Passa al contingut principal

Sentir i pensar.

Fa anys tenia el debat amb un amiga, sobre que era primer si el pensament o el sentiment. 

El debat que teniem era si el que penses genera el que sentiras o bé si el que sents generà el que penseras.

Possiblement la realitat del que pensem i sentim és molt simultanea.

I que ambdós aspectes, més els imputs exteriors ens van fent crear el que pensem i sentim i experimentem. 

Per exemple tenim un problema, cada vegada que el pensem busquem solucions al problema, pero al mateix temps reforcem el sentiment de frustració i de problema i per tant ens estem creant un problema, al mateix temps pot ser estem trobant una solució. 

Els demés l' exterior ens pot crear problemes o bé solucions, i nosaltres mateixos ens podem crear a nosaltres mateixos problemes o solucions. 

Moltes vegades és més problema el bucle mental que fem nosaltres del problema que el propi problema en si. 

Tu sents un problema o una cosa que et neguiteja i tu mateix no pares de repetir-te i experimentar repetidament aquest neguit, de tal forma que l' estàs potenciant.  

Quan un cau en el bucle, vol dir que el bucle té una fora vol mantenir-se fort per què, per que repetim els bucles si ens perjudiquen, es que ens agrada fer-nos mal i patir? Que ens aporta el patiment? 

Pot ser caldrà buscar els origens dels bucles, per què tenim mecàniques personals que d' entrada sembla que ens fan patir i perjudiquen? 

Els bucles demostren l' estreta unió entre pensaments i sentiments i viceversa. 

Personalment m' inclino a pensar que nosaltres personalment determinem més a nosaltres mateixos a traves del propi sentiment, i exteriorment en canvi el que primer genera les emocions són les experiencies exteriors que entren molt pels pensaments i la paraula. 

Si ens bé una persona amb mala cara i ens fa una crítica de forma agressiva, això ja ens genera una dinàmica de fer i sentir, en canvi si ens ve algú amb serenitat i un somriure ens estar generant tota una altre mena de sensacions. 

O bé nosaltres podem canviar la sensació externa positiva per algo negatiu, creant-nos una sensació de baralla i conflicte. O bé entendre com positiu un input negatiu, donant humor i relativisme a un atac. 

Les variables de sentir i pensar i experimentar són molt complexes i dinàmiques. 

Penso que es bo que cada ho observi els seus menanisme de funcionar, i els del seu entorn, per poder ajustar a sentir amb més llibertat de les limitacions i castigs que ens fem i que dels castigs i limitacions que ens imposen els altres. 





Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Companys de bar.

És curiós que els amics d' un bar el tracte que es donen, les baralles de bar físiques abans eren abundants avui en dia ja no tant.  Però per què tantes baralles en els entorns socials i en aquest cas lúdics.  Un company en el bar veia com em donava un tracta vexatiu i humiliant. Volia estan a la mateixa taula que anés a demanar per ell quin era el wifi del local. I m' exigia a mi que l' anés a demanar justificant que estava mig metre més a prop del cambrer.  Era realment que li feia mandra demanar-lo a ell? Ja pot ser, era que a més em volia humiliar una mica? També pot ser i crec que la segona és la més provable tenint en compte la seva forma de ser i la forma de relacionar-nos els dos.  No deixa de ser curiós que els humans aprofitem les petites coses per humiliar-nos i matxucar-nos.  L' endemà és a dir avui he estat pensant del fet i el  mal regust de boca que m' ha deixat.  Ell segur que n' hi ha pensat en la situació i el seu comportament. Provab...

Filosofia i democracia

  En una carta al director de lavanguardia un tal Josep Maria Torras Coll fa una petita disertació sobre per que la filosofia és marginada dincs el sistema educatiu.  No puc estar més d' acord amb aquest senyor. La filosofia és la principal eina de la raó que tenim els humans per reflexionar i aprofundir sobre la realitat. No hi ha millor forma per controlar a la societat que deixar els seu jovent sense capacitat de reflexió. 

Tirar merda, donar les culpes.

Donar les culpes a l' altre quan hi ha un problema és una pràctica habitual. Podríem dir que és un excusa egoista per evitar un problema o una crítica personal. No es fa per matxucar l ' altre es fa per no assumir la pròpia responsablitat en l' error. Ara bé si donar les culpes els altres genera un problema a l' altre injust ens és ben igual. Un altre aspecte dins la gama d' actituts negatives és el fet de tirar merda continuament als demés per se, o millor dit per que si. És com treure una rábia i una agressivitat subjacent per se. O podríem dir una certa malicia ens dona plaer fer mal. I si ens dona plaer fer mal hauríem d' averiguar el perque.  Realment ens dediquem a fer mal per se?  A la pràctica ho veiem a la societat i en les persones com una pràctica comuna aprofitar el context de les converses cotidianes per anar tirant merda als col.lectius a qui no ens cauen bé.  Ho veiem a la societat com la gent llença crítiques i acusa de forma injusta continuament...