filosofia és marginada dincs el sistema educatiu.  No puc estar més d' acord amb aquest senyor. La filosofia és la principal eina de la raó que tenim els humans per reflexionar i aprofundir sobre la realitat. No hi ha millor forma per controlar a la societat que deixar els seu jovent sense capacitat de reflexió. 

Companys de bar.

És curiós que els amics d' un bar el tracte que es donen, les baralles de bar físiques abans eren abundants avui en dia ja no tant.  Però per què tantes baralles en els entorns socials i en aquest cas lúdics.  Un company en el bar veia com em donava un tracta vexatiu i humiliant. Volia estan a la mateixa taula que anés a demanar per ell quin era el wifi del local. I m' exigia a mi que l' anés a demanar justificant que estava mig metre més a prop del cambrer.  Era realment que li feia mandra demanar-lo a ell? Ja pot ser, era que a més em volia humiliar una mica? També pot ser i crec que la segona és la més provable tenint en compte la seva forma de ser i la forma de relacionar-nos els dos.  No deixa de ser curiós que els humans aprofitem les petites coses per humiliar-nos i matxucar-nos.  L' endemà és a dir avui he estat pensant del fet i el  mal regust de boca que m' ha deixat.  Ell segur que n' hi ha pensat en la situació i el seu comportament. Provab...