Passa al contingut principal

Present, passat i futur.

 Som per què ha existit un passat i ens determina el nostre present volguem o no volguem. 

Depen del que hem fet en el passat i del que ens han fet, que som avui el que som. Som fruits de relacions humanes de segles i segles. 

Si ens parem a pensar en els nostres ancestres. Generació rera generació. Fins i tot ens podríem sentir acompanyats de pensar que som els descendents de tanta i tantes generacions. 

Quans ancestres tenim cada persona, quantes generacions han passat des de la primera cel.lula. I quantes han sigut d' homes semblants a nosaltres. Cada generació es multiplica de forma exponencial. Dos pares, quatres avis, vuit vesavis. Clar si els anem sumant de forma acumulativa sumant mils i mils d' ancestres que tots tenim. 

Saber que som fruit d ' una historia biologica i social. Tenim gens heredats des de mil.lenis, però també som una continuitat o un fruit emocional de generacions, de coses positives i negatives. 

Som només gens? O dit d' una altre manera els gens incorporen d' alguna manera l' experiència emocional i biologica viscuda? 


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Filosofia i democracia

  En una carta al director de lavanguardia un tal Josep Maria Torras Coll fa una petita disertació sobre per que la filosofia és marginada dincs el sistema educatiu.  No puc estar més d' acord amb aquest senyor. La filosofia és la principal eina de la raó que tenim els humans per reflexionar i aprofundir sobre la realitat. No hi ha millor forma per controlar a la societat que deixar els seu jovent sense capacitat de reflexió. 

Companys de bar.

És curiós que els amics d' un bar el tracte que es donen, les baralles de bar físiques abans eren abundants avui en dia ja no tant.  Però per què tantes baralles en els entorns socials i en aquest cas lúdics.  Un company en el bar veia com em donava un tracta vexatiu i humiliant. Volia estan a la mateixa taula que anés a demanar per ell quin era el wifi del local. I m' exigia a mi que l' anés a demanar justificant que estava mig metre més a prop del cambrer.  Era realment que li feia mandra demanar-lo a ell? Ja pot ser, era que a més em volia humiliar una mica? També pot ser i crec que la segona és la més provable tenint en compte la seva forma de ser i la forma de relacionar-nos els dos.  No deixa de ser curiós que els humans aprofitem les petites coses per humiliar-nos i matxucar-nos.  L' endemà és a dir avui he estat pensant del fet i el  mal regust de boca que m' ha deixat.  Ell segur que n' hi ha pensat en la situació i el seu comportament. Provab...