Passa al contingut principal

La soledat i convivència.

 Hi ha moltes maneres de mirar la soledat. Diuen que la pitjor soledat és aquella que es viu envoltada de gent. 

Altres parlen de que hi ha soledats diferents la volguda i la imposada per la vida. 

La soledat la podem tenir a prop en funció de la nostre situació personal i familiar, i de relacions socials. 

Avegades les relacions socials, les amistats personals, la parella, ens porten pel camí de l' amargura. 

Els lligams en agovien podem sofrir relacions d' abús, relacions de recolsament o bé podem utilitzar els lligams per abusar i descarregar les nostres frustracions. 

O bé els lligams i les relacions aguantem el pes de la falta de sentit i els problemes emocionals i frustracions dels altres. 

Per tant la relació amb l ' altre, la soledat són opcions que la vida ens va donant, i on el nostre inconscient i té un paper molt important ja que  no sabem en general exactament el perquè de com funcionen les nostres relacions en nosaltres i tampoc sabem l ' inconscient dels altres. 



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Filosofia i democracia

  En una carta al director de lavanguardia un tal Josep Maria Torras Coll fa una petita disertació sobre per que la filosofia és marginada dincs el sistema educatiu.  No puc estar més d' acord amb aquest senyor. La filosofia és la principal eina de la raó que tenim els humans per reflexionar i aprofundir sobre la realitat. No hi ha millor forma per controlar a la societat que deixar els seu jovent sense capacitat de reflexió. 

Companys de bar.

És curiós que els amics d' un bar el tracte que es donen, les baralles de bar físiques abans eren abundants avui en dia ja no tant.  Però per què tantes baralles en els entorns socials i en aquest cas lúdics.  Un company en el bar veia com em donava un tracta vexatiu i humiliant. Volia estan a la mateixa taula que anés a demanar per ell quin era el wifi del local. I m' exigia a mi que l' anés a demanar justificant que estava mig metre més a prop del cambrer.  Era realment que li feia mandra demanar-lo a ell? Ja pot ser, era que a més em volia humiliar una mica? També pot ser i crec que la segona és la més provable tenint en compte la seva forma de ser i la forma de relacionar-nos els dos.  No deixa de ser curiós que els humans aprofitem les petites coses per humiliar-nos i matxucar-nos.  L' endemà és a dir avui he estat pensant del fet i el  mal regust de boca que m' ha deixat.  Ell segur que n' hi ha pensat en la situació i el seu comportament. Provab...