Passa al contingut principal

Acusacions creuades.

 En una discussió o en la majoria hi ha acusacions creuades. Moltes vegades cada part fa les mateixes acusacions de l ' altre part. 

El curiós és que els enfrontament durant anys i segles i mai les parts o difícilment s' arriva a una bona convivència regularment tornen aparèixer els conflictes. 

D' alguna manera sembla que els col.lectius humans o ja individualment busquem o  creem conflicte per viure. O el conflicte ens aporta algunes coses molt importants per la nostre vida. 

Veiem que la història personal i col.lectiva de molta gent té continuament conflictes amb diferents persones, però mai ells tenen cap tipus de responsablitat. 

Passa igual col.lectivament, un col,lectiu se sent atacat per un altre però en canvi té moltes dificultats per veure tot aquelles coses dolents i maltractes que fa a l' altre. 

La pròpia frustració individual i col.lectiva ens va molt bé per treure-la tenir algú a qui acusar, a qui responsablitzar d' allò que no ens surt bé. Això no vol dir que moltes vegades moltes acusacions són certes, però moltes vegades no ho són, o són conseqüència de les nostres agressions. 

Agredim a l' altre li fem mal a l' altre i quan l' altre s' intenta defensar del nostre atac l' acusem d' haver-nos agredit, quan hem sigut nosaltres que l' hem estat provocant. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Filosofia i democracia

  En una carta al director de lavanguardia un tal Josep Maria Torras Coll fa una petita disertació sobre per que la filosofia és marginada dincs el sistema educatiu.  No puc estar més d' acord amb aquest senyor. La filosofia és la principal eina de la raó que tenim els humans per reflexionar i aprofundir sobre la realitat. No hi ha millor forma per controlar a la societat que deixar els seu jovent sense capacitat de reflexió. 

Companys de bar.

És curiós que els amics d' un bar el tracte que es donen, les baralles de bar físiques abans eren abundants avui en dia ja no tant.  Però per què tantes baralles en els entorns socials i en aquest cas lúdics.  Un company en el bar veia com em donava un tracta vexatiu i humiliant. Volia estan a la mateixa taula que anés a demanar per ell quin era el wifi del local. I m' exigia a mi que l' anés a demanar justificant que estava mig metre més a prop del cambrer.  Era realment que li feia mandra demanar-lo a ell? Ja pot ser, era que a més em volia humiliar una mica? També pot ser i crec que la segona és la més provable tenint en compte la seva forma de ser i la forma de relacionar-nos els dos.  No deixa de ser curiós que els humans aprofitem les petites coses per humiliar-nos i matxucar-nos.  L' endemà és a dir avui he estat pensant del fet i el  mal regust de boca que m' ha deixat.  Ell segur que n' hi ha pensat en la situació i el seu comportament. Provab...