Passa al contingut principal

Suposem que tenim una ànima independent.

Suposem que tenim una ànima independent lligada al nostre cos. 

Suposem que quan naixem el nostre cos física i si uneix de no sabem on una ànima.  

Ja tenim l' eix de la persona posat. 

El cos físic i biològic té necessitats i lleis, si no té aixopluc i aliments, i sol ens morim. I l' ànima es pot morir? 

Com funciona l' ànima humana? Hi ha lleis que la defineixen o lleis que ha de cumplir? 

Som éssers lliures? El color els ulls, tenir un nas, un cul, no ho escollim. 

I l' ànima l ' escollim? Si és que existeix, i som ànimes enganxades al cos, escollim l' ànima que som i serem? 

D' entrada cada persona és una projecció de possibles persones. Podem sortir llestos, poc llestos, esportistes, adictius, de que depen que acabem amb una personalitat concreta? 

I l ' estat d' ànim, la propia estima, la confiança, el sentit de la vida, que siguem ecologistes, feministes, o de dretes, o racistes, o ateus, o creients, de que depen que l' ànima sigui d' una forma o una altre? 

Que ens fa que siguem persones treballadores i satisfetes o el contrari? 




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Filosofia i democracia

  En una carta al director de lavanguardia un tal Josep Maria Torras Coll fa una petita disertació sobre per que la filosofia és marginada dincs el sistema educatiu.  No puc estar més d' acord amb aquest senyor. La filosofia és la principal eina de la raó que tenim els humans per reflexionar i aprofundir sobre la realitat. No hi ha millor forma per controlar a la societat que deixar els seu jovent sense capacitat de reflexió. 

Companys de bar.

És curiós que els amics d' un bar el tracte que es donen, les baralles de bar físiques abans eren abundants avui en dia ja no tant.  Però per què tantes baralles en els entorns socials i en aquest cas lúdics.  Un company en el bar veia com em donava un tracta vexatiu i humiliant. Volia estan a la mateixa taula que anés a demanar per ell quin era el wifi del local. I m' exigia a mi que l' anés a demanar justificant que estava mig metre més a prop del cambrer.  Era realment que li feia mandra demanar-lo a ell? Ja pot ser, era que a més em volia humiliar una mica? També pot ser i crec que la segona és la més provable tenint en compte la seva forma de ser i la forma de relacionar-nos els dos.  No deixa de ser curiós que els humans aprofitem les petites coses per humiliar-nos i matxucar-nos.  L' endemà és a dir avui he estat pensant del fet i el  mal regust de boca que m' ha deixat.  Ell segur que n' hi ha pensat en la situació i el seu comportament. Provab...