Hi ha una frase biblica diria que del nou testament, que diu veiem la palla en l ' altre i no veiem la biga que tenim als nostres ulls.
Hi ha una part natural humana un temptació a veure i exagerar els defectes dels altres i minimitzar els propis.
A les escoles, ni els pares, ni la societat en general ens ensenyen i ens eduquen a mirar els nostres defectes i els dels altres amb objectivitat.
De fet diria que fem algú pitjor que la famosa cita, minimitzem defectes dels demés quan realment són grans defectes i transformem en defectes moltes de les virtuts dels demés.
Imaginem gent d' edat adulta que porta tota la vida creant-se històries de la seva vida i de la dels demés totalment distorsionades.
Si viuen noves experiències com les analitzaràn des de la distorsió continua, per què si no molt provablement s' esfonsarien psicològicament, acceptar les nostres debilitats, les nostres maleses, no ens han educat i llavors creem un món de yupi on ens considerem superbons i absents de baixos sentiments i defectes.
Per exemple l' enveja un sentiment molt extes en la quotidianitat i el dia a dia i que porta a actituts agressives i destructives ningú la reconeix. No veiem quantitats de mala intenció pròpia en canvi continuament hi ha molta gent que acusa als demés de males intencions i maltracte vers ell. Només cal veure com acaben moltes parelles després de suposats anys d' amor. O com el llarg de la història ens hem tractat els humans.
Per la meva experiència humana en general tots aguardem molts rencors i odis interiors cap a gent propera, gent llunyana i fins i tot cap a nosaltres mateixos. Aprofundir en aquestes realitats si existeixen ens fa mal i a més debilita el nostre plaer de seguir odiant i ens permet no responsablitzar-nos ni ser nosaltres mateixos cosa ens fa molta i molta i pot ser molt de dolor de tot el que hem patit en silenci.
Per tant en general allò realment important de nosaltres no ho volem tocar per por a patir i caure en els nostres pors internes, no volem aprofundir no sigui cas que en sortim malparats, però el preu de no fer ho també és car, doncs la cosa continua a dins nostre esperant trobar una resposta i un consol.
Comentaris