Inflar el jo pot ser una pràctica humana, que es pot convertir en alguna pràctica molt habitual en algunes persones.
Científicament és una pràctica molt difícil de valorar. No hi ha cap aparell que mesuri aquesta pràctica individual i que es pot pràcticar col.lectivament.
Inflar el jo normalment es fa a través d' utilitzar una fet, una realitat i interpretar que aquesta realitat implica que jo soc fantàstic, d' una forma molt més amplia del que fet implica.
Imaginem que una persona té un bon càrrec professional, doncs a partir d' aquest fet ja es creu que ell és una persona super i vol fer creure als demés que ell és una persona super.
Un clar exemple ho veiem en els polítics, molts d' ells es creuen supers i a més volen que els demés creiem que ells són supers.
Però les persones del carrer també practiquem molt el superjo en la nostre vida quotidiana en les coses més petites i insignificants. Treiem petroli emocional d' importància personal del no res, com fan els nens petits, però sent ja adults.
Quina mancança personal tenim per necessita viure continuament tirant-nos floretes. Moltes d' elles falses. O bé és que tenim la necessitat d' agradar. O bé que el llarg de la vida no hem lograt sentir que agradavem als nostres pares i ara ens passem la vida intentant agradar a tothom.
Comentaris