Quicrecquesere

  Si ens posem una mica filosòfics quin és el valor i el sentit de la vida humana? És una de les grans preguntes que els humans s' han fet al llarg de la història el sentit de tot plegat.  Hem de conviure amb una no resposta general. La visió Darwiniana de la vida sería la de subsistir biològicament i reproduir-nos com animals que som.  El sentit de la vida, no és ben bé si valem algo els éssers humans durant la nostre vida.  Per un costa els humans convivim amb el dolor físic i emocional. Som buidor i malestar en moltes experiències ja des de que naixem. Per altre costat som una voluntat de ser i existir enormes. Avegades una felicitat de ser i existir.  Que som? Física, química, i biologia, amb uns quants instints i sentiments i res més? O això ja es molt?  Som amor entre nosaltres de pares a fills, és això el que som? L' amor que rebem i el que donem?  Som experiència interior d' amor , de rebre' l i donar-lo a l' exterior? Som intrinsecament alguna...

  Les societats tecnològiques poden caure en el parany de creure que el coneixement tecnològic resoldrà tots els problemes de les persones.  És cert que resoldrà els problemes de les persones? És cert que resoldrà tots els problemes socials?  És evident que la tecnologia ens aporta moltes coses positives a les persones. Ara bé d' aqui a pensar que els avenços tecnològics són l' alliberació de l ' home i la felicitat de l' home i la resolució de tots els problemes de salut penso que és una exageració i una falsedat.  La tecnològia resolt molts problemes al mateix temps també crea molts problemes, mal utilitzada és una font inesgotable de creació de problemes.  Per tant penso que si la tecnològia no va acompanyada d' un coneixement humanista ens pot portar a una societat molt buida a nivell social i personal. 

 Una pràctica habitual humana, o que passa sovint és acusar a una persona o a un col.lectiu sense fonament de veritat, és a dir falsament, o sense tenir un alt grau de certesa.  Acusem de maldat i de criminalitat a un altre i sabem que no és cert.  D' aquesta realitat si és existen en sorgeixen moltes reflexions. Per què criminalitzem falsament a gent inocent? És un tipus de violència cap a l' altre?  És una forma de defensar els interessos particulars i col.lectius quan tenim un conflicte amb l' altre?  Per qué acusem falsament algú sent-ne conscient de la falsedat.  Normalment utilitzem el mecanisme de la falsa acusació per defensar interessos propis i per sentiments de ràbia i odi cap aquelles persones.  Fàcilment veiem traïcions i conspiracions alienes en contra nosaltres, la pregunta és quan són certes i quan són falses.  Moltes són certes i moltes són falses, i la millor manera de justificar i dissimular les pròpies traicions és acusant a l'...

 Si les persones funcionem  des de la necessitat de ser importants com valorarem el propi coneixement?  Un dels problemes personals i socials, suposo que deu haver passat tota la vida, no se si ara passa més.  El problema que molta gent valora els seus propis coneixements com excelsos i ademés en totes les temàtiques o matèries.  Socialment molta gent té la necessitat de saber i ser més llest que els altres. Pot ser és una actitut natural de voler ser intel.ligent i savi.  Per un costat a molta gent li agrada que li facin cas, i li agrada donar lliçons als demés.  És una barreja de narcicisme, autrobar-se guapo i interessant util.litzant l' altre per autoafirmar-se que en se molt d' una temàtica.  Quin és el problema? Que molta gent va fent afirmacions del que és i no és sense coneixement de causa, sense formació i moltes vegades per fer mal i fastiguejar als demés, o per defensar uns interessos particulars que perjudiquen als altres.  Creure...

 L` enveja, és una experiència humana dificil de definir. En general és un sentiment contra un altre, és a dir de ràbia, de tirria, contra l ' altre per un motiu que l ' altre li passa i nosaltres voldrìem per nosaltres.  Diria que a més a mñes al fet de tenir molt mala prensa social, costa molt reconèixer que en tenim i sentim.  De petitets diria que ja sentim l' enveja i provablement l' enveja neix en una barreja de sensació de carència i de desig.  L' altre dia anava pel carrer i just em vaig creuar amb una mare que renyava la seva filla per que s' havia posat entre mig de la mare i el carrito de bebe que portava. La mare la va renyar de forma diguem-ne no massa comprensiva, com si la nena hagués fet una cosa molt estúpida. La mare no va entendre que el que volia la nena petita és que li fessin més cas, i provablement en la nena petita al veure que no li feien cas en comptes de criticar a la seva mare estimada i adorada deuria sentir de forma molt inconscient...

 Una de les frases que més sento pels mitjans de comunicació o en moltes tertulies és: ho diuen els experts.  He de confessar que a mi quan sento això ja se' m genera urticària. Una altre forma un estudi seriós diu.  El que fa l' informant és assegurar que allò que dira segur que és cert. Si ho diu un estudi el que digui a continuació t ho has de creure si o si.  Per que els estudis es veu que són molt rigurosos i acerten molt, i estàn fets per gent que en sap molt i gent molt honesta que no té tendències ni interessos ideològics i econòmics.  Se ' es expert per tenir una carrera, o per tenir una càtedra. I si ets experts segur que no dius disbarats.  La premsa actual comença la meita de les notícies dient com diuen els experts, fins a fer-nos creure els mateixos periodistes que ells són experts en la matèria i que el seu posicionament és el bo.  Un diu per que no he de creure en els experts o en el que diu la majoria si estàn més formats que jo en la ...

 La mentida està en teoria socialment molt mal vista. Dir -li a algú mentider pot ser una de les majors ofenses que se li pot dir a una persona i generar una fort enfado, fins i tot portar a la violència.  Si ofen molt acusar a algú de mentider per que és? Per que realment considerem que la mentida és una cosa molt dolenta? O per que socialment es considera una cosa molt dolenta? O per que tenim por de que si som considerats mentiders podem ser exclosos socialment, perdre molt del prestigi personal i professional. Podem arrivar a perdre molts diners?  De fet acusar als poderosos de que menteixen al llarg de la història ha sigut una bona causa per castigar-los. I acusar de mentider ha sigut una bona font per comdemnar a algu.  Però mentir diria que entenem el terme en general on darrera hi ha una voluntat de no dir la veritat i així perjudicar a l' altre i treure' n algún benefici propi.  La realitat humana i l' experiència humanes són de tal quantitat i variabil...

 Pot ser l' eix més fonemental de les relacions humanes. Han teoria s' han de regir les més intenses per l ' amor, i les més distants pel respecte.  Que és l' amor i el respecte? De fet no són coses físiques per tant no es poden demostrar científicament. Són instints humans?  El respecte seria una forma menys intensa d' amor?  Que són els instints? Es parla de l' instint de supervivència, de reproducció etc. el diccionari els defineix com impulsos innats.  Però hi ha una forta complexitat a l ' hora de definir que són els intints, els sentiments i les emocions. I on queda l' amor i el respecte en tot això.  S' expressen en la nostre conducte, si jo tinc respecte per algó procuraré tractar-lo bé i no fer-li coses injustes que el puguin perjudicar.  I doncs que és el respecte, és algo físic segur no, és un sentiment, un valor, una emoció, uns instint. És fruit d' un procés de reflexió actuar amb respecte, és un aprenentatge importat dels pares o de...

 L' amor diguem-ne amb el sentit més pur, és en teoria la base de la vida, naixem en teoria en funció i en desig de l ' amor dels nostres pares.  Que és l ' amor? Famosa pregunta. L' amor cap un mateix també és amor o és egoïsme?  Les paraules amor, odi, egoïsme personalment em generen molta confusió. En teoria l ' amor és una cosa bona, l' odi molt dolenta i l' egoïsme una cosa dolenta.  I alguns parlen també del sentiment d' indiferència, semblant o relacionat amb l' egoïsme.  Tenim sentiments i emocions, raciocini i en base en les situacions que ens anem trobant a la vida reaccionem. Reaccionem des del conscient i també des del nostre inconscient.  Amb la nostre raó i els nostres sentiments i emocions i la realitat exterior creem un corpus moral del que està ben fet i no està ben fet.  I el paper del nostre inconscient i té un pes molt important a l ' hora de crear el corpus moral.  La realitat dels nostres actes, no són inoquos afecten a nosa...

 Ser bona persona podríem dir que és la síntesis més fonamental i bàsica per definir una persona. És bon tio. Hi ha una certa gradació és molt bon tio, és superbona persona.  Per molta gent considerar-se ella bona persona és un autèntic tabú, de fet si els poses en dubta a la cara que pot ser no són tan bona persona et podrien fer un mal tanto verbal, t' agradirien verbalment.  A la vida també apareix el personatge que es considera cabrón o cabronet o mala persona i ho reconeix sense ets i uts.  També no falten els passotes que tan els hi fa considerar-se o no bones persones, el tema no va amb ells.  Però tornem al tabú aquest de considerar-se bona persona com a criteri autopersonal monolític d' un mateix. Jo soc amics dels meus amics diuen alguns.  Néixem bons o dolents, o néixem amb l' opció d' amdues coses? Que fa que una persona es decanti cap a un cantó o altre? Són temes que no interessen massa en general, en canvi l' efecte per tots pot ser molt impo...

L' altre dia un pare de familia va dir en referint-se als seus fills i els fills en general que no neixien amb un llibre d' instruccions sota el braç. Tampoc les persones tenim un llibre d' instruccions per fer la nostre vida  i en moltes ocasions ens trobem ben perduts i no sabem que hem de fer.  Si en les famílies no ens eduquen a relacionar-nos amb nosaltres mateixos d' una forma saludable, tampoc les escoles i el nostre entorn ens ensenya a relacionar-nos amb nosaltres mateixos.  Tenim pensaments, tenim emocions, i una consciència de nosaltres mateixos i de la pròpia existència, que està molt vinculada al nostre cos però que exactament tampoc sabem ben bé on és.  Els pensaments, els sentiments on són? Dins el nostre cap? Dins el nostre cos?  Els indicadors socials que tenim, adiccions, depressions, ansietats, indicadors de malestar anímic són molt alts en la nostre societat, i això fa pensar a un elevat porcentatge de la població que té una relació amb ell m...