Passa al contingut principal

El sentit de la vida, tema tabú.

 Preguntar- te pel sentit de la vida diria que pot tenir un punt depriment per que ens recorda totes les misèries humanes que hem viscut i les que intuïm que ens queden per viure. 

Pot ser a cada uns ens ressona diferent en funció de la nostre situació personal de felicitat o de dificultats. 

Si tenim moltes dificultats pensar en el sentit de la vida ens pot quedar algo molt gros i difícil de mirar. 

La pregunta és feixuga pot ser per que sembla una pregunta que inclou a tots els humans, parla de totes les vides. 

La pregunta dóna la sensació o indueix a pensar que la vida ha de tenir un gran propòsit. 

Podem plantejar-ho com molt petits sentits i farien un gran sentit? 

En general la  vida l' anem construïnt amb fases o projectes, casar-nos, tenir fills, la vida professional. 

Tenim uns objectius segons les fases de la vida i així anem funcionant. Quan som joves, pensem en quina professió voldrem fer, en les amistats, viatges, etc. etc. 

També complementem la pròpia vida personal, amb ideals ideòlogics o projectes col.lectius, aficions. 

Hi ha qui s' apunta a un equip de futbol, altres a una associació d' excursionisme, corals, ongs. Tots d' alguna manera busquem donar sentit a la pròpia vida i a la dels altres, per que allò que triem moltes vegades per no dir sempre està relacionat amb els altres. 

I lògicament també existeix la búsqueda trascendental, les religions, l' espiritualitat són uns aspecte importants de les nostres vides, per trobar o sentir allò que sentim que ens falta, o allò que sentim que ens realitza. 

I les formes, i actituts humanes són molt variades i amb resultats molt desconeguts i diferents. 





Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Companys de bar.

És curiós que els amics d' un bar el tracte que es donen, les baralles de bar físiques abans eren abundants avui en dia ja no tant.  Però per què tantes baralles en els entorns socials i en aquest cas lúdics.  Un company en el bar veia com em donava un tracta vexatiu i humiliant. Volia estan a la mateixa taula que anés a demanar per ell quin era el wifi del local. I m' exigia a mi que l' anés a demanar justificant que estava mig metre més a prop del cambrer.  Era realment que li feia mandra demanar-lo a ell? Ja pot ser, era que a més em volia humiliar una mica? També pot ser i crec que la segona és la més provable tenint en compte la seva forma de ser i la forma de relacionar-nos els dos.  No deixa de ser curiós que els humans aprofitem les petites coses per humiliar-nos i matxucar-nos.  L' endemà és a dir avui he estat pensant del fet i el  mal regust de boca que m' ha deixat.  Ell segur que n' hi ha pensat en la situació i el seu comportament. Provab...

Filosofia i democracia

  En una carta al director de lavanguardia un tal Josep Maria Torras Coll fa una petita disertació sobre per que la filosofia és marginada dincs el sistema educatiu.  No puc estar més d' acord amb aquest senyor. La filosofia és la principal eina de la raó que tenim els humans per reflexionar i aprofundir sobre la realitat. No hi ha millor forma per controlar a la societat que deixar els seu jovent sense capacitat de reflexió. 

Tirar merda, donar les culpes.

Donar les culpes a l' altre quan hi ha un problema és una pràctica habitual. Podríem dir que és un excusa egoista per evitar un problema o una crítica personal. No es fa per matxucar l ' altre es fa per no assumir la pròpia responsablitat en l' error. Ara bé si donar les culpes els altres genera un problema a l' altre injust ens és ben igual. Un altre aspecte dins la gama d' actituts negatives és el fet de tirar merda continuament als demés per se, o millor dit per que si. És com treure una rábia i una agressivitat subjacent per se. O podríem dir una certa malicia ens dona plaer fer mal. I si ens dona plaer fer mal hauríem d' averiguar el perque.  Realment ens dediquem a fer mal per se?  A la pràctica ho veiem a la societat i en les persones com una pràctica comuna aprofitar el context de les converses cotidianes per anar tirant merda als col.lectius a qui no ens cauen bé.  Ho veiem a la societat com la gent llença crítiques i acusa de forma injusta continuament...