Passa al contingut principal

Opinar o afirmar, vehemència.

Una forma de parlar comuna és la d' afirmar, sense deixar espai al dubte. Provablement aquesta actitut depen de moltes variables. 

Però jo diria que en general limita els debats i la comunicació entre les persones. 

Si ademés hi afegim vehemència encara la situació de comunicació entre les persones. 
Podem fer afirmacions categòriques tinguen força raó, però també les podem fer sense tenir raó. 

Ara bé des de l' afirmació categòrica o molt afirmativa és molt difícil crear espais de debat o de comunicació. 

De fet en molts temes els posicionaments tenen més un fons emocional que racional, per tant el més provable és que quan ens comuniquem amb els demés no ens entenguem i arrivin els piques o els malsentesos. 

En el moment que afirmem no deixem espai a l' altre per opinar. 

En el periodisme parlem d' articles d' opinió, quan en realitat semblen articles d' afirmació, el que diuen ells és lo que és. 

És evident que usar formules com jo opino que, o diria que,  avegades es pot fer farregós, però no estè de més diria posar aquestes formules de tant en tant per deixar espai a la possiblitat d' error i la possiblitat d' opinions diferents. 

Si jo afirmo amb molta categoritat pot ser és que tinc falta de confiança en el que dic, o pot ser és que el vull és imposar una idea sigui falsa o certa. 







Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Companys de bar.

És curiós que els amics d' un bar el tracte que es donen, les baralles de bar físiques abans eren abundants avui en dia ja no tant.  Però per què tantes baralles en els entorns socials i en aquest cas lúdics.  Un company en el bar veia com em donava un tracta vexatiu i humiliant. Volia estan a la mateixa taula que anés a demanar per ell quin era el wifi del local. I m' exigia a mi que l' anés a demanar justificant que estava mig metre més a prop del cambrer.  Era realment que li feia mandra demanar-lo a ell? Ja pot ser, era que a més em volia humiliar una mica? També pot ser i crec que la segona és la més provable tenint en compte la seva forma de ser i la forma de relacionar-nos els dos.  No deixa de ser curiós que els humans aprofitem les petites coses per humiliar-nos i matxucar-nos.  L' endemà és a dir avui he estat pensant del fet i el  mal regust de boca que m' ha deixat.  Ell segur que n' hi ha pensat en la situació i el seu comportament. Provab...

Filosofia i democracia

  En una carta al director de lavanguardia un tal Josep Maria Torras Coll fa una petita disertació sobre per que la filosofia és marginada dincs el sistema educatiu.  No puc estar més d' acord amb aquest senyor. La filosofia és la principal eina de la raó que tenim els humans per reflexionar i aprofundir sobre la realitat. No hi ha millor forma per controlar a la societat que deixar els seu jovent sense capacitat de reflexió. 

Tirar merda, donar les culpes.

Donar les culpes a l' altre quan hi ha un problema és una pràctica habitual. Podríem dir que és un excusa egoista per evitar un problema o una crítica personal. No es fa per matxucar l ' altre es fa per no assumir la pròpia responsablitat en l' error. Ara bé si donar les culpes els altres genera un problema a l' altre injust ens és ben igual. Un altre aspecte dins la gama d' actituts negatives és el fet de tirar merda continuament als demés per se, o millor dit per que si. És com treure una rábia i una agressivitat subjacent per se. O podríem dir una certa malicia ens dona plaer fer mal. I si ens dona plaer fer mal hauríem d' averiguar el perque.  Realment ens dediquem a fer mal per se?  A la pràctica ho veiem a la societat i en les persones com una pràctica comuna aprofitar el context de les converses cotidianes per anar tirant merda als col.lectius a qui no ens cauen bé.  Ho veiem a la societat com la gent llença crítiques i acusa de forma injusta continuament...