Passa al contingut principal

Màquines amb sentiments.

 Podríem fer una analogia amb la personalitat de cada ho en el seu funcionament que és semblant al d' un ordenador. 

Un ordenador és un cacharro físic i electronic. Quan s ' engega es comencen a carregar uns sistema operatius és a dir uns software uns a sobre a l' altre. Es começa per software molts bàsic de les components més inicials del comportament humà i poc a poc es van afegint software diferents. 

Ara bé la diferència important del software i per mi la gran pregunta, és que l' ordenador pensi i raoni, es pot considerar que ho fa. Ara bé l ' ordenador sent? En canvi l ' humà o l' animal la gran diferència és que sent. 

A més capacitat de pensament més capacitat de sentiment en el món animal, la qual cosa no passa amb les màquines. La capacitat de sentir, va lligada al pensar, i requereix pensar, requereix una part física i una part química, però té una part que va més enllà si no per que les màquines o les pedres no senten? 

L' emoció i la consciència d' existir i viure neix o requereix de la part física i química, però el sentir no es algo físic o com molt no només físic. La naturalesa origina vida i la vida consciència cert. 

La consciència humana s' ha anat creant al llarg de l' evolució de les espècies amb la vivéncia biològica i lligada a la vivència biològica. Ara bé això no explica o justifica que hi pugui haver consciència més enllà de la materia biològica convencianol. Pot existir consciència més enllà de la biologia animal convencional? Doncs jo diria que negar ho no es pot negar, i afirmar ho? 

Cal afegir que hi ha gent diguem amb poca intel.ligència racional o lògica, però en canvi té molta capacitat de sentir. 

Però diria que la gran veritat i penso que molta gent la nega és que sentir no és només una activitat física química biològica. Si no que es la música, només ones electromagnètiques? 

Per tant jo diria que estem fets de física, química i emocions. I es provable que les emocions facin i influeixin en la nostre física i química. 




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Companys de bar.

És curiós que els amics d' un bar el tracte que es donen, les baralles de bar físiques abans eren abundants avui en dia ja no tant.  Però per què tantes baralles en els entorns socials i en aquest cas lúdics.  Un company en el bar veia com em donava un tracta vexatiu i humiliant. Volia estan a la mateixa taula que anés a demanar per ell quin era el wifi del local. I m' exigia a mi que l' anés a demanar justificant que estava mig metre més a prop del cambrer.  Era realment que li feia mandra demanar-lo a ell? Ja pot ser, era que a més em volia humiliar una mica? També pot ser i crec que la segona és la més provable tenint en compte la seva forma de ser i la forma de relacionar-nos els dos.  No deixa de ser curiós que els humans aprofitem les petites coses per humiliar-nos i matxucar-nos.  L' endemà és a dir avui he estat pensant del fet i el  mal regust de boca que m' ha deixat.  Ell segur que n' hi ha pensat en la situació i el seu comportament. Provab...

Filosofia i democracia

  En una carta al director de lavanguardia un tal Josep Maria Torras Coll fa una petita disertació sobre per que la filosofia és marginada dincs el sistema educatiu.  No puc estar més d' acord amb aquest senyor. La filosofia és la principal eina de la raó que tenim els humans per reflexionar i aprofundir sobre la realitat. No hi ha millor forma per controlar a la societat que deixar els seu jovent sense capacitat de reflexió. 

Tirar merda, donar les culpes.

Donar les culpes a l' altre quan hi ha un problema és una pràctica habitual. Podríem dir que és un excusa egoista per evitar un problema o una crítica personal. No es fa per matxucar l ' altre es fa per no assumir la pròpia responsablitat en l' error. Ara bé si donar les culpes els altres genera un problema a l' altre injust ens és ben igual. Un altre aspecte dins la gama d' actituts negatives és el fet de tirar merda continuament als demés per se, o millor dit per que si. És com treure una rábia i una agressivitat subjacent per se. O podríem dir una certa malicia ens dona plaer fer mal. I si ens dona plaer fer mal hauríem d' averiguar el perque.  Realment ens dediquem a fer mal per se?  A la pràctica ho veiem a la societat i en les persones com una pràctica comuna aprofitar el context de les converses cotidianes per anar tirant merda als col.lectius a qui no ens cauen bé.  Ho veiem a la societat com la gent llença crítiques i acusa de forma injusta continuament...