Si les persones funcionem des de la necessitat de ser importants com valorarem el propi coneixement?
Un dels problemes personals i socials, suposo que deu haver passat tota la vida, no se si ara passa més.
El problema que molta gent valora els seus propis coneixements com excelsos i ademés en totes les temàtiques o matèries.
Socialment molta gent té la necessitat de saber i ser més llest que els altres. Pot ser és una actitut natural de voler ser intel.ligent i savi.
Per un costat a molta gent li agrada que li facin cas, i li agrada donar lliçons als demés.
És una barreja de narcicisme, autrobar-se guapo i interessant util.litzant l' altre per autoafirmar-se que en se molt d' una temàtica.
Quin és el problema? Que molta gent va fent afirmacions del que és i no és sense coneixement de causa, sense formació i moltes vegades per fer mal i fastiguejar als demés, o per defensar uns interessos particulars que perjudiquen als altres.
Creure's que pel fet de ser pare, o de qualsevol situació de la vida ja implica tenir madurés i saber d' educació ens situa en el risc de que molts pares es permeten qualsevol mala praxis educativa en funció de la seva autosuposada sapiencia educativa.
Per creure' ns que sabem d' alguna ens hauríem de basar amb moltes variables personals, com haver estudiat i observat la temàtica, mirar si som bons en el tema, si acertem en les nostres prediccions.
Per tant a l' hora de valorar les pròpies idees i el nostre propi saber seria bo tenir una postura de prudència i de basar-se en una experiència i estudi real.
Hi ha gent que parla de temàtiques sense haver fet el més mínim procés d' estudi i de reflexió sobre la matèria.
Pensar-se que amb molt poca formació ja s' és un expert en una matèria pot provocar desicions i consequències molt nocives per a un mateix o pels afectats.
La prensa i la societat en general ha caigut en una espècie de borraguisme de creure' s supersavi i expert en totes les matèries sense haver fet els mínims exercicis d' aprofundiment i de fer ho des de la màxima imparcialitat possible.
I mirant postures i visions diferents, cosa que molta gent no fa, no més mira i escolta un tipus d' opinions que estan a favor del que ell li va millor i és més còmode pensar.
Comentaris