Passa al contingut principal

La naturalesa humana. MIre-m`ho tot.

 Cada persona és un món, però buscar aspectes comuns i majoritaris no deixe de ser una reflexió per orientar-nos en quin món vivim tan en lo bo com en lo dolent. 

L ' home fa coses bones, molt bones, increïblement bones, i alrevés fa coses dolentes, i molt dolentes. 

Ara fer un reduccionisme de la condició humana, tant de la part bona, com de la part dolenta, pot ser és còmode i necessari per anar vivint tranquil.lament però penso que ens allunya de la solució dels problemes per que sempre els enfocarem d' una forma superficial. 

Per tant crec que es bo reivindicar la complexitat humana, la riquesa de la complexitat humana, en el bé i en el mal. Mirar-ho i ser conscients de les atrocitats comeses en tota la història pels nostres avantpassats, i els actes de màxima bondat i amor combinats diria que formen la nostre realitat. 

Tenim una tendència a no ser massa conscients de tot el bé que hi ha en el nostre món i de tot el mal que hi ha en el nostre món. 

Al igual que hi ha persones que no es veuen que provoquen i fomenten el mal de forma increïblement maliciosa, hi ha persones que de forma anònima i invible es dediquen a fer el bé de forma infinita. 

No voler mirar la intensitat del mal és còmode, però el mateix temps ens fa més vulnerables a ell. No voler mirar el bé també és còmode, ens posa sovint en evidència com som. 

Per tant si augmenten la nostre prespectiva del bé i el mal, penso que millorem com a persones i com a societat. 


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Companys de bar.

És curiós que els amics d' un bar el tracte que es donen, les baralles de bar físiques abans eren abundants avui en dia ja no tant.  Però per què tantes baralles en els entorns socials i en aquest cas lúdics.  Un company en el bar veia com em donava un tracta vexatiu i humiliant. Volia estan a la mateixa taula que anés a demanar per ell quin era el wifi del local. I m' exigia a mi que l' anés a demanar justificant que estava mig metre més a prop del cambrer.  Era realment que li feia mandra demanar-lo a ell? Ja pot ser, era que a més em volia humiliar una mica? També pot ser i crec que la segona és la més provable tenint en compte la seva forma de ser i la forma de relacionar-nos els dos.  No deixa de ser curiós que els humans aprofitem les petites coses per humiliar-nos i matxucar-nos.  L' endemà és a dir avui he estat pensant del fet i el  mal regust de boca que m' ha deixat.  Ell segur que n' hi ha pensat en la situació i el seu comportament. Provab...

Filosofia i democracia

  En una carta al director de lavanguardia un tal Josep Maria Torras Coll fa una petita disertació sobre per que la filosofia és marginada dincs el sistema educatiu.  No puc estar més d' acord amb aquest senyor. La filosofia és la principal eina de la raó que tenim els humans per reflexionar i aprofundir sobre la realitat. No hi ha millor forma per controlar a la societat que deixar els seu jovent sense capacitat de reflexió. 

Tirar merda, donar les culpes.

Donar les culpes a l' altre quan hi ha un problema és una pràctica habitual. Podríem dir que és un excusa egoista per evitar un problema o una crítica personal. No es fa per matxucar l ' altre es fa per no assumir la pròpia responsablitat en l' error. Ara bé si donar les culpes els altres genera un problema a l' altre injust ens és ben igual. Un altre aspecte dins la gama d' actituts negatives és el fet de tirar merda continuament als demés per se, o millor dit per que si. És com treure una rábia i una agressivitat subjacent per se. O podríem dir una certa malicia ens dona plaer fer mal. I si ens dona plaer fer mal hauríem d' averiguar el perque.  Realment ens dediquem a fer mal per se?  A la pràctica ho veiem a la societat i en les persones com una pràctica comuna aprofitar el context de les converses cotidianes per anar tirant merda als col.lectius a qui no ens cauen bé.  Ho veiem a la societat com la gent llença crítiques i acusa de forma injusta continuament...