Cada persona és un món, però buscar aspectes comuns i majoritaris no deixe de ser una reflexió per orientar-nos en quin món vivim tan en lo bo com en lo dolent.
L ' home fa coses bones, molt bones, increïblement bones, i alrevés fa coses dolentes, i molt dolentes.
Ara fer un reduccionisme de la condició humana, tant de la part bona, com de la part dolenta, pot ser és còmode i necessari per anar vivint tranquil.lament però penso que ens allunya de la solució dels problemes per que sempre els enfocarem d' una forma superficial.
Per tant crec que es bo reivindicar la complexitat humana, la riquesa de la complexitat humana, en el bé i en el mal. Mirar-ho i ser conscients de les atrocitats comeses en tota la història pels nostres avantpassats, i els actes de màxima bondat i amor combinats diria que formen la nostre realitat.
Tenim una tendència a no ser massa conscients de tot el bé que hi ha en el nostre món i de tot el mal que hi ha en el nostre món.
Al igual que hi ha persones que no es veuen que provoquen i fomenten el mal de forma increïblement maliciosa, hi ha persones que de forma anònima i invible es dediquen a fer el bé de forma infinita.
No voler mirar la intensitat del mal és còmode, però el mateix temps ens fa més vulnerables a ell. No voler mirar el bé també és còmode, ens posa sovint en evidència com som.
Per tant si augmenten la nostre prespectiva del bé i el mal, penso que millorem com a persones i com a societat.
Comentaris