L ' experiència de ser bebe, cada ho la viu com la viu, però diria que en general ningú recorda l' etapa viscuda de nadó.
Ningú recorda que feia, on vivia i que sentia. Amb els anys podem reconstruir els fets de la nostre infantesa.
Vem tenir el menjar i les condicions externes positives? Una bona casa, un lloc agradable, de temperatura, de netedat, d' ordre. Una alimentació de qualitat.
Hi havia alegria al nostre entorn? Imaginem que naixem en una ciutat on cauen bombes per que hi ha una guerra. O imaginem que naixem a una ciutat on la convivència social funciona molt bé.
Ara bé sobretot els primers anys l' experiència familiar més profunda és a la familia i en especial els primers mesos amb molta més intensitat amb la mare.
Imaginem que mentre la nostre mare està en gestació nostre, la mare té molt estrés per alguna cosa. O podria que ser que la mare sofrís una depressió per que no soporta el seu marit i està molt emprenyada amb ell.
I la frustració de la mare el nen la perceb la sent i la viu, d' alguna forma que cientificament no és demostrada però per simple física un cos dins un altre cos ha de transmetre sentiments.
Imaginem una mare amb un torbellino emocional molt intens, el nado que ho porta a dins ho perceb.
Imaginem que la mare inconscientment amb tot el dolor i frustració de la seva propia vida li genera una rabia que canalitza i en fa culpable el nado. Que sentira aquell nado? Com es formarà aquest nado¿?
O imaginem una mare que sent absoluta indiferencia pel nado que porta a dins que sentira aquella nado?
Comentaris