Passa al contingut principal

Criminalitzar sabent que és fals.

 Una pràctica habitual humana, o que passa sovint és acusar a una persona o a un col.lectiu sense fonament de veritat, és a dir falsament, o sense tenir un alt grau de certesa. 

Acusem de maldat i de criminalitat a un altre i sabem que no és cert. 

D' aquesta realitat si és existen en sorgeixen moltes reflexions.

Per què criminalitzem falsament a gent inocent? És un tipus de violència cap a l' altre? 

És una forma de defensar els interessos particulars i col.lectius quan tenim un conflicte amb l' altre? 

Per qué acusem falsament algú sent-ne conscient de la falsedat. 

Normalment utilitzem el mecanisme de la falsa acusació per defensar interessos propis i per sentiments de ràbia i odi cap aquelles persones. 

Fàcilment veiem traïcions i conspiracions alienes en contra nosaltres, la pregunta és quan són certes i quan són falses. 

Moltes són certes i moltes són falses, i la millor manera de justificar i dissimular les pròpies traicions és acusant a l' altre de traïdor. 







Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Filosofia i democracia

  En una carta al director de lavanguardia un tal Josep Maria Torras Coll fa una petita disertació sobre per que la filosofia és marginada dincs el sistema educatiu.  No puc estar més d' acord amb aquest senyor. La filosofia és la principal eina de la raó que tenim els humans per reflexionar i aprofundir sobre la realitat. No hi ha millor forma per controlar a la societat que deixar els seu jovent sense capacitat de reflexió. 

Companys de bar.

És curiós que els amics d' un bar el tracte que es donen, les baralles de bar físiques abans eren abundants avui en dia ja no tant.  Però per què tantes baralles en els entorns socials i en aquest cas lúdics.  Un company en el bar veia com em donava un tracta vexatiu i humiliant. Volia estan a la mateixa taula que anés a demanar per ell quin era el wifi del local. I m' exigia a mi que l' anés a demanar justificant que estava mig metre més a prop del cambrer.  Era realment que li feia mandra demanar-lo a ell? Ja pot ser, era que a més em volia humiliar una mica? També pot ser i crec que la segona és la més provable tenint en compte la seva forma de ser i la forma de relacionar-nos els dos.  No deixa de ser curiós que els humans aprofitem les petites coses per humiliar-nos i matxucar-nos.  L' endemà és a dir avui he estat pensant del fet i el  mal regust de boca que m' ha deixat.  Ell segur que n' hi ha pensat en la situació i el seu comportament. Provab...