Quicrecquesere

 La cultura del plaer i el gaudí. En general els humans ens movem per molts instints.  I un dels intints és el plaer i el gaudi.  El bon menjar, el sexe, la festa, l' alcohol i les drogues. Tots formen part de la vida humana i tenen un paper a les nostres vides per que formen part de la societat i de les pràctiques humanes i de la pròpia naturalesa humana.  Hi ha agut filosofies i corrents ideològiques que criminalitzen el plaer, altres corrents l' exalcen a uns límits com si fos el sentit del dia a dia més important, obtenir plaer.  Donar-se plaer, apendre a gaudir, saber gaudir diria que és una actitut i una virtut molt important per les persones, entretenir-se ara bé hi ha tota una sèrie de gaudis que quan un es passa de ratlla comporten processos de depressió i enfonsament anímic i personal, una espècie d' autodestrucció personal. Passa sobretot amb l' alcohol, la droga, el sexe, i la realitat és que humanament quan estem dominats per la força de les addicci...

 Avui dia la ciència ha copat per molta gent com si fos una nova religió en el sentit que tot te cabuda i explicació per la ciència actual. I si actualment avui dia un fenomen no té explicació científica ja la tindrà. És com si la física i la química i la biologia fos el centre de tot i de tota la vida. L' eix de la vida és la materia la química i la biologia. Després existeixen altres coses però de forma molt secundaria, tot és regeix per aquestes lleis científiques.  Des d' aquesta visió de la vida tota la part emocional queda relagada a un segon terma, per alguns la consideren sense importància.  On queden les emocions, l' amor, l' odi, l' enveja, l ' egoisme, el rencor, el perdó?  Existeixen ? Son medibles  cientificament?  És evident que la física i la química són més fàcils de veure i de medir, però el que no es veu fisícament existeix? és important? 

La pregunta que em faig es per que escric i per que en general escrivim, quin es el motiu o motius?   Hi ha motius propis i col.lectius per escriure. Escriure d' entrada permet guardar-so amb soledat i ensenyar ho als demés tens dues opcions.  Hi ha diferents medis per escriure, l' ordenador, el mobil. Si mirem l' activitat humana d' escriure avui dia és molt alta si contem els ordenadors i els movils com a part d' aquesta activitat.  L' avantatge d' escriure i en alguns moments desaventatge és que queda fet per poder -se llegir en el futur.  L' activitat d' escriure té molts aspectes que penso que són molt interessants.  D' entrada l' escriptura es un mirall de nosaltres mateixos i ens permet veure'ns des de fora, una perspectiva que humans ens és molt dificil de practicar per qüestions físiques i del nostre propi cos i pensament que els tenim ben enganxats.  Per tant escriure ens dona distància de nosaltres, ens la pot donar i al mateix...

 En una discussió o en la majoria hi ha acusacions creuades. Moltes vegades cada part fa les mateixes acusacions de l ' altre part.  El curiós és que els enfrontament durant anys i segles i mai les parts o difícilment s' arriva a una bona convivència regularment tornen aparèixer els conflictes.  D' alguna manera sembla que els col.lectius humans o ja individualment busquem o  creem conflicte per viure. O el conflicte ens aporta algunes coses molt importants per la nostre vida.  Veiem que la història personal i col.lectiva de molta gent té continuament conflictes amb diferents persones, però mai ells tenen cap tipus de responsablitat.  Passa igual col.lectivament, un col,lectiu se sent atacat per un altre però en canvi té moltes dificultats per veure tot aquelles coses dolents i maltractes que fa a l' altre.  La pròpia frustració individual i col.lectiva ens va molt bé per treure-la tenir algú a qui acusar, a qui responsablitzar d' allò que no ens surt ...

 L ' experiència de ser bebe, cada ho la viu com la viu, però diria que en general ningú recorda l' etapa viscuda de nadó.  Ningú recorda que feia, on vivia i que sentia. Amb els anys podem reconstruir els fets de la nostre infantesa.  Vem tenir el menjar i les condicions externes positives? Una bona casa, un lloc agradable, de temperatura, de netedat, d' ordre. Una alimentació de qualitat.  Hi havia alegria al nostre entorn? Imaginem que naixem en una ciutat on cauen bombes per que hi ha una guerra. O imaginem que naixem a una ciutat on la convivència social funciona molt bé.  Ara bé sobretot els primers anys l' experiència familiar més profunda és a la familia i en especial els primers mesos amb molta més intensitat amb la mare.  Imaginem que mentre la nostre mare està en gestació nostre, la mare té molt estrés per alguna cosa. O podria que ser que la mare sofrís una depressió per que no soporta el seu marit i està molt emprenyada amb ell.  I la frus...

Podriem dir que quan neixem tenim ja nou mesos d' existència. Un fet crec que molt destacable encara que obvi és que no escollim néixer, ens hi trobem, de fet no som conscients d' existir fins passat uns quants mesos per no dir anys de la pròpia existència.  Que som? No ho sabem tampoc, som física i química, però també som alguna més que física i química. Sortim d' un ovul i un espermatozou, física i química pura. Pero hi ha alguna cosa mes a part de la física i la química en la vida? Encara que vagi lligada a la física i la quimica, doncs si no hi ha cos no hi ha persona humana, pero un esser humà diria que té un algo mes que fisica i quimica.   Tampoc sabem si existiem abans de nèixer, si la nostre consciència de ser o ànima ja existia.  Les famoses preguntes de qui som, d' on venim, les sabem totes a mitges, per tant d' alguna manera molta part no la sabem.  El que esta clar que objectivament els essers humans venim del passat, sense passat no hi ha present, ...