Quicrecquesere

 Hi ha moltes maneres de mirar la soledat. Diuen que la pitjor soledat és aquella que es viu envoltada de gent.  Altres parlen de que hi ha soledats diferents la volguda i la imposada per la vida.  La soledat la podem tenir a prop en funció de la nostre situació personal i familiar, i de relacions socials.  Avegades les relacions socials, les amistats personals, la parella, ens porten pel camí de l' amargura.  Els lligams en agovien podem sofrir relacions d' abús, relacions de recolsament o bé podem utilitzar els lligams per abusar i descarregar les nostres frustracions.  O bé els lligams i les relacions aguantem el pes de la falta de sentit i els problemes emocionals i frustracions dels altres.  Per tant la relació amb l ' altre, la soledat són opcions que la vida ens va donant, i on el nostre inconscient i té un paper molt important ja que  no sabem en general exactament el perquè de com funcionen les nostres relacions en nosaltres i tampoc sabe...

 El resultat de l ' educació actual es veurà amb els anys, és molt difícil de valorar.  Ara no per que sigui difícil hem de renunciar a parlar del tema d' educació, sense donar una valoració personal de culpavilitat i responsabilitat directa a algú en concret i els mestres o pares en general.  L ' altre dia en una tertulia de bar, un del membres de la tertúlia va dir que a ell l' educació convencional no li havia ensenyat res important de la vida. Que les coses importants de la vida les havia hagut d' apendre ell mateix el llarg de la vida.  Penso que aquest testimoni si reflecteix una mica a molta gent ens hauria de fer reflexionar del model educatiu que tenim.  Si mirem la salut mental de la població i en especial de la població juvenil veurem com els índex i les dades no són pas molt positives.  És a dir la salut mental de la gent jove no és massa bona, un reflex de la societat en general.  Per què l' educació no treballa un aspecte tan fonamental d...

 Cada persona és un món, però buscar aspectes comuns i majoritaris no deixe de ser una reflexió per orientar-nos en quin món vivim tan en lo bo com en lo dolent.  L ' home fa coses bones, molt bones, increïblement bones, i alrevés fa coses dolentes, i molt dolentes.  Ara fer un reduccionisme de la condició humana, tant de la part bona, com de la part dolenta, pot ser és còmode i necessari per anar vivint tranquil.lament però penso que ens allunya de la solució dels problemes per que sempre els enfocarem d' una forma superficial.  Per tant crec que es bo reivindicar la complexitat humana, la riquesa de la complexitat humana, en el bé i en el mal. Mirar-ho i ser conscients de les atrocitats comeses en tota la història pels nostres avantpassats, i els actes de màxima bondat i amor combinats diria que formen la nostre realitat.  Tenim una tendència a no ser massa conscients de tot el bé que hi ha en el nostre món i de tot el mal que hi ha en el nostre món.  Al ...

 La presència de la pròpia vida continuament, ens trobem amb la pròpia presència personal de la nostre vida. La nostra biologia i el pas del temps ens donen la presència de la vida, volguem o no.  I aquí cada ho té les seves obligacions i responsablitats, les seves oportunitats i les seves desicions.  La societat i les persones creem un munt d' activitats per satisfer les necessitats humanes, i per donar plenitut i sentit a la vida.  Però hem de reconèixer que la satisfacció material de bens bàsics i serveis no arriva a tothom. La satisfacció personal i espiritual tampoc arriva a tothom.  En la societat i en les persones tots tenim una certa sensació de limitació i d' esperança. Aquesta convinació és en la que diria que en general vivim una mica tots.   

 Vivim en un món on hi ha agut grans discursos, grans ideals, grans morals, però a la pràctica l ' home sempre ha fet com ha fet amb lo bo i amb lo dolent.  En la vida quotidiana ens enganyem, fem la viuviu, tergiversem la realitat al nostre interés i en contra el de l' altre, on queden doncs els idealismes i les grans morals?  Quan creiem que sortim perdent en alguna cosa ho tergiversem. Si en les coses més absurdes ja manipulem, com no hem de manipular en els temes importants i més col.lectius.  Hi ha una moral global de la pau, de la justicia humana, social, etc. etc. pero en canvi en comportament humà quotidia moltes vegades no s' encamina cap allí.  Volem fer mèrits sense escrupols siguin basats en realitats o no, volem que ens estimin i ser el centre d' atenció. Volem fama, i mèrits i socials. Volem diners rossant l' avaricia encara que perjudici l' ecològia o perjudiqui els demés.  Les empreses fan veure que estimen els seus clients, l' estat i el fu...

 Hi ha una forma de fer, que és la d' aprofitar-se tan com puguis dels altres.  Tècniques per fer ho n' hi ha moltes. Amb el temps un va aprenent a veure-les i aprenen noves formes de fer-ne.  Una tàctica clàssica és aquella d' aquella gent que sempre s' equivoca amb errors que casualment el beneficien a ell i perjudiquen a l' altre.  Una altre tècnica és fer petites distorsions i exageracions de la realitat per anar creant unes idees propicies als propis interessos, exagerar mèrits, i exagerar o inventar acusacions.  La varietat de tècniques per aprofitar-se dels demés són moltes, fer xantatges emocionals, temptejar l ' altre per veure que sent i opina per poder manipular al nostre gust.  L' altre és d' entrada acusar, o esbroncar o criticar l ' altre amb el que hauria de fer o haver fet.  Una altre tècnica és repetir constantment certs missatges, per que vagin calant a la gent.  Una altre tècnica de les més normals és callar una part de la reali...

 No escollim ser algú, ni nèixer, no escollim ser i existir en el nostre orígen. Més endavant amb els anys ja anem decidint que volem existir d' alguna manera.  Som fruit de les relacions dels nostres pares, de la relació personals que tenien entre ells, dels sentiments que sentien vers el futur nadó.  La complexitat és gran i tot afecta al futur nadó i la formació de la seva personalitat.  De petits tenim una dinàmica personal en la qual decidim ben poca cosa i en canvi és l' època que s' esta forman les bases de la nostre personalitat. És evident que hi ha una base biològica i genètica, i l' entorn defineix quins gents i quina part de la nostre possiblitats com a ésser es potencien.  Que escollim de la nostra manera de ser fins els 5 anys i fins els 10 anys? Fins a quin punt som responsables de nosaltres mateixos i del que serem i farem?  De petites som pura necessitat física i afectiva, necessitem atencions, però es provable que també siguem i aportem mo...

 Som persones, tenim uns components físics i biològics que ens identifiquen com a espècie.  A part de la biològia que som, som alguna cosa més? El pensament i el sentiments formen part de les persones, estan demostrats cientificament la seva existència? Jo diria que no.  Algú dubte que existeixin els pensaments i els sentiments? Jo diria que ningú dubte, fins i tot podriem dir que són el valor fonamental d' un esser humà, que pot sentir i pensar.  I sobretot entre sentir i pensar diria que el fonamental és el sentir, que és el que ens apropa més al ser.  El fet de sentir ens dona valor com éssers, i ens fa ser el que som, però el que som sembla que va més enllà del que sentim.  Per tant l' ésser humà com a valor va molt més enllà del ser biològic, la realitat humana va més enllà de la física i química, i en canvi una part de la ciència ens ensenya que la part física i biològica és tot.  I en canvi la realitat ens demostra que som alguna cosa més que la...

Una forma de parlar comuna és la d' afirmar, sense deixar espai al dubte. Provablement aquesta actitut depen de moltes variables.  Però jo diria que en general limita els debats i la comunicació entre les persones.  Si ademés hi afegim vehemència encara la situació de comunicació entre les persones.  Podem fer afirmacions categòriques tinguen força raó, però també les podem fer sense tenir raó.  Ara bé des de l' afirmació categòrica o molt afirmativa és molt difícil crear espais de debat o de comunicació.  De fet en molts temes els posicionaments tenen més un fons emocional que racional, per tant el més provable és que quan ens comuniquem amb els demés no ens entenguem i arrivin els piques o els malsentesos.  En el moment que afirmem no deixem espai a l' altre per opinar.  En el periodisme parlem d' articles d' opinió, quan en realitat semblen articles d' afirmació, el que diuen ells és lo que és.  És evident que usar formules com jo opino que, o ...

 En general a molta gent ens agrada afirmar, i dir com són les coses. Jo diria que en general ho fem per demostrar lo importants que som.  Hi ha una buidor personal, un sense sentit enorme a les vides de les persones.  La buidor personal el sense sentit de la vida, diria que el patim tots d' alguna manera o quasi tots.  Aquesta sensació d' insignifacància personal que sentim, que la vida d' alguna manera ens diu quan mirem l' univers i l' existència humana. Aquesta fragilitat i circumstancialitat de cada persona.  Som fruit de tantes circumstància que sembla que siguem una butlleta de la loteria. Som fruit d' un ovul i un espermatozou que just va coincidir amb nosaltres, amb el dia que els nostres pares s' en van anar al llit i ves a saber en quines condicions personals i de parella i amb quines motivacions.  Tota aquesta sensació de buidor que forma de la condició humana si no ha estat omplerta i viscuda amb una infancia plena d' amor que ens ajudi i re...

 Preguntar- te pel sentit de la vida diria que pot tenir un punt depriment per que ens recorda totes les misèries humanes que hem viscut i les que intuïm que ens queden per viure.  Pot ser a cada uns ens ressona diferent en funció de la nostre situació personal de felicitat o de dificultats.  Si tenim moltes dificultats pensar en el sentit de la vida ens pot quedar algo molt gros i difícil de mirar.  La pregunta és feixuga pot ser per que sembla una pregunta que inclou a tots els humans, parla de totes les vides.  La pregunta dóna la sensació o indueix a pensar que la vida ha de tenir un gran propòsit.  Podem plantejar-ho com molt petits sentits i farien un gran sentit?  En general la  vida l' anem construïnt amb fases o projectes, casar-nos, tenir fills, la vida professional.  Tenim uns objectius segons les fases de la vida i així anem funcionant. Quan som joves, pensem en quina professió voldrem fer, en les amistats, viatges, etc. etc....

 Que és la maldat ja ho hem parlat i analitzat, i d' entrada diria que la maldat està clar i no està clar que és. Clar perque sabem que la voluntat de fer mal a l' altre, o fer mal a l' altre des de la indiferència existeix.  Per tan diria que hi ha dos eixos d' entendre la maldat bàsics.  Un que és sense un aparent guany lògic, i es busquen excuses per justificar el mal.  Un exemple seria que avegades veus algú i ja et cau malament, i li fas la vida impossible per fer-lo fora del teu entorn.  Passa per exemple en les empreses quan entra algú nou i un altre company ja li té l ' ull ficat a sobre i la fa la vida impossible.  Els motius? Diria que no els sap ni el propi infractor.  Però averiguar i esbrinar per que actuem així els humans, reconèixer si es el cas que actuem així, penso que milloraria totes les parts.  Però el curiós és que diria que la gent que actua amb maldat, si és que actua així o no n' és conscient o no ho vol reconèixer.  ...

  Primer de tot dir que és difícil parlar d' aquest tema des d' una visió idíl.lica i narcicista de la pròpia persona i del col.lectiu humà. Segon punt, seria mirar el comportament humà al llarg de la història i veurem que almenys exteriorment és ple de comportaments col.lectius i individuals de maldat i abús.   La maldat, malícia, mala llet, és un tema diria que tabú.  D ' entrada és un tema que no agrada parlar, és una part de la vida i de les nostres personalitats o les dels nostres congèneres.  El llenguatge ens ajuda a definir la maldat o maldats, però tot i així personalment el trobo un terme molt confòs.  Jo diria que en realitat col.lectivament en general no ens hi parem massa a pensar-hi, hi passem sempre una mica a corracuita a pensar en el que est ben fet i el que no.  Però clar que fem una cosa que no estigui ben feta no vol pas dir que sigui maldat, maldat seria un pas més. La maldat entraria més en l' apartat del plaer de fer mal a l' alt...

 Una actitut molt habitual en molta gent és veure constantment els defectes dels demés.  Hi ha una frase biblica ben famosa, de veure la palla en els altres i no veure la biga pròpia.  Aquesta frase podria ser un bon resum de tots els problemes humans de relació entre humans.  Veiem defectes en l ' altre tot el que fa malament. Sembla que gaudim avegades veien els defectes dels altres, els repetim, els diem en veu alta, els hi diem a la persona en qüestió. Tu ets així de defectuós i fas això malament.  Avegades fem confondre els defectes de la persona amb el valor personal de la persona. Tu fas això fatal, indirectament t' estic dient que et desprecio i que com a persona no vals res.  Moltes pares, mestres, entrenadors esportius desgraciadament fan això amb els seus fills o alumnes.  Però moltes vegades també companys de feina o de classe, amics, fan això.  En l´etapa escolar es parla de bullying, però en general passa en molts aspectes de la vida...

 Una de les característiques de la vida és que no podem viure fora de nosaltres mateixos i conviure amb nosaltres mateixos des de fora. És una constatació molt obvia, no crec que ningú la discuteixi, però realment és una limitació personal que tots tenim enorme.  Per sort o per desgràcia ara amb la tecnologia que hi ha ens podem veure a nosaltres mateixos des de fora, en fotografies i videos.  Però no podem fer un cafe ni anar de viatge, ni conviure al dia amb nosaltres mateixos des de fora, sempre ho hem de fer des de dins nostre i mirant cap enfora.  Els nostres organs sensorials ens enfoquen a fora, la vista, l olfacte, les orelles, i la consciencia i el cervell ens fa rebre tot el món sensorial exterior. La percepció de nosaltres mateixos es basa en fonts molt diferents a la dels altres.  Personalment m ' encantaria, fer un cafe amb el meu doble, i conviure mesos amb el meu doble per poder veure'm des de fora amb una mirada diferent a la qual no puc aspirar....

 Hi ha persones i corrents ideòlogics, polítics i filosòfics, o agrupacions o institucions. Els col.lectius humans i també individualmente creem teories de pensament de com és la realitat i de quines són les solucions per que aquesta realitat funcioni.  En aquest procés de fer teories al meu entendre es generen moltes pràctiques tergiversadores tan individualment com col.lectivament, per que tots ens movem per condicionants personals i col.lectius.  Per pors personals al que diran, per la  necessitat de ser acceptat al grup, per ràbies i antipaties personals i col.lectives, per envejes, etc. etc. etc.  Moltes vegades les teories estan fetes des de visions molt primaries i poc globals, o alreves molt globals i molt poc basades en la quotidianitat.  Per tant al meu entendre moltes de les teories i visions i solucions a l hora d' entre la realitat i donar solucions distant molt de ser realistes i eficaces i és més diria que moltes vegades generen encara més pr...