Som persones, tenim uns components físics i biològics que ens identifiquen com a espècie.
A part de la biològia que som, som alguna cosa més? El pensament i el sentiments formen part de les persones, estan demostrats cientificament la seva existència? Jo diria que no.
Algú dubte que existeixin els pensaments i els sentiments? Jo diria que ningú dubte, fins i tot podriem dir que són el valor fonamental d' un esser humà, que pot sentir i pensar.
I sobretot entre sentir i pensar diria que el fonamental és el sentir, que és el que ens apropa més al ser.
El fet de sentir ens dona valor com éssers, i ens fa ser el que som, però el que som sembla que va més enllà del que sentim.
Per tant l' ésser humà com a valor va molt més enllà del ser biològic, la realitat humana va més enllà de la física i química, i en canvi una part de la ciència ens ensenya que la part física i biològica és tot.
I en canvi la realitat ens demostra que som alguna cosa més que la física i química. Si no que és la conscència personal, que és la voluntat, que es el pensament i el sentiment, només física i química?
Els pensaments un pot dir que sense la química i la física no existeixen en les persones, però són física i química?
Per que no arrivem a la conclusió que tenim ànima com a éssers? No és la manera més veraç d' entendre el que som?
Comentaris