Passa al contingut principal

Anar de super.

 Diuen que la supervia és un dels pecats capitals. 

Ara hi ha gent que va per la vida autoconsiderant-se fabulosa, bona, moderna. D' idees genuines. 

Si una persona es considera super super, de personalitat, d' idees, d' autoconfiança i etc... 

Primer em puc preguntar si jo soc així? Si em crec super, o creure que tinc molta raó. Però estaria bé que l' autovaloració personal s' ajustés a la realitat. 

Hi ha molta gent que demostra exteriorment tenir una autovaloració personal molt elevada, son super cools, es consideren super guais, amb unes idees i estils de vida superguais. 

En canvi jo diria que realment no són res del que diuen de guais, però com a lo millor tenen algún atribut extern, com diners, prestigi social o molt poder social, o molt poder familiar, es creuen que són la repera i en canvi moltes de les coses que fan i diuen no ajuden i sovint poden perjudicar a la gent. 

I a part venen que son molt sensibles i bones persones quan en realitat no ho són massa, són més haviat egoletres e insensibles. 



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Filosofia i democracia

  En una carta al director de lavanguardia un tal Josep Maria Torras Coll fa una petita disertació sobre per que la filosofia és marginada dincs el sistema educatiu.  No puc estar més d' acord amb aquest senyor. La filosofia és la principal eina de la raó que tenim els humans per reflexionar i aprofundir sobre la realitat. No hi ha millor forma per controlar a la societat que deixar els seu jovent sense capacitat de reflexió. 

Companys de bar.

És curiós que els amics d' un bar el tracte que es donen, les baralles de bar físiques abans eren abundants avui en dia ja no tant.  Però per què tantes baralles en els entorns socials i en aquest cas lúdics.  Un company en el bar veia com em donava un tracta vexatiu i humiliant. Volia estan a la mateixa taula que anés a demanar per ell quin era el wifi del local. I m' exigia a mi que l' anés a demanar justificant que estava mig metre més a prop del cambrer.  Era realment que li feia mandra demanar-lo a ell? Ja pot ser, era que a més em volia humiliar una mica? També pot ser i crec que la segona és la més provable tenint en compte la seva forma de ser i la forma de relacionar-nos els dos.  No deixa de ser curiós que els humans aprofitem les petites coses per humiliar-nos i matxucar-nos.  L' endemà és a dir avui he estat pensant del fet i el  mal regust de boca que m' ha deixat.  Ell segur que n' hi ha pensat en la situació i el seu comportament. Provab...