Passa al contingut principal

La buidor i les motxiles personals.

 En general a molta gent ens agrada afirmar, i dir com són les coses. Jo diria que en general ho fem per demostrar lo importants que som. 

Hi ha una buidor personal, un sense sentit enorme a les vides de les persones. 

La buidor personal el sense sentit de la vida, diria que el patim tots d' alguna manera o quasi tots. 

Aquesta sensació d' insignifacància personal que sentim, que la vida d' alguna manera ens diu quan mirem l' univers i l' existència humana. Aquesta fragilitat i circumstancialitat de cada persona. 

Som fruit de tantes circumstància que sembla que siguem una butlleta de la loteria. Som fruit d' un ovul i un espermatozou que just va coincidir amb nosaltres, amb el dia que els nostres pares s' en van anar al llit i ves a saber en quines condicions personals i de parella i amb quines motivacions. 

Tota aquesta sensació de buidor que forma de la condició humana si no ha estat omplerta i viscuda amb una infancia plena d' amor que ens ajudi i recolzi a omplir aquests buits amb una tendresa rebuda. 

Si no és així, i diria que en la majoria de casos tots revem també molts pesos familiars, molta càrrega de problemes familiars no resolts, tenim una buidor i una motxila d' herència. 

Fàcilment podem caure en la xuleria, en el jo, jo i jo. En buscar enèmics per superar tota aquesta frustració personal de la que estem atrapats. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Companys de bar.

És curiós que els amics d' un bar el tracte que es donen, les baralles de bar físiques abans eren abundants avui en dia ja no tant.  Però per què tantes baralles en els entorns socials i en aquest cas lúdics.  Un company en el bar veia com em donava un tracta vexatiu i humiliant. Volia estan a la mateixa taula que anés a demanar per ell quin era el wifi del local. I m' exigia a mi que l' anés a demanar justificant que estava mig metre més a prop del cambrer.  Era realment que li feia mandra demanar-lo a ell? Ja pot ser, era que a més em volia humiliar una mica? També pot ser i crec que la segona és la més provable tenint en compte la seva forma de ser i la forma de relacionar-nos els dos.  No deixa de ser curiós que els humans aprofitem les petites coses per humiliar-nos i matxucar-nos.  L' endemà és a dir avui he estat pensant del fet i el  mal regust de boca que m' ha deixat.  Ell segur que n' hi ha pensat en la situació i el seu comportament. Provab...

Filosofia i democracia

  En una carta al director de lavanguardia un tal Josep Maria Torras Coll fa una petita disertació sobre per que la filosofia és marginada dincs el sistema educatiu.  No puc estar més d' acord amb aquest senyor. La filosofia és la principal eina de la raó que tenim els humans per reflexionar i aprofundir sobre la realitat. No hi ha millor forma per controlar a la societat que deixar els seu jovent sense capacitat de reflexió. 

Tirar merda, donar les culpes.

Donar les culpes a l' altre quan hi ha un problema és una pràctica habitual. Podríem dir que és un excusa egoista per evitar un problema o una crítica personal. No es fa per matxucar l ' altre es fa per no assumir la pròpia responsablitat en l' error. Ara bé si donar les culpes els altres genera un problema a l' altre injust ens és ben igual. Un altre aspecte dins la gama d' actituts negatives és el fet de tirar merda continuament als demés per se, o millor dit per que si. És com treure una rábia i una agressivitat subjacent per se. O podríem dir una certa malicia ens dona plaer fer mal. I si ens dona plaer fer mal hauríem d' averiguar el perque.  Realment ens dediquem a fer mal per se?  A la pràctica ho veiem a la societat i en les persones com una pràctica comuna aprofitar el context de les converses cotidianes per anar tirant merda als col.lectius a qui no ens cauen bé.  Ho veiem a la societat com la gent llença crítiques i acusa de forma injusta continuament...