Quicrecquesere

 Somos una sociedad que mientras soluciona un problema crea otro.  Un ejemplo solucionamos un problema de mobilidad con el automobil, pero al mismo tiempo creamos un problema ecológico, de contaminación, de salud pública a través de la contaminación y de los accidentes de tráfico.  Somos una sociedad que en su modelo productivo no para de crear frustraciones personales y colectivas, y luego buscamos soluciones que a su mismo tiempo crean otros problemas y así sucesivamente.  Y eso pasa en el mismo sector privado como en el sector público a ambos sectores les interesa vender que resuelven problemas, mientras crean problemas para poder seguir siendo imprescindibles resolviendo de nuevo los problemas creados. Por lo tanto vivimos en una especie de dia de la marmota.  La industria busca solucionar problemas pero al mismo tiempo busca que se creen nuevos problemas para garantizar las ventas de su futuro, y eso les pasa a todas las industrias. Des de la industria del ...

 Normalment es parla del big bang com explicació de l' origen i formació de l' univers.  Humanament pensem amb una temps linial, i per tant creiem que qualsevol cosa té un orígen, bàsicament per que totes les coses que veiem al món tenen una temporalitat, tenen inici i fi.  El concepte d' eternitat costa molt per la ment humana, de fet diria que  en general no és possible, per que sempre busquem enrere i no podem creure que no hi hagi un moment d ' inici a qualsevol cosa de la vida.  A la nostre experiència humana tot ha tingut un inici, i tot té un final, per tant costa molt entendre per la nostre ment aquest mon i aquesta existència. La majoria de gent considera que fer reflexions metafisiques anguniegen i no serveixen per res i a més et fan perdre temps. Et fan sentir petit i el vertig de que nosaltres cada un de nosaltres també tenim un final.  La cultura europea ens dona mal rotllo la mort i el nostre final no hi volem pensar, pot ser per això els ceme...

 Som per què ha existit un passat i ens determina el nostre present volguem o no volguem.  Depen del que hem fet en el passat i del que ens han fet, que som avui el que som. Som fruits de relacions humanes de segles i segles.  Si ens parem a pensar en els nostres ancestres. Generació rera generació. Fins i tot ens podríem sentir acompanyats de pensar que som els descendents de tanta i tantes generacions.  Quans ancestres tenim cada persona, quantes generacions han passat des de la primera cel.lula. I quantes han sigut d' homes semblants a nosaltres. Cada generació es multiplica de forma exponencial. Dos pares, quatres avis, vuit vesavis. Clar si els anem sumant de forma acumulativa sumant mils i mils d' ancestres que tots tenim.  Saber que som fruit d ' una historia biologica i social. Tenim gens heredats des de mil.lenis, però també som una continuitat o un fruit emocional de generacions, de coses positives i negatives.  Som només gens? O dit d' una altre ...

 Podríem fer una analogia amb la personalitat de cada ho en el seu funcionament que és semblant al d' un ordenador.  Un ordenador és un cacharro físic i electronic. Quan s ' engega es comencen a carregar uns sistema operatius és a dir uns software uns a sobre a l' altre. Es começa per software molts bàsic de les components més inicials del comportament humà i poc a poc es van afegint software diferents.  Ara bé la diferència important del software i per mi la gran pregunta, és que l' ordenador pensi i raoni, es pot considerar que ho fa. Ara bé l ' ordenador sent? En canvi l ' humà o l' animal la gran diferència és que sent.  A més capacitat de pensament més capacitat de sentiment en el món animal, la qual cosa no passa amb les màquines. La capacitat de sentir, va lligada al pensar, i requereix pensar, requereix una part física i una part química, però té una part que va més enllà si no per que les màquines o les pedres no senten?  L' emoció i la conscièn...