A cada país a cada societat existeix un model d' organització social i política que evoluciona amb el temps.
La gent en general ens queixem dels polítics, del poc interès en el bé comú que tenen els polítics.
Hi ha altre gent que diu que el problema és el model capitalista en que vivim.
Altres diuen la culpa és de l ' esquerre i dels comunistes o l' extrema esquerra i del sector públic.
Totes les visions posen la culpa i la causa dels problemes fora d' ells mateixos o del grup en que senten que pertanyen.
És evident que totes tenen part de raó o fins i tot molta raó, el problema que jo hi veig és que s' aplica als altres i no a un mateix també.
El mètode és que tots en general ens excloem de crear problemes, incluim als altres como creadors de problemes i nosaltres ens hi excluim quan moltes vegades també som nosaltres els que tenim actituts molt egoistes i destructives però això no ho volem mirar, ni parlar, ni reconèixer, ni canviar.
En teoria els ciutadants i els polítics hem d' actuar per amor a nosaltres mateixos i amor als demés.
Especialment els polítics el que en teoria els motiva i els defineix és que es comprometen i diuen que els mou l' amor al pais, a la comunitat a la qual pertanyen, i per tant en teoria l' amor als ciutadans als quals governen.
Aquest és el suposit dels polítics. Però a casa els polítics actuen mes pels interessos personals que pels col.lectius, és més si cal destruir el col.lectiu doncs el destruim, no tenen pas cap escrupul. Podríem relacionar-los amb un cert grau de psicopatia dissimulat en heroisme o interés del bé comú o heroicitat personal.
I la gent de la societat no compartim una miqueta aquesta forma de ser dels polítics. Venem molt amor, i heroisme i en el fons tenim un punt sense escrupuls total respecte els demés. Podem parlar d' un cert punt de psicopatia social?
Comentaris