Quicrecquesere

 A cada país a cada societat existeix un model d' organització social i política que evoluciona amb el temps.  La gent en general ens queixem dels polítics, del poc interès en el bé comú que tenen els polítics.  Hi ha altre gent que diu que el problema és el model capitalista en que vivim.  Altres diuen la culpa és de l ' esquerre i dels comunistes o l' extrema esquerra i del sector públic. Totes les visions posen la culpa i la causa dels problemes fora d' ells mateixos o del grup en que senten que pertanyen. És evident que totes tenen part de raó o fins i tot molta raó, el problema que jo hi veig és que s' aplica als altres i no a un mateix també.  El mètode és que tots en general ens excloem de crear problemes, incluim als altres como creadors de problemes i nosaltres ens hi excluim quan moltes vegades també som nosaltres els que tenim actituts molt egoistes i destructives però això no ho volem mirar, ni parlar, ni reconèixer, ni canviar.  En teoria els c...

 Hi ha gent a la nostre societat que es dedica a fer lios y a crear problemes. Penso que en general tots estem d' acord de que existeixen.  Hi ha autors que parlen de gent tóxica, o gent narcicista.  El liante, quan tu dius A ell et diu no A, i a més diuen B. Quan tu dius B, ell diu no B, llavors és A.  Fins i tot pot dir A i no A al mateix temps. A més et diuen que tu sempre dius la contraria. Que tu no fas las coses bé i ells si. Ells en saben molt.  Com sempre et porten la contraria al final si que tenen raó dels que portem la contraria. I acaben tinguen raó de que el final el liat acaba fent les coses malfetes tal com diu el liante, però la causa fonamental és que el liante no ha parat de liar-la. I moltes vegades el liat acaba actuant intentant complaure el liante, per admiració, per por, o pot ser per necessitat de sentir-se apreciat.  Si el liante existeix, per què actua així és conscient de que actúa així? I per que hi ha gent que es deixa portar pe...

 Diuen que la supervia és un dels pecats capitals.  Ara hi ha gent que va per la vida autoconsiderant-se fabulosa, bona, moderna. D' idees genuines.  Si una persona es considera super super, de personalitat, d' idees, d' autoconfiança i etc...  Primer em puc preguntar si jo soc així? Si em crec super, o creure que tinc molta raó. Però estaria bé que l' autovaloració personal s' ajustés a la realitat.  Hi ha molta gent que demostra exteriorment tenir una autovaloració personal molt elevada, son super cools, es consideren super guais, amb unes idees i estils de vida superguais.  En canvi jo diria que realment no són res del que diuen de guais, però com a lo millor tenen algún atribut extern, com diners, prestigi social o molt poder social, o molt poder familiar, es creuen que són la repera i en canvi moltes de les coses que fan i diuen no ajuden i sovint poden perjudicar a la gent.  I a part venen que son molt sensibles i bones persones quan en realitat ...

 Diria que en general a occident i no sé si el resta de cultures del món estem no educats la majoria de ciutadants estem no educats.  Ens ensenyen a escriure, llegir, matemàtiques, ciències. Però en general tot d`una forma memòristica, sense entrar en l' experiència filosòfica i moral de les coses. I sense conectar amb l' experiència humana del sentir i experimentar.  Per tant penso que es pot dir i concloure que en general estem no educats i moltes vegades mal educats en el sentit que ens han fet una educació plena repressió, i de mal entendre les coses, una educació superficial que fomenta la crueltat humana i que a més viu i recrea la mentira personal.  De les relacions familiars s' en parla? Dels maltractes i bontractes familiars.  Del sentit de la vida, del sentit de trascendència, tampoc s' en parla apenes. Jo diria que l ' educació actual tot i que va millorant segueix sent encara molt superficial, i molt manipuladora de la realitat. Per un costat no es p...

  Els traumes infantils. Estan una mica de moda el tema dels traumes infantils.  També hi ha qui pensa que s’exagera i que la infantesa tot i ser molt important és una fase més de la vida i no és supervital ni la base total de la personalitat. Per tant diria que en general tothom dona cert pes a la infantesa, però hi ha una part de la gent i d' experts en psicològia que creuen que és algo fonamental i bàsic en la formació de la personalitat.  En tot cas tots estarem d' acord que la infantesa marca i és important en la formació de la personalitat.  I aquest principi que està molt bé que per mi és interessant apenes es qüestiona per la inmensa part de la població. No es va més enllà del com ens afecta, en quins graus, i quines solucions podem trobar per revertir aquesta situació. En general la nostre societat no li agrada ni l' interessa massa mirar el passat col.lectiu i menys el passat personal.  Així doncs molta gent et diu que no li agrada mirar el seu passat ...