Passa al contingut principal

Dels 0 als 3 anys-.

Podriem dir que quan neixem tenim ja nou mesos d' existència. Un fet crec que molt destacable encara que obvi és que no escollim néixer, ens hi trobem, de fet no som conscients d' existir fins passat uns quants mesos per no dir anys de la pròpia existència. 

Que som? No ho sabem tampoc, som física i química, però també som alguna més que física i química.

Sortim d' un ovul i un espermatozou, física i química pura. Pero hi ha alguna cosa mes a part de la física i la química en la vida? Encara que vagi lligada a la física i la quimica, doncs si no hi ha cos no hi ha persona humana, pero un esser humà diria que té un algo mes que fisica i quimica.  

Tampoc sabem si existiem abans de nèixer, si la nostre consciència de ser o ànima ja existia. 

Les famoses preguntes de qui som, d' on venim, les sabem totes a mitges, per tant d' alguna manera molta part no la sabem. 

El que esta clar que objectivament els essers humans venim del passat, sense passat no hi ha present, sense avantpassats no hi ha present.  

Només per la dinàmica lineal de la vida i del creixement i desenvolupament sense un passat no seríem ningú actualment. 

Sense tot l' aliment ingerit no estaríem vius ara mateix. Sense el sostre, el sol, l' aire que hem respirat no estirem vius, sense la roba, i sense un munt de coses molt probablement no estaríem vius o estariem amb molts pitjors condicions. 

Per tan l' inici de la vida de cada un de nosaltres queda  marcat pels mesos d' embaràs de la nostre mare, i per els  primers anys de la nostre vida. El problema d' aquesta base inicial és que el ser tant i tan bàsica no és facilment reempleçable. 

És com els fonaments d' un edifici són molt dificils de modificar. 

Per tant des de l' embras necessitem una bona física i química. 

Una mare mal alimentada, pot deixar el nou infant amb sequelas irreparables, un nadó que sofreix malnutrició pot quedar afectat de per vida en el seu desenvolupament personal i cerebral. 

Mare que tenen adiccions a drogues o alcoholisme poden influència el futur nen amb alteracions de personalitat molt dificils per el futur nen. 

D' alguna forma si anem més enllà de la química amb una mare amb problemes d' adiccions voldrà dir que emocionalment li transmetre al nadó molt conflictes i poc amor. Al nado li podem transmetre odi, ràbia, frustracions, tot allò que pares i mares no poden gestionar emocionalment de la seves vides, l' odi a algú el poden canalitzar cap al nadó per que aquest és a l' abast dels pares. 

Científicament és fàcil veure les circumstàncies físiques i químiques en que ha crescut el nadó. Però a part de les circumstàncies físiques el nadó l ' energia que és molt probablement té una intel.ligència molt emocional més enllà de la pròpia consciència del nadó. 

El nadó capta l' amor rebut pel seu entorn, tot i que no té una capacitat cognitiva desenvolupada i no pot pensar com un adult. D' alguna forma capta el m' estimen o no m' estimen. O el em detesten, o bé el molesto, o bé el em desprecien. 

De fet aquests sentiments formen part de l' experiències de molts pares i mares, que es senten incomodats per la responsablitat de ser pares i per que limitar la seva acció de vida, per tant és molt lògic que tinguin sentiments contraposats cap al nadó, i el que és cientificament dificil demostrar però és més que provable que el nadó capti emocionalment tota aquesta situació.

Aquestes experiències podrien molt ben ser part de l' explicació que no única de per que hi ha tanta gent amb trastorns de la personalitat i amb tendències depressives.  No serà pot ser per que més enllà del benestar fisic i quimic i d' una bona alimentació han rebut emocionalment moltes experiències tràumatiques, molts dolors i frustracions que lògicament els propis nens no en són conscients. 




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Companys de bar.

És curiós que els amics d' un bar el tracte que es donen, les baralles de bar físiques abans eren abundants avui en dia ja no tant.  Però per què tantes baralles en els entorns socials i en aquest cas lúdics.  Un company en el bar veia com em donava un tracta vexatiu i humiliant. Volia estan a la mateixa taula que anés a demanar per ell quin era el wifi del local. I m' exigia a mi que l' anés a demanar justificant que estava mig metre més a prop del cambrer.  Era realment que li feia mandra demanar-lo a ell? Ja pot ser, era que a més em volia humiliar una mica? També pot ser i crec que la segona és la més provable tenint en compte la seva forma de ser i la forma de relacionar-nos els dos.  No deixa de ser curiós que els humans aprofitem les petites coses per humiliar-nos i matxucar-nos.  L' endemà és a dir avui he estat pensant del fet i el  mal regust de boca que m' ha deixat.  Ell segur que n' hi ha pensat en la situació i el seu comportament. Provab...

Filosofia i democracia

  En una carta al director de lavanguardia un tal Josep Maria Torras Coll fa una petita disertació sobre per que la filosofia és marginada dincs el sistema educatiu.  No puc estar més d' acord amb aquest senyor. La filosofia és la principal eina de la raó que tenim els humans per reflexionar i aprofundir sobre la realitat. No hi ha millor forma per controlar a la societat que deixar els seu jovent sense capacitat de reflexió. 

Tirar merda, donar les culpes.

Donar les culpes a l' altre quan hi ha un problema és una pràctica habitual. Podríem dir que és un excusa egoista per evitar un problema o una crítica personal. No es fa per matxucar l ' altre es fa per no assumir la pròpia responsablitat en l' error. Ara bé si donar les culpes els altres genera un problema a l' altre injust ens és ben igual. Un altre aspecte dins la gama d' actituts negatives és el fet de tirar merda continuament als demés per se, o millor dit per que si. És com treure una rábia i una agressivitat subjacent per se. O podríem dir una certa malicia ens dona plaer fer mal. I si ens dona plaer fer mal hauríem d' averiguar el perque.  Realment ens dediquem a fer mal per se?  A la pràctica ho veiem a la societat i en les persones com una pràctica comuna aprofitar el context de les converses cotidianes per anar tirant merda als col.lectius a qui no ens cauen bé.  Ho veiem a la societat com la gent llença crítiques i acusa de forma injusta continuament...