Passa al contingut principal

Som un munt d' opcions d' experiències.

 Externament en relació amb els demés tenim un munt de possiblitats. Internament en relació amb nosaltres mateixos també som un munt de possiblitats. 

Externament podem fer coses bones i coses dolentes als altres. Podem matar, podem donar vida, ajudar als demés a viure, o podem matxacar-los. I a més també podem rebre dels altres coses bones o coses dolentes.

Ens poden salvar la vida o ens la poden treure. 

Internament hi ha gent feliç i plena i d' altres amargats, en funció de les circumstàncies i de les nostres capacitats internes per ser feliços i sentir-nos plens. 

Però està satisfet i feliç per molta gent no es fàcil sobretot per que l' estructura del passat i les vivències han tingut moltes coses díficils i poques de bones. 

La nostre reacció des de la infantesa cada nen és diferent, pero de que depen de la voluntat o de que? 

Un nen apenes té coneixement de la vida, però en canvi si te una forta capacitat de sentir intensament moltes coses bones i negatives sense saber processar- les. 

En general tots volem ser feliços i esta contents, i per que hi ha gent que viu en una continua depressió i altres en una satisfacció i plenitut o cert grau de plenitud. 



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Filosofia i democracia

  En una carta al director de lavanguardia un tal Josep Maria Torras Coll fa una petita disertació sobre per que la filosofia és marginada dincs el sistema educatiu.  No puc estar més d' acord amb aquest senyor. La filosofia és la principal eina de la raó que tenim els humans per reflexionar i aprofundir sobre la realitat. No hi ha millor forma per controlar a la societat que deixar els seu jovent sense capacitat de reflexió. 

Companys de bar.

És curiós que els amics d' un bar el tracte que es donen, les baralles de bar físiques abans eren abundants avui en dia ja no tant.  Però per què tantes baralles en els entorns socials i en aquest cas lúdics.  Un company en el bar veia com em donava un tracta vexatiu i humiliant. Volia estan a la mateixa taula que anés a demanar per ell quin era el wifi del local. I m' exigia a mi que l' anés a demanar justificant que estava mig metre més a prop del cambrer.  Era realment que li feia mandra demanar-lo a ell? Ja pot ser, era que a més em volia humiliar una mica? També pot ser i crec que la segona és la més provable tenint en compte la seva forma de ser i la forma de relacionar-nos els dos.  No deixa de ser curiós que els humans aprofitem les petites coses per humiliar-nos i matxucar-nos.  L' endemà és a dir avui he estat pensant del fet i el  mal regust de boca que m' ha deixat.  Ell segur que n' hi ha pensat en la situació i el seu comportament. Provab...