La cultura del plaer i el gaudí. En general els humans ens movem per molts instints. I un dels intints és el plaer i el gaudi. El bon menjar, el sexe, la festa, l' alcohol i les drogues. Tots formen part de la vida humana i tenen un paper a les nostres vides per que formen part de la societat i de les pràctiques humanes i de la pròpia naturalesa humana.
Hi ha agut filosofies i corrents ideològiques que criminalitzen el plaer, altres corrents l' exalcen a uns límits com si fos el sentit del dia a dia més important, obtenir plaer.
Donar-se plaer, apendre a gaudir, saber gaudir diria que és una actitut i una virtut molt important per les persones, entretenir-se ara bé hi ha tota una sèrie de gaudis que quan un es passa de ratlla comporten processos de depressió i enfonsament anímic i personal, una espècie d' autodestrucció personal. Passa sobretot amb l' alcohol, la droga, el sexe, i la realitat és que humanament quan estem dominats per la força de les addiccions no les podem controlar i limitar ja que per altre ens proporcionen plaer i calma.
Ara bé el plaer és pot mirar com un a més a més en el propi dia a dia, una motivació més o bé pot ser un escap a la falta de benestar personal el plaer i l' adicció passa a ser una balbula de escape del malestar que genera malestar, a cas no bebem per olvidar les nostres frustracions i malestar emocionals i profunds?
Comentaris