Ser bona persona podríem dir que és la síntesis més fonamental i bàsica per definir una persona. És bon tio. Hi ha una certa gradació és molt bon tio, és superbona persona.
Per molta gent considerar-se ella bona persona és un autèntic tabú, de fet si els poses en dubta a la cara que pot ser no són tan bona persona et podrien fer un mal tanto verbal, t' agradirien verbalment.
A la vida també apareix el personatge que es considera cabrón o cabronet o mala persona i ho reconeix sense ets i uts. També no falten els passotes que tan els hi fa considerar-se o no bones persones, el tema no va amb ells.
Però tornem al tabú aquest de considerar-se bona persona com a criteri autopersonal monolític d' un mateix. Jo soc amics dels meus amics diuen alguns.
Néixem bons o dolents, o néixem amb l' opció d' amdues coses? Que fa que una persona es decanti cap a un cantó o altre? Són temes que no interessen massa en general, en canvi l' efecte per tots pot ser molt important moltes vegades, sobre tot quan rebs un acte de maldat o de bondat en la pròpia experiència dels altres.
Els afectes dels altres en la nostre vida són avegades molt desicius, també les nostres pròpies desicions sobre nosaltres mateixos.
Ara bé la definició del que és ser bona persona a mi personalment no em queda gens clara, i pot ser la condició humana és plena de contradiccions.
És correcte per exemple anar a tota pastilla amb el cotxe posant la pròpia vida en perill i posant la vida dels demés en perill?
És correcte drogar-se amb l ' efecte que tindrà sobre un mateix?
Tenen que a veure la nostre forma d' actuar en el fet de considerar-nos bona persona?
Comentaris