Passa al contingut principal

Com valorem el nostre propi coneixement.

 Si les persones funcionem  des de la necessitat de ser importants com valorarem el propi coneixement? 

Un dels problemes personals i socials, suposo que deu haver passat tota la vida, no se si ara passa més. 

El problema que molta gent valora els seus propis coneixements com excelsos i ademés en totes les temàtiques o matèries. 

Socialment molta gent té la necessitat de saber i ser més llest que els altres. Pot ser és una actitut natural de voler ser intel.ligent i savi. 

Per un costat a molta gent li agrada que li facin cas, i li agrada donar lliçons als demés. 

És una barreja de narcicisme, autrobar-se guapo i interessant util.litzant l' altre per autoafirmar-se que en se molt d' una temàtica. 

Quin és el problema? Que molta gent va fent afirmacions del que és i no és sense coneixement de causa, sense formació i moltes vegades per fer mal i fastiguejar als demés, o per defensar uns interessos particulars que perjudiquen als altres. 

Creure's que pel fet de ser pare, o de qualsevol situació de la vida ja implica tenir madurés i saber d' educació ens situa en el risc de que molts pares es permeten qualsevol mala praxis educativa en funció de la seva autosuposada sapiencia educativa. 

Per creure' ns que sabem d' alguna ens hauríem de basar amb moltes variables personals, com haver estudiat i observat la temàtica, mirar si som bons en el tema, si acertem en les nostres prediccions. 

Per tant a l' hora de valorar les pròpies idees i el nostre propi saber seria bo tenir una postura de prudència i de basar-se en una experiència i estudi real. 

Hi ha gent que parla de temàtiques sense haver fet el més mínim procés d' estudi i de reflexió sobre la matèria. 

Pensar-se que amb molt poca formació ja s' és un expert en una matèria pot provocar desicions i consequències molt nocives per a un mateix o pels afectats. 

La prensa i la societat en general ha caigut en una espècie de borraguisme de creure' s supersavi i expert en totes les matèries sense haver fet els mínims exercicis d' aprofundiment i de fer ho des de la màxima imparcialitat possible. 

I mirant postures i visions diferents, cosa que molta gent no fa, no més mira i escolta un tipus d' opinions que estan a favor del que ell li va millor i és més còmode pensar. 


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Companys de bar.

És curiós que els amics d' un bar el tracte que es donen, les baralles de bar físiques abans eren abundants avui en dia ja no tant.  Però per què tantes baralles en els entorns socials i en aquest cas lúdics.  Un company en el bar veia com em donava un tracta vexatiu i humiliant. Volia estan a la mateixa taula que anés a demanar per ell quin era el wifi del local. I m' exigia a mi que l' anés a demanar justificant que estava mig metre més a prop del cambrer.  Era realment que li feia mandra demanar-lo a ell? Ja pot ser, era que a més em volia humiliar una mica? També pot ser i crec que la segona és la més provable tenint en compte la seva forma de ser i la forma de relacionar-nos els dos.  No deixa de ser curiós que els humans aprofitem les petites coses per humiliar-nos i matxucar-nos.  L' endemà és a dir avui he estat pensant del fet i el  mal regust de boca que m' ha deixat.  Ell segur que n' hi ha pensat en la situació i el seu comportament. Provab...

Filosofia i democracia

  En una carta al director de lavanguardia un tal Josep Maria Torras Coll fa una petita disertació sobre per que la filosofia és marginada dincs el sistema educatiu.  No puc estar més d' acord amb aquest senyor. La filosofia és la principal eina de la raó que tenim els humans per reflexionar i aprofundir sobre la realitat. No hi ha millor forma per controlar a la societat que deixar els seu jovent sense capacitat de reflexió. 

Tirar merda, donar les culpes.

Donar les culpes a l' altre quan hi ha un problema és una pràctica habitual. Podríem dir que és un excusa egoista per evitar un problema o una crítica personal. No es fa per matxucar l ' altre es fa per no assumir la pròpia responsablitat en l' error. Ara bé si donar les culpes els altres genera un problema a l' altre injust ens és ben igual. Un altre aspecte dins la gama d' actituts negatives és el fet de tirar merda continuament als demés per se, o millor dit per que si. És com treure una rábia i una agressivitat subjacent per se. O podríem dir una certa malicia ens dona plaer fer mal. I si ens dona plaer fer mal hauríem d' averiguar el perque.  Realment ens dediquem a fer mal per se?  A la pràctica ho veiem a la societat i en les persones com una pràctica comuna aprofitar el context de les converses cotidianes per anar tirant merda als col.lectius a qui no ens cauen bé.  Ho veiem a la societat com la gent llença crítiques i acusa de forma injusta continuament...