Passa al contingut principal

Tot depèn de tu ?

 Hi ha una moda actual, dincs la societat o alguns col.lectius social o d' algunes persones, que és la d' imposar la idea de que tot depen d' un mateix. 

Si no et va bé la vida, és per causa pròpia el responsable ets tú i únicament tú. La idea té una part interessant i constructiva per fomentar que les persones ens activem i ens responsablitzem de la pròpia i dels propis actes. 

Però aquesta filosofia que fomenta l ¡ esforç personal en una part, penso que no es bona per que culpavilitza i responsabilitza a les persones amb coses que no té responsablitat. Per que establir la responsablitat quan moltes vegades és dificil de discernir. 

Tampoc estic d' acord en fomentar aquesta idea i aquesta filosofia per que pressuposa que els humans hem de ser perfectes individualment que venim d un passat fantastic i que no arrastrem problemes del nostre passat tan familiar com col.lectiu i social.

A més a més pressuposa al meu entendre i penso que en aquest punt molta gent pensarà el contrari un cert narsicisme humà, jo soc lo mas, i ens allunya de la nostre naturalesa humana plena de debilitats constants que penso que és molt més real. La fantasia de l' homodeus, ens allunya d' on som i de que si som diria que en la majoria de casos, parlant del que un experimenta propiament amb la meva propia persona doncs em veig carregat de defectes i debilitats i veient al resta de la gent que penso que comparteixen la mateixa naturalesa. 

I ademés el tot depen de tu, ens limita i ens ailla tan d' ajudar als demés com de ser ajudats, i ens fa perdre plaers, coneixements, experiències, etc... 

Des que neixem necessitem dels altres, i des que neixem necessitem donar als altres, amputar la pròpia naturalesa humana ens fa enmalaltir i sofrir molt i sentir un sense sentit vital. 

Sens dubte i no volen entrar al debat de si existeix deu una, la premisa tot depen de tu presuposa la no existencia de deu, si creiem en deu o una energia superior o espiritualitat la premisa encara te menys sentit. 




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Companys de bar.

És curiós que els amics d' un bar el tracte que es donen, les baralles de bar físiques abans eren abundants avui en dia ja no tant.  Però per què tantes baralles en els entorns socials i en aquest cas lúdics.  Un company en el bar veia com em donava un tracta vexatiu i humiliant. Volia estan a la mateixa taula que anés a demanar per ell quin era el wifi del local. I m' exigia a mi que l' anés a demanar justificant que estava mig metre més a prop del cambrer.  Era realment que li feia mandra demanar-lo a ell? Ja pot ser, era que a més em volia humiliar una mica? També pot ser i crec que la segona és la més provable tenint en compte la seva forma de ser i la forma de relacionar-nos els dos.  No deixa de ser curiós que els humans aprofitem les petites coses per humiliar-nos i matxucar-nos.  L' endemà és a dir avui he estat pensant del fet i el  mal regust de boca que m' ha deixat.  Ell segur que n' hi ha pensat en la situació i el seu comportament. Provab...

Filosofia i democracia

  En una carta al director de lavanguardia un tal Josep Maria Torras Coll fa una petita disertació sobre per que la filosofia és marginada dincs el sistema educatiu.  No puc estar més d' acord amb aquest senyor. La filosofia és la principal eina de la raó que tenim els humans per reflexionar i aprofundir sobre la realitat. No hi ha millor forma per controlar a la societat que deixar els seu jovent sense capacitat de reflexió. 

Tirar merda, donar les culpes.

Donar les culpes a l' altre quan hi ha un problema és una pràctica habitual. Podríem dir que és un excusa egoista per evitar un problema o una crítica personal. No es fa per matxucar l ' altre es fa per no assumir la pròpia responsablitat en l' error. Ara bé si donar les culpes els altres genera un problema a l' altre injust ens és ben igual. Un altre aspecte dins la gama d' actituts negatives és el fet de tirar merda continuament als demés per se, o millor dit per que si. És com treure una rábia i una agressivitat subjacent per se. O podríem dir una certa malicia ens dona plaer fer mal. I si ens dona plaer fer mal hauríem d' averiguar el perque.  Realment ens dediquem a fer mal per se?  A la pràctica ho veiem a la societat i en les persones com una pràctica comuna aprofitar el context de les converses cotidianes per anar tirant merda als col.lectius a qui no ens cauen bé.  Ho veiem a la societat com la gent llença crítiques i acusa de forma injusta continuament...