La presència de la pròpia vida continuament, ens trobem amb la pròpia presència personal de la nostre vida. La nostra biologia i el pas del temps ens donen la presència de la vida, volguem o no.
I aquí cada ho té les seves obligacions i responsablitats, les seves oportunitats i les seves desicions.
La societat i les persones creem un munt d' activitats per satisfer les necessitats humanes, i per donar plenitut i sentit a la vida.
Però hem de reconèixer que la satisfacció material de bens bàsics i serveis no arriva a tothom. La satisfacció personal i espiritual tampoc arriva a tothom.
En la societat i en les persones tots tenim una certa sensació de limitació i d' esperança. Aquesta convinació és en la que diria que en general vivim una mica tots.
Comentaris