Diriq que una característica humana en les relacions humanes és actúa amb petites malícies quotidiament o sovint.
Se suposa que en una relació humana les persones cooperem, però sovint entre companys de feina, d' estudis, entre amics és donen relacions d' animadversió d' anar a fastigejar l ' altre, o d' anar a fastiguejar el projecte en el qual es participa.
Tenim i forma de part diria de l' espècie humana la possiblitat d' anar a fastiguejar a boicotejar els altres amb qui ens relacionem i els projectes on participem.
Fins i tot avegades podríem parlar d' automaldat, gent que es boicoteja a si mateixa i es fa mal a si mateix, com una espècie d' autoodi.
Les variacions i diferents tipus de maldats quotidianes, avegades la gent fa broma i en diu punyaladetes, o cabronadetes. Les formes són vàries des d' un cambrer o un botiguer que et fa la vida impossible, a un company de feina que fa petits boicots per què les coses et surten malament. Com amistats o familiaris que diuen coses per ferir-te o humiliar-te com passa en moltes parelles o entre molts amics.
En general el que ho fa sempre nega una intencionalitat de voler fer mal, i intenta que els seus actes quedin dissimulats.
Hi ha gent que sembla que sempre busqui mal rotllo, confrontació, que l' altre es senti malament i culpable.
Si el que estic dient és cert, la pregunta lògica següent seria per que actuem així, per que ens deixem portar per la malícia quotidiana i per que no ho reconeixem o acceptem i oblidem i no tenim en compte com ens comportat nosaltres.
Passa en relacions de parelles que sempre s' estan xinxant l' un amb l ' altre, o un dels dos sempre està xinxant, Per que ho fem? Que guanyem xinxant a l' altre en som conscients?
Jo diria que la gent porta enfados interiors molt forts i necessita descarregar-los contra el que té més a prop.
Comentaris