Fa anys tenia el debat amb un amiga, sobre que era primer si el pensament o el sentiment.
El debat que teniem era si el que penses genera el que sentiras o bé si el que sents generà el que penseras.
Possiblement la realitat del que pensem i sentim és molt simultanea.
I que ambdós aspectes, més els imputs exteriors ens van fent crear el que pensem i sentim i experimentem.
Per exemple tenim un problema, cada vegada que el pensem busquem solucions al problema, pero al mateix temps reforcem el sentiment de frustració i de problema i per tant ens estem creant un problema, al mateix temps pot ser estem trobant una solució.
Els demés l' exterior ens pot crear problemes o bé solucions, i nosaltres mateixos ens podem crear a nosaltres mateixos problemes o solucions.
Moltes vegades és més problema el bucle mental que fem nosaltres del problema que el propi problema en si.
Tu sents un problema o una cosa que et neguiteja i tu mateix no pares de repetir-te i experimentar repetidament aquest neguit, de tal forma que l' estàs potenciant.
Quan un cau en el bucle, vol dir que el bucle té una fora vol mantenir-se fort per què, per que repetim els bucles si ens perjudiquen, es que ens agrada fer-nos mal i patir? Que ens aporta el patiment?
Pot ser caldrà buscar els origens dels bucles, per què tenim mecàniques personals que d' entrada sembla que ens fan patir i perjudiquen?
Els bucles demostren l' estreta unió entre pensaments i sentiments i viceversa.
Personalment m' inclino a pensar que nosaltres personalment determinem més a nosaltres mateixos a traves del propi sentiment, i exteriorment en canvi el que primer genera les emocions són les experiencies exteriors que entren molt pels pensaments i la paraula.
Si ens bé una persona amb mala cara i ens fa una crítica de forma agressiva, això ja ens genera una dinàmica de fer i sentir, en canvi si ens ve algú amb serenitat i un somriure ens estar generant tota una altre mena de sensacions.
O bé nosaltres podem canviar la sensació externa positiva per algo negatiu, creant-nos una sensació de baralla i conflicte. O bé entendre com positiu un input negatiu, donant humor i relativisme a un atac.
Les variables de sentir i pensar i experimentar són molt complexes i dinàmiques.
Penso que es bo que cada ho observi els seus menanisme de funcionar, i els del seu entorn, per poder ajustar a sentir amb més llibertat de les limitacions i castigs que ens fem i que dels castigs i limitacions que ens imposen els altres.
Comentaris